Fortificació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Fortalesa guarnida de baluards i revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750

La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella. Per extensió s'anomena fortificació a l'edificació militar construïda per servir com a defensa militar a la guerra. El terme prové del llatí fortis (fort) i facere (fer). La necessitat de fortificar, de crear defenses per a protegir-se de possibles atacs de l'enemic és tan antiga com la mateixa existència humana. Els diferents tipus de fortificació han rebut diferents denominacions, algunes amb significats pràcticament sinònims.

Les fortificacions poden ser de tipus temporal o permanent. Les temporals són proteccions construïdes de forma ràpida, amb materials poc elaborats i fàcils d'obtenir i amb l'objectiu de guarir-se de la visió i, parcialment, del foc enemic. Alguns exemples són les palissades o les barricades. Les fortificacions de tipus permanent tenen per objecte construir un espai que garanteixi la protecció de les persones i instal·lacions que hi hagi al seu interior. Estan fetes amb materials més elaborats i resistents com la pedra, formigó, acer o totxo.

La mida diferent o funcionalitat dona diferents noms a aquests espais protegits. Moltes instal·lacions militars són conegudes com a fortes, encara que no sempre estiguin fortificades. Els forts de grans dimensions poden ser classificats com una fortalesa, els mitjans com forts i els més petits com fortins.

Tractats[modifica]

Des de temps molt antics hi ha obres especialitzades en el tema de la fortificació. Una llista representativa pot consultar-se a continuació, ordenada cronològicament.

Any 1000[modifica]

  • 1392. Francesc Eiximenis en el Dotzè del Crestià va tractar de setges i fortificacions. (Vegeu Cronologia, més avall).

Any 1500[modifica]

  • c 1500. Trattato di architettura civile e militare. Francesco di Giorgio Martini.[10]
  • 1504. Tactica Pii de re militari. Johannes Baptista Pio.[11]
  • 1521. Libro dell'arte della guerra. Niccolò Machiavelli.[12]
  • 1532. Antonio da Sangallo el Jove fou un dels grans arquitectes militars del seu temps. Una de les seves obres fou la ciutadella d'Ancona, fortificada amb bastions.[13]
  • 1552. Peri strategikon taxeon hellenikon. De militaribus ordinibus instituendis more Graecorum. Elià Tàctic.[14][15]
  • 1556. Delle fortificationi. Bonaiuto Lorini.[16]
  • 1567. Discours de la religion des anciens Romains, de la Castrametation et discipline militaire d'iceux. Guillaume Du-Choul.[17]
  • 1582. Architettura militare. Antonio Lupicini.[18]
  • 1584. Della Fortificatione delle citta. Girolamo Maggi, Iacomo Castriotto.[19]
  • 1595. Justus Lipsius. De militia romana libri quinque, commentarius ad Polybium.[20]

Any 1600[modifica]

  • 1600. Cataneus de arte bellica.[21]
  • 1618. La castrametation, descrite par Symon Stevin de Bruges.[22]
  • 1619. L'Architettura militare. Gabriello Busca.[23]
  • 1627. Fortification ou Architecture militaire tant offensive que deffensive. Samuel Marolois.[24]
  • 1629. Les fortifications du cheualier Antoine de Ville, contenans la manier de fortifier toute sorte de places. Antoine de Ville.[25]
  • 1629. Le sommaire de la manière de fortifier les places tant regulières qu'irregulières, receüe et practiquée tant ès Païs-Bas que parmy les guerres et les armées de nostre temps, reduite en art et en practique conforme aux maximes fondées sur longues et diverses experiences. Manuscrit 1062 de la biblioteca Sainte-Geneviève. No sembla que fos publicat.
  • 1630. La fortificatione, guardia, difesa, et espugnatione delle fortezze. Francesco Tensini.[26]
  • 1635. L'architecture militaire ou la fortification nouvelle. Adam Freitag.[27]
  • 1645. La nouvelle fortification de Nicolas Goldman.[28]
  • 1651. Academia de fortificacion de plazas, y nuevo modo de fortificar una plaza real. Diego Enríquez de Villegas.[29]
  • 1661. La militare architettura, ouero fortificatione moderna. Pietro Ruggiero Farnese.[30]
  • 1665. L'Art universel des fortifications francoises, hollandoises, espagnoles, italianes. Jean Du Breuil.[31]
  • 1666. Polymathia, sive variæ antiquæ eruditionis libri sex. J. Laurentii.[32]
  • 1669. Epitome de la fortificacion moderna. Alonso Zepeda y Adrada.[33]
  • 1677. Rudimentos geometricos y militares. Sebastián Fernandez de Medrano.[34]
  • 1678. Fortificazione a rovescio. Donato Rossetti.[35]
Secció que indica el sistema de fortificació de Vauban..
  • 1685. Le Directeur général des fortifications. Sébastien Le Prestre Vauban.[36]
  • 1689. Curiosiora et selectiora variarum scientiarum miscellanea. DISSERTATIO NONA: POLEMICA. Márton Szentiványi (Martino Szent-Jvanyi).[37]
    • L'obra anterior tracta de diversos temes militars. També sobre les portes de fortificació.
  • 1693. Veteres mathematici.[38]
    • Aquesta obra recull diversos tractats antics (de Filó de Bizanci, Apolodor, Heró d'Alexandria…) traduïts al llatí.
  • 1693. The New Method of Fortification, as Practised by Vauban. A. Swall.[39]

Any 1700[modifica]

  • 1700. El architecto perfecto en el arte militar. Sebastián Fernández de Medrano.[40]
  • 1705. Escuela militar de fortificación ofensiva y defensiva. José Cassani.[41]
  • 1727. Compendio mathematico en que se contienen todas las materias mas principales de las ciencias que tratan de la cantidad. Tomàs Vicent Tosca i Mascó.[42]
  • 1748. Essai sur la castrametation ou sur la mesure et le trace des camps. Guillaume Le Blond.[43]
  • 1758. Mémoires Militaires Sur Les Grecs Et Les Romains. Karl Theophil Guichard.[44]
  • 1772. Principios de Fortificación. Pedro de Lucuce.[45]
  • 1777. Analisi ed esame ragionato dell'arte della fortificazione e difesa delle piazze, etc. Carlo BORGO.[46]
  • 1778. An Essay on Castrametation. Lewis Lochée.[47]
  • 1779. Dell'architettura militare. Ignazio Bozzolino.[48][49]
  • 1784. Art militaire. Louis Félix Guinement Keralio.[50]
  • 1798. Essai général de fortification et d'attaque et defense des places. Henri Jean Baptiste Bousmard.[51]
  • 1818. Aeneae Tactici Commentarivs de toleranda obsidione Graeces. Aeneas (Tacticus).[52]
  • 1854. Essai sur l'architecture militaire au môyen âge. Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc.[53]
  • 1859. The military architecture of the Middle ages. George Thomas Robinson.[54]
  • 1868. Guerra de los Estados Unidos : estudios sobre artillería, fortificación y marina militar. José Olañeta[55]
  • 1910. Crusader Castles. Thomas Edward Lawrence.[56]

Cronologia[modifica]

Mapa de situació del Vallum Romanum, amb els murs d'Antoní i Adrià
Castell d'Ischia. Anomenat "castello aragonese".

Alguns fets històrics notables estan relacionats amb les fortificacions. Una llista cronològica representativa d'aquesta mena d'esdeveniments pot ajudar a situar l'abast del tema.

Abans de l'Era cristiana[modifica]

Era Cristiana[modifica]

  • Segle II dC. Al segle ii, Barcelona fou emmurallada per ordre de Claudi. L'obra de la construcció de la muralla romana de Barcelona va anar a càrrec de Caius Coelius, segons diu una llosa trobada a Montjuïc al segle xix.
  • Segle IV dC. Al segle iv les muralles de Barcelona van ser reformades augmentant el seu gruix i alçada, i incorporant entre 75 i 78 torres de defensa. Aquestes muralles foren operatives durant uns mil anys fins a l'ampliació de Jaume I. Vegeu Muralla romana de Barcelona.
  • 627. Batalla del Fossat.

Any 1000[modifica]

« .."Després va ordenar calar foc al fustam que hi havia sota la muralla i en aquest mateix instant va aparèixer el senyal veritable de la seva existència i, de l'interior de la terra, va brotar volant el llampec, i amb tan gran brillantor que tot el que estava al seu voltant es va enfosquir. Al punt, la muralla va caure i juntament amb tres de les torres, i es van llançar els Rum (cristians) al combat, i els seus soldats, com ones excitadores, avançaven..." »

Any 1500[modifica]

  • 1530-1540. Traça italiana.
  • 1552. El gran mestre de l'orde de Malta, Joan d'Homedes va ordenar el reforçament del fort de Sant Àngel a Birgu (avui Vittoriosa), després de la construcció de dos altres forts, el de Sant Miquel al promontori de Senglea i el de Sant Elm, al mont Sceberras (avui en dia, centre urbà de la Valetta), a peu de costa. Aquests dos forts es van construir en gairebé sis mesos l'any 1552, i els tres van demostrar ser d'una importància vital a l'hora de decantar el resultat del gran setge.
  • 1565. Corridoio Vasariano. Aquest passatge cobert protegia els desplaçaments entre el Palazzo Vecchio i el Palazzo Pitti.
  • 1574. Evacuació de La Goleta, fortificada l'any 1565.[68][69]
  • 1586. Intramuros
  • 1594. La fortification demonstrée et reduicte en art. Jean Errard.[70]
  • 1753. Inici de la construcció del castell de Sant Ferran de Figueres.
  • 1790. Construcció de Fort Miró.[71]
  • 1812. Manuel Lisa va construir el Fort Lisa (a Nebraska, prop del que després seria Omaha).
  • 1854. Enderrocament de les muralles de Barcelona.
  • 1862. USS Monitor. Vaixell cuirassat.

Any 1900[modifica]

Màquines i tècniques de setge[modifica]

Article principal: Setge

Les fortificacions reals presentaven i presenten una certa protecció contra les armes "convencionals" i lleugeres de cada època. Per la seva relació amb el tema principal es presenta a continuació una llista de màquines, de tècniques de setge i altres de caràcter similar.

Màquines[modifica]

Màquines de setge romanes.

Tècniques[modifica]

  • Minar la base d'un mur.
  • Guerra biològica
  • Guerra psicològica
  • Sorpresa
  • Traïció
  • Suborn

Referències[modifica]

  1. ↑ Aeneas (Tacticus). Aeneae Commentarius poliorceticus. In aedibus B.G. Teubneri, 1874. 
  2. ↑ Sunzi. . L'Abadia de Montserrat, 19 juny 2007. ISBN 978-84-8415-931-5. 
  3. ↑ Polybius. Polybii Megalopolitani de Militia Romana, 1731. 
  4. ↑ Justus Lipsius. Iusti LipsI De militia Romana libri quinque, commentarius ad Polybium. ex officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1602. 
  5. ↑ Hyginus (Gromaticus.). Liber de munitionibus castrorum: Textum ex codicibus constituit, prolegomena, commentarium, tabulas duas. Vandenhoeck et Ruprecht, 1848. 
  6. ↑ Apollodore de Damas; Athenaeus Mechanicus; Philon de Byzance Veteres mathematici. ex typographia regia, 1693. 
  7. ↑ Polyaenus. Polyænus's Stratagems of War. G. Nicol, 1793. 
  8. ↑ Polyaenus (Macedo.). Stratagematum libri octo, 1691. 
  9. ↑ Flavius Vegetius Renatus. Epitoma rei militaris. In aedibvs B.G. Tevbneri, 1869. 
  10. ↑ Francesco di Giorgio Martini. Trattato di architettura civile e militare. Tipografía Chirio e Mina, 1841. 
  11. ↑ Johannes Baptista Pio. Tactica Pii de re militari. Joannes Antonius Platonides, 1504. 
  12. ↑ Niccolò Machiavelli. Libro dell'arte della guerra. Barbèra, 1872. 
  13. ↑ Camillo Ravioli. Notizie sui lavori di architettura militare sugli scritti o disegni editi ed inediti dei nove Da Sangallo cavate la piu parte da documenti inediti, onde servire alla Storia dell'arte militare italiana dei secoli 14. e 15. tipografia delle Belle Arti, 1863. 
  14. ↑ Aelianus Tacticus. Peri strategikon taxeon hellenikon. De militaribus ordinibus instituendis more Graecorum liber a Francisco Robortello nunc primum graece editus ... (in latinum Sermonem versus).. Andreas Spinelli, 1552, p. 56–. 
  15. ↑ Aelianus (Tacticus). The Tactics of Aelian: Comprising the Military System of the Grecians; Illustrated with Notes, Explanatory Plates, &c. &c. &c. Cox and Baylis, 1814, p. 145–. 
  16. ↑ Bonaiuto Lorini. Delle fortificationi di Buonaiuto Lorini libri cinque: ne'quali si mostra con le piu facili regole la scienza con la pratica, di fortificare le città, [et] altri luoghi sopra diuersi siti .... appresso Gio. Antonio Rampazetto, 1596. 
  17. ↑ Guillaume Du-Choul. Discours de la religion des anciens Romains, de la Castrametation et discipline militaire d'iceux. Des Bains et antiques exercitations Gresques et Romaines. Guillaume Roville, 1567. 
  18. ↑ Antonio Lupicini. Architettura militare (etc.). Marescotti, 1582. 
  19. ↑ Girolamo Maggi; Borgominieri Della Fortificatione delle citta, di M. Girolamo Maggi, e del Capitan Iacomo Castriotto,... libri III, ne' quali, oltra le molte inventioni di questi autori, si contiene tutto quello di più importanza che fino ad hora è stato scritto di questa materia, con infinite cose che da molti signori, capitani ed ingegnieri dell'età nostra si sono havute. Discorso del medesimo Maggi sopra la fortificatione de gli alloggiamenti de gli esserciti. Discorso del Capitan Francesco Montemellino sopra la fortificatione del borgo di Roma. Trattato dell'ordinanze ouero Battaglie del Capitan Giovacchino da Coniano. Ragionamento del sudetto Castriotto sopra le fortezze della Francia. appresso Camillo Borgominiero, 1584, p. 5–. 
  20. ↑ Justus Lipsius. De militia romana libri quinque, commentarius ad Polybium. ex officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1602. 
  21. ↑ Girolamo Cataneo. Hier. Cataneus de arte bellica, sive, de designandis ac construendis arcibus & propugnaculis, necnon & de iis oppugnandis, expugnandis ac propugnandis : de itinere exercitus, ac castrametatione, quando expediat manus cum hoste conserere. Tornaesius, 1600. 
  22. ↑ Simon Stevin; Farnese La castrametation, descrite par Symon Stevin de Bruges, selon l'ordonnance & vsage de tres-illustre, tres-excellent prince et seigneur Maurice... prince d'Orange... chez Matthieu & Bonaventure Elzevier, 1618. 
  23. ↑ Gabriello Busca. L'Architettura militare. Gio. Battista Bidelli, 1619, p. 1–. 
  24. ↑ Samuel Marolois. Fortification ou Architecture militaire tant offensive que deffensive; supputée et dessignée par Samuel Marolois. chez Ian Iansen, 1627. 
  25. ↑ Antoine : de Ville; Farnese Les fortifications du cheualier Antoine de Ville, contenans la manier de fortifier toute sorte de places tant regulierement, qu'irregulierement en quelle assiete qu'elles soient; comme aussi les ponts, passages, ... Auec l'ataque, et les moyens de prendre les places par intelligence, sedition, surprise, ... Le tout representé en cinquante-cinq planches, auec leurs plantes, prospectiues, & païsages. ... chez Irenee Barlet, ruë de Confort, à l'image S. Irenee, 1628. 
  26. ↑ Francesco Tensini. La fortificatione, guardia, difesa, et espugnatione delle fortezze, esperimentata in diverse guerre. Bariletti, 1630, p. 1–. 
  27. ↑ Adam Freitag. L'architecture militaire ou la fortification nouvelle,: augmentée et enrichie de forteresses regulieres, irregulieres, et de dehors; le tout a la practique moderne. chez les Elzeviers, 1635. 
  28. ↑ Nikolaus Goldmann. La nouvelle fortification de Nicolas Goldman. Elsevier, 1645, p. 14–. 
  29. ↑ Diego Enríquez de Villegas. Academia de fortificacion de plazas, y nuevo modo de fortificar una plaza real .... por Alonso de Paredes, 1651. 
  30. ↑ Pierre Rougier; Farnese La militare architettura, ouero fortificatione moderna, cauata dall'esperienza, e da varie maniere piu pratticabili, con le regole principali dell'aritmetica, e dottrina de' triangoli spettante all'arte, espugnatione, e guardia delle piazze, et vn trattato dell'arte militare del capitan Pietro Ruggiero ... appresso Lodouico Monza, 1661, p. 72–. 
  31. ↑ Jean Du Breuil; Lepautre; Tournier L'Art universel des fortifications francoises, hollandoises, espagnoles, italiennes, et composées par Jean Dubreuil. Chez Iacques du Breuil Pere et Iacques du Breuil Fils, 1665, p. 147–. 
  32. ↑ J. Laurentii ... Polymathia, sive variæ antiquæ eruditionis libri sex ... Cum indicibus, etc. Sumptibus L. Anisson, 1666, p. 307–. 
  33. ↑ Alonso Zepeda y Adrada. Epitome de la fortificacion moderna... Y otros diversos tratados.... por Francisco Foppens, 1669. 
  34. ↑ Sebastián Fernandez de Medrano. Rudimentos geometricos y militares. en casa de la viuda Vleugart, 1677, p. 142–. 
  35. ↑ Fortificazione a rovescio di Donato Rossetti canonico di Livorno, dott. in sac. teologia, gia lettore di filosofia nell'Università di Pisa; e or professore delle matematiche nell'accademia di Piemonte; e matematico di S.A.R. per Bartolomeo Zappata, 1678. 
  36. ↑ Sébastien Le Prestre Vauban. Le Directeur général des fortifications, par M. de Vauban,.... chez H. Van Bulderen, 1685. 
  37. ↑ Márton Szentiványi. Curiosiora et selectiora variarum scientiarum miscellanea. 3 decades [each in 3 pt.]., 1689, p. 401–. 
  38. ↑ 38,0 38,1 Apollodore de Damas; Athenaeus Mechanicus; Philon de Byzance Veteres mathematici. ex typographia regia, 1693. 
  39. ↑ The New Method of Fortification, as Practised by ... de Vauban ... With an Explication of All Terms Appertaining to that Art. Made English [by A. Swall]. ... Second Edition. In which is Added, Exact Draughts of Dunkirk, Maestricht, Etc, 1693, p. 1–. 
  40. ↑ Sebastián Fernández de Medrano. El architecto perfecto en el arte militar: dividido en cinco libros .... en casa de Lamberto Marchant, 1700, p. 88–. 
  41. ↑ José Cassani (S.I.). Escuela militar de fortificacion ofensiva y defensiva, arte de fuegos y de esquadronar .... por Antonio Gonçalez de Reyes, 1705, p. 130–. 
  42. ↑ Thomas Vicente Tosca. Compendio mathematico en que se contienen todas las materias mas principales de las ciencias que tratan de la cantidad. en la imprenta de Antonio Marin, 1727, p. 2–. 
  43. ↑ Guillaume Le Blond. Essai sur la castrametation ou sur la mesure et le trace des camps. Jombert, 1748, p. 82–. 
  44. ↑ Karl Theophil Guichard. Mémoires Militaires Sur Les Grecs Et Les Romains: Ou L'On A Fidelement Retabli, Sur Le Texte De Polybe Et Des Tacticiens Grecs Et Latins, La plupart des Ordres de Bataille & des grandes Operations de la Guerre ... Une Dissertation Sur l'Attaque Et La Defense Des Places Des Anciens; La Traduction D'Onosander Et De La Tactique D'Arrien, Et L'Analyse De La Campagne De Jules Cesar En Afrique .... De Hondt, 1758. 
  45. ↑ Pedro de Lucuce. Principios de Fortificación que contienen las definiciones de los términos principales de als obras de Plaza y de Campaña: dispuestos apra la Instrucción de la Juventud Militar. Thomas Piferrer, 1772. 
  46. ↑ Carlo BORGO. Analisi ed esame ragionato dell'arte della fortificazione e difesa delle piazze, etc. L.P., 1777, p. 9–. 
  47. ↑ Lewis Lochée. An Essay on Castrametation. author, sold by T. Cadell, 1778. 
  48. ↑ Ignazio Bozzolino. Dell'architettura militare per le regie scuole teoriche d'artiglieria, e fortificazione libro primo (-sesto! ..: Libro secondo in cui si tratta dell'attacco, e della difesa delle piazze regolari dedicato a sua sacra reale maestà dal cavaliere Ignazio Andrea Bozzolino ... nella Stamperia reale, 1779, p. 105–. 
  49. ↑ Dell'architettura militare per le regie scuole teoriche d'artiglieria, e fortificazione: Libro terzo in cui si contengono le regole della fortificazione difensiva, e delle mine per le piazze di guerra. Dedicato a sua sacra reale maestà da Alessandro Vittorio Papacino d'Antonj .... dalla stamperia d' Ignazio Soffietti, 1788, p. 12–. 
  50. ↑ Mr. Louis Félix Guinement Keralio. Art militaire. Panckoucke, 1784, p. 535–. 
  51. ↑ Henri Jean Baptiste Bousmard. Essai général de fortification et d'attaque et defense des places. Decker, 1798, p. 32–. 
  52. ↑ Aeneas (Tacticus). Aeneae Tactici Commentarivs de toleranda obsidione Graeces: ad codices mss. Parisienses et medicevm. in Libraria Weidmannia, 1818, p. 292–. 
  53. ↑ Eugène-Emmanuel Viollet-le-Duc. Essai sur l'architecture militaire au môyen âge. Libraire d'architecture de Bance, 1854. 
  54. ↑ George Thomas Robinson. The military architecture of the Middle ages: as illustrated by Kenilworth, Warwick, and Maxtoke castles. A lecture, 1859. 
  55. ↑ Guerra de los Estados Unidos : estudios sobre artillería, fortificación y marina militar. José Olañeta.
  56. ↑ T. E. Lawrence. Crusader Castles. Immel, 1992. ISBN 978-0-907151-68-5. 
  57. ↑ Herodotus; George William Cox The tale of the great Persian war from the histories of Herodotus. Longman, Green, Longman, and Roberts, 1861, p. 176–. 
  58. ↑ Herodoto. Historias. Ediciones AKAL, 28 juny 1994, p. 683–. ISBN 978-84-460-0284-0. 
  59. ↑ Aeneas (Tacticus). Aeneae Commentarius poliorceticus. In aedibus B.G. Teubneri, 1874. 
  60. ↑ Ibn Amira Al-Mahzumi. Kitab Tarih Mayurqa: crónica árabe de la conquista de Mallorca. Govern de les Illes Balears, 2009. ISBN 978-84-8384-098-6 [Consulta: 6 gener 2012]. 
  61. ↑ Valencia. Provisio Dels Ivrats, Y Obrers Dela Fabrica de Murs i Valls, de la present Ciutat de Valencia: sobre lo reparo dels danys que causen, los que llançen aigua en los caminas Reals, i filloles de aquelles, A 25. de Ianer de 1653, 1660, p. 3–. 
  62. ↑ Dotzè del Crestià, pàg. 81/100
  63. ↑ Šaraf-ad-Dīn ʿAlī Yazdī. Histoire De Timur-Bec, Connu Sous Le Nom Du Grand Tamerlan, Empereur des Mogols & Tartares: en forme de journal historique de ses victoires & conquetes dans l'Asie & dans l'Europe : avec des notes historiques, & cartes geographiques. 4. Amaulry, 1722, p. 46–. 
  64. ↑ Vertot (abbé de). Histoire de l'ordre des chevaliers de Malte. Chez L. Janet, 1819, p. 2–. 
  65. ↑ “La” province de Smyrne: consideree au point de vue geographique, economique et intellectuel ; avec une carte de l'Asie-Mineure, une carte thermale et plusiers cartes speciales. Hölder, 1873, p. 83–. 
  66. ↑ Relation d'un voyage du Levant, fait par ordre du Roy. Contenant l'histoire ancienne & moderne du plusieurs isles de l'Archipel, de Constantinople, des côtes de la Mer Noire, de l'Armenie, de la Georgie, des frontieres de Perse & de l'Asie Mineur. Avec les plans des villes & des lieux considerables, le genie, les moeurs, le commerce & la religion des differens peuples qui les habitent; et l'explication des médailles & des monumens antiques. Enrichie de descriptions & de figures d'un grand nombre de plantes rares, de divers animaux; et des plusieurs observations touchant l'histoire naturelle. Par M. Pitton de Tournefort ... Tome premier \- troisième!, 1717, p. 386–. 
  67. ↑ Salvador Rebés. Actes del Col·loqui sobre cançó tradicional: Reus, setembre 1990. L'Abadia de Montserrat, 1994, p. 66–. ISBN 978-84-7826-483-4. 
  68. ↑ Baluartes contra tenazas. El caso de la Goleta en 1565. José Javier de Castro Fernández, Javier Mateo de Castro.
  69. ↑ Pascual de Gayángos y Arce. Memorias del cautivo en la goleta de Túnez, el alférez Pedro de Aguilar [ed. by P. de Gayángos]., 1875, p. 241–. 
  70. ↑ Jean Errard. La fortification demonstree et reduicte en art par feu I. Errard de Bar le duc ingenieur du Freschrestien roy de France et de Nauarre ... liure premier-quatrieme! - A Paris, 1620: Le quatrieme liure de la fortification, demontree et reduite en art par feu I. I. Errard ... 4, 1619, p. 151–. 
  71. ↑ «Fort Miró.». Arxivat de l'original el 2018-02-20. [Consulta: 19 febrer 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
  • Centurion Guerrero de Torres, Manuel. Ciencia de militares (en castellà). Cadis: Manuél Espinosa de los Monteros, 1757 [Consulta: 3 març 2014]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fortificació&oldid=33407844»