Fosfur
Fosfur (en anglès i alemany: phosphide) és un compost aniònic de fòsfor amb menor element o elements electronegatius, té l’estat d'oxidació −3. El fòsfur es representa per P3−.
Deriven estructuralment de les fosfines.
També són fosfurs els compostos on el fòsfor actua amb estat d’oxidació −3.
Els compostos binaris es formen amb la majoria dels elements menys electronegatius amb l’excepció de Hg, Pb, Sb, Bi, Te, Po.[1]
Taula de continguts |
Classificació [modifica]
La classificació d’aquests composts és difícil.[2] Segons la reactivitat i estructura es poden a grans trets classificar[1] com:
- principamentt iònics amb ions P−
3 - polifosfurs.
- compostos amb àtoms individuals de fòsfor en xarxa metàl•lica que pot ser semiconductora
Dos ions polifosfurs,P34- que es troba en K4P3 i P5−
4que es troba en K5P4, són ions radicals paramagnètics[1]
Preparació [modifica]
Hi ha moltes formes de preparar compostos fosfurs. La més general i comuna és escalfant el metall per a ser enllaçat al fòsfor i el fòsfor roig (P) sota atmosfera inert o el buit. En principi tots els metallfosfurs i polifosfurs poden ser sintetitzats a partir del fòsfor elemental en formes estaquimètriques però la síntesi es pot veure complicada per diversos problems com l’explosió per sobreescalfament.[3]
Exemples [modifica]
- Fosfur d'alumini (AlP)
- Fosfur d'indi (InP)
- Fosfur de calci (Ca3P2)
- Fosfur de coure (Cu3P)
- Fosfur de magnesi (Mg3P2)
Exemples en la natura [modifica]
Schreibersita (Fe,Ni)3P és un mineral comú en alguns meteorits.[4][5]
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 H.G. Von Schnering, W. Hönle Phosphides - Solid-state Chemistry Encyclopedia of Inorganic Chemistry Ed. R. Bruce King (1994) John Wiley & Sons ISBN 0-471-93620-0
- ↑ Greenwood, Norman N.; Earnshaw, A. (1997), Chemistry of the Elements (2ª ed.), Oxford: Butterworth-Heinemann, ISBN 0-7506-3365-4
- ↑ «Bridging Chasms with Phosphides». Chem. Rev., vol. 88, 1988, p. 243–273. DOI: 10.1021/cr00083a012.
- ↑ Mindat
- ↑ Handbook of Mineralogy
