Fotocopiadora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una fotocopiadora

Una fotocopiadora és una màquina que fa còpies en paper de documents i altres tipus d'imatges visuals de manera ràpida i barata. Les fotocopiadores més modernes utilitzen una tècnica anomenada xerografia, un procés sec que utilitza la calor. Les copiadores també poden utilitzar altres tecnologies, com la injecció de tinta, però la xerografia és la més estàndard.

La fotocòpia és el procés amb el qual es realitza la còpia literal d'un document o fotografia creada per mitjans foto-òptics. La fotocòpia per mitjans fotogràfics, com aparell comú en les oficines, existeix almenys des de la segona guerra mundial. El procés era lent i les còpies resistien malament al pas del temps i a la llum, perquè el procés de revelat i fixat era simultani i el resultat no era rentat. Les hi veia àdhuc a la fi de la dècada 1970. La fotocòpia de plànols per heliogravat (plànols blaus) va continuar molt més temps perquè el procés al sec no cap a grans superfícies.

Xerox (del grec "xeros" sec) va introduir el procés d'electrofotocòpia en la dècada dels 60 i durant els següents vint anys va anar reemplaçant gradualment les fotocòpies per procediments fotogràfics així com la utilització del paper carbó, mimeògrafs i altres màquines multicopistes. Està àmpliament estesa en el món dels negocis, l'educació i en mitjans governamentals. S'ha debatut llargament sobre el fet que les fotocòpies vagin quedant obsoletes, a mesura que s'incrementa la creació i distribució de documents digitals, confiant menys en la distribució de documents en paper.[1]

Com funciona una fotocopiadora (utilitzant la xerografia)[modifica | modifica el codi]

Article principal: xerografia
  1. 'Càrrega':Un tambor cilíndric es carrega electrostàticament per un cable d'alta tensió anomenat cable de corona o corró de càrrega. El tambor té un recobriment d'un material fotoconductor. Un fotoconductor és un semiconductor que es converteix en conductor quan s'exposa a la llum [2]
  2. 'Exposició': Una llum brillant il·lumina el document original, i les àrees en blanc del document original reflecteixen la llum sobre la superfície del tambor fotoconductor. Les àrees del tambor que estan exposades a la llum i per tant es converteixen en conductores es descarreguen. L'àrea del tambor no exposat a la llum (aquelles àrees que corresponen a porcions negres del document original) romanen carregats negativament. El que queda és la imatge latent electrostàtica.
  3. 'Revelat': El tòner està carregat positivament. Quan s'aplica al tambor per revelar la imatge, s'adhereix a les àrees que estan carregades negativament (àrees negres).
  4. 'Transferència': La imatge de tòner resultant en la superfície del tambor es transfereix des del tambor sobre un tros de paper amb una càrrega negativa més alta que la del tambor.
  5. 'Fusió': El tòner es fon i s'uneix a la de paper pels corrons de calor i de pressió.

Aquest exemple és d'un tambor i un paper carregats negativament, i un tòner carregat positivament com és comú en copiadores digitals d'avui en dia. Algunes fotocopiadores, majoritàriament copiadores analògiques grans, empren tambor i paper amb càrrega positiva, i el tòner amb càrrega negativa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fotocopiadora Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Duran, Xavier. «La fotocopiadora». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 20. ISSN: 1695-2014.
  2. Error en el títol o la url.«».