Fossa de les Mariannes
La Fossa de les Mariannes és la més profunda fossa marina coneguda i el lloc més profund de l'escorça terrestre. Té el seu origen en un procés de subducció. Es localitza al fons del Pacífic nordoccidental, al sud-est de les Illes Mariannes, prop de Guam.
La fossa té una longitud de 2550 quilòmetres i una amplària mitjana de 70 quilòmetres. La pressió al fons de la fossa és de 108,6 MPa (unes 1072 atm).
[modifica] Exploració
La fossa va ser visitada per primera vegada el 1951 per la fragata de la Marina Real Britànica HMS Challenger, que dóna el nom a la part més profunda de la fossa, la Fossa Challenger. Usant ecolocalització, es va mesurar una profunditat de 11.012 m a . El 1957, la nau soviètica Vityaz va mesurar una profunditat de 10.934 metres. El 1962, el M.V. Spencer F. Baird va registrar una profunditat de 11.022 metres.
.jpeg)
No fou fins el 23 de gener de 1960, que es va descendir per primera i única vegada, usant un batiscaf anomenat Trieste inventat per Auguste Piccard i capitanejat per Jacques Piccard, el seu fill. S'evitaven així els efectes de la gran pressió existent a tals profunditats. El lloc del descens va ser l'extrem sudoccidental de la fossa, a uns 338 km de Guam. Els sistemes de bord indicaven una profunditat de 11.521 m, que després va ser revisada i va resultar ser de 11.034 metres.
A la fossa es va trobar un calamar gegant del gènere Architeuthis i diverses espècies desconegudes fins llavors.
L'actual profunditat de la fossa Challenger va ser mesurada l'1 de juny 2009 per un sonar i el resultat va ser de 10.971 m. (35.994 peus) (6,82 milles).[1]
[modifica] Referències
- ↑ «Daily Reports for R/V KILO MOANA June and July 2009». (4 de juny de 2009) [Consulta: 4 de juny de 2009].
