Fortalesa d'Alamut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fortalesa d'Alamut
Castells a les regions d'Alamut i Rudbar, Iran
Castells a les regions d'Alamut i Rudbar, Iran
Fitxa tècnica
Territori Iran
• Comarca
• Municipi
Coordenades 36° 26′ 41″ N, 50° 35′ 11″ E / 36.44472°N,50.58639°E / 36.44472; 50.58639Coord.: 36° 26′ 41″ N, 50° 35′ 11″ E / 36.44472°N,50.58639°E / 36.44472; 50.58639
Altitud 2.000 msnm
Construcció 860
US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg

La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa coneguda per ser el centre de l'estat ismaïlita nazarita coneguts com la "secta dels assassins". L'estat fou anomenat també Alamut, per la fortalesa principal.

En realitat és un conjunt de fortaleses a les valls de Rudbar i Alamut situades a punts rocosos alts amb domini d'una àmplia visió des del cim. Cadascuna disposava de tancs d'aigua i grans magatzems per provisions per resistir llargs setges. La fortalesa principal, Alamut és situada a la vora de la vila de Gāzorḵān i dona el nom a tota la comarca. La fortalesa hauria estat construïda el 860 i fou dominada després pels zaydites alides i pels ismaïlites; aquestos darrers la van reforçar i van construir el castell a 2.000 msnm a un lloc només accessible per un estret camí; mai no fou conquerida per la força i els ismaïlites la van prendre amb una estratagema i els mongols per rendició sense combat; els mongols la van destruir parcialment i van cremar la seva coneguda biblioteca. Sota els safàvides va servir com a presó. Progressivament fou destruïda pels habitants de la regió que buscaven un suposat tresor amagat.

Un altre castell important, Maymūn-dez, descobert el 1960 per Willey, està proper a Moʿallem Kalāya, i fou construït el 1126, format per una sèrie de coves artificials excavades a una paret de roca inaccessible, protegides per fortificacions exteriors avui desaparegudes. Una construcció similar es troba a Andaj a uns km a l'est. Un complex de castells és a Lamasar a 30 km d'Alamut, al nord de la vila de Šahrestān, ocupat pels ismaïlites poc després d'Alamut. La resta de fortaleses, destinades a la vigilància de les rutes cap a Alamut, són petites excepte la que vigilava el pas Majil, allunyada d'Alamut; les principals són Šīr Kūh (a la confluència del riu Alamut amb el riu Talakan), Navīsar Šāh i Elān; la majoria de les fortaleses de la zona pertanyeren als ismaïlites.

Daïs de Daylam a Alamut[modifica | modifica el codi]

Articles principals: Daï, Alamut, Ismaïlites, i Nizarites

Daïs suprems ismaïlites - nizarites (1090-1256)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • G. S. Hodgson, The Order of the Assassins, La Haia, 1955.
  • G. S. Hodgson, The Ismaʿili State, a la Cambridge History of Iran V.
  • W. Ivanow, Alamut and Lamasar, Teheran, 1950.
  • P. Willey, The Castles of the Assassins, Londres, 1963.
  • V. Minorsky, La domination des Dailamites, Iranica, Teheran, 1964.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortalesa d'Alamut Modifica l'enllaç a Wikidata