Fortuny Garcés

Fortuny Garcés el Monjo o el Borni ( v 820 - Leire, Navarra, v 906 ), rei de Pamplona (870-905), tot i que només va exercir un govern real de 882 a 905. Últim rei de la dinastia Arista.

Antecedents familiars

Fill de Garcia I de Pamplona i la seva primera esposa Urraca Jiménez. Els seus avis paterns foren Ènnec Aritza de Pamplona i Ònnega Velasco.

Es casà vers el 845 amb Òria ibn Mussa, filla del valí Mussa ibn Mussa. Amb ella va tenir diversos fills:

• Ènnec, casat amb Sança Garcés de Pamplona, filla de Garcia II de Pamplona.
• Asnar
• Balasc
• Llop, mort infant.
• Ènnega Durr, esposa de l'emir de Còrdova Abd-Al·lah I, en segones núpcies d'Asnar Sanxes de Larraun, amb qui tingué Toda de Navarra (reina consort de Navarra).

Ascens al tron navarrès

Va ser capturat en una ràtzia musulmana de l'emir Muhàmmad I contra Pamplona el 860, i estigué fet presoner a Còrdova fins el 880. El seu pare Garcia I va morir el 870, mentre Fortuny era pres a l'Àndalus. Aleshores va ocupar el tron de Pamplona Garcia Ximenes, senyor d'Àlaba, en nom de Fortuny Garcés.

Alliberat el 880, Fortuny fou coronat com a co-rei de Navarra juntament amb Garcia Ximenes.

Regnat de Fortuny

Durant el seu regnat va sofrir diverses expedicions de càstig per part dels exèrcits de Còrdova i dels seus aliats de la vall del riu Ebre, els Banu Qasi. Aquests, que havien perdut el favor del pare de Fortuny, s'aliaren amb els cabdills musulmans i actuaren com a veritables conversos a l'Islam.

Fortuny Garcés va establir posteriorment bones relacions amb alguns membres dels Banu Qasi, cosa que no agradà al seu cunyat, el rei Alfons III d'Astúries i tampoc al comte Ramon I de Pallars, enemics dels Banu Qasi. És per això que aquests van organitzar un cop d'estat que va permetre ocupar el tron de Pamplona a Sanç Garcés, fill de Garcia Ximenes, regent durant el captiveri de Fortuny.

Es creu que Fortuny Garcés va acabar els seus dies al Monestir de Leire i morí el 906.

Precedit per: Garcia II

Rei de Navarra 882–905

Succeït per: Sanç I