Fosgenita
 Fosgenita | |
|---|---|
 Cristall de fosgenita de la mina Monteponi, Sardenya, Itàlia (mida: 3.0 x 3.0 x 2.5 cm) | |
| Fórmula química | Pb₂CO₃Cl₂ |
| Epònim | fosgen  |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.BE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.BE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/C.09 |
| Dana | 16a.3.4.1 |
| Heys | 12.1.23 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics curts, granular, massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 8.16Å, c = 8.883(6) Å; Z = 4 |
| Grup puntual | tetragonal (4/m 2/m 2/m) ditetragonal dipiramidal |
| Color | blanc, gris, groc, verdós, rosa |
| Exfoliació | {110} i {001} perfecta |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | sèctil, flexible perpendicular a {001} |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | adamantina, vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 6,12 a 6,15 |
| Densitat | 6 a 6,3 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+); anòmalament biaxial si es força |
| Índex de refracció | nω = 2.118 nε = 2.145 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Pleocroisme | feblement pleocroica amb O - vermellós amb E - verdós en seccions gruixudes |
| Fluorescència | groga sota llum LW i SW |
| Solubilitat | soluble en nitric acid diluït amb efervescència, descomponent-se lentament en aigua freda |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pho |
| Referències | [1] |
La fosgenita és un mineral de plom i clor de la classe dels carbonats. Va ser descoberta l'any 1841 a prop d'Otavi a la regió Oshikoto (Namíbia), sent nomenada així del grec phosgen, format de: phos, llum, i guenao, engendrar. Alguns sinònims poc usats són: cromfordita o galenoceratita.
Característiques químiques[modifica]
És un carbonat amb anions addicionals de clorur i el catió de plom. S'altera amb facilitat a cerussita, fins a ser reemplaçat de vegades per aquest mineral. Cristal·litza en el sistema tetragonal, formant sovint cristalls prismàtics curts. La seva duresa es troba entre 2 i 3 a l'escala de Mohs. Conté plom, que és tòxic, pel que ha de manipular-se amb precaució, rentant-se les mans i evitar ingerir o inhalar la pols.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fosgenita pertany a «05.BE - Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb Pb, Bi» juntament amb els següents minerals: shannonita, hidrocerussita, plumbonacrita, bismutita, kettnerita i beyerita.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral d'aparició molt rara, típicament format per l'alteració de la galena a les zones d'oxidació de jaciments de plom hidrotermals, o també mitjançant la reacció de l'aigua marina amb altres minerals de plom. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cerussita, anglesita, matlockita o laurionita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Alforja, situada a la localitat homònima del Baix Camp.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fosgenita |
- ↑ «Phosgenite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 juliol 2014].
- ↑ «Phosgenite from Alforja Mine, Alforja, Baix Camp, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 29 gener 2024].