Fotogrametria digital
 |
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. (Col·laboreu-hi!) La primera frase hauria de ser una introducció breu i precisa que contextualitzi el tema de l'article. Normalment es pot resoldre responent a la pregunta: Què és? |
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
La fotogrametria digital és un conjunt de tècniques que permeten, mitjançant una càmera fotogràfica deduir una projecció cònica de la imatge, les seves dimensions i la seva situació. La fotogrametria digital té moltes aplicacions: l'arqueologia, la indústria meteorològica, la medicina forense, l'enginyeria ambiental, la documentació del patrimoni artístic,la cartografia, la topografia, etc. Per tal d'entendre el procés de la fotogrametria digital cal explicar alguns conceptes bàsics.
- Punt de suport (PA)
- Punt amb unes coordenades XYZ conegudes que s'utilitzarà per tal de realitzar la orientació externa.
- Punt de control (PC)
- Punt amb unes coordenades XYZ conegudes que s'utilitzarà per fer el control d'error.
- Orientació interna
- Encarregat de la reconstrucció dels feixos de raigs amb característiques homòlogues a les de la càmera fotogràfica que va originar aquestes imatges. En altres paraules, l'orientació interna tracta de reconstruir els feixos de raigs.
- Orientació externa
- Orienta els raigs formats a l'instrument fotogramètric, forma el model estereoscòpic i els dóna als seus punts idèntiques característiques geomètriques i d'ubicació que els corresponents del terreny. Aquesta s'efectua mitjançant dos processos dependent, en alguns casos de l'altre, per la qual cosa a la pràctica es presenten com a processos iteratius i que són l'orientació relativa, que és el procediment mitjançant el qual es tracta d'intersecar els parells de raigs homòlegs formant-se així el model plàstic tridimensional en l'espai i l'orientació absoluta, mitjançant la qual es tracta de donar al model una escala adequada, ubicar-lo planimètricament en la posició que li correspon i anivellar-lo donant-li així una ubicació altimètrica respecte a un pla de referència, és a dir el procés d'anivellar, donar escala i ubicació planimètrica al model en qüestió. En altres paraules l'orientació externa tracta de reconstruir (a escala) les condicions de presa (posició de la càmera en el moment de la presa).
Procés [modifica]
En aquest procés compta amb tres tipus de dades: les fotografies, els punts de suport (PA) i els punts de control (PC). Les fotografies són sotmeses al procés de normalització i orientació interna. A continuació, mitjançant els punts de suport (PA), es realitza l'orientació externa, la generació automàtica dels MDE (Models Digitals d'Elevacions) i el mosaic dels MDE. I finalment utilitzant els punts de control (PC) es realitza el control d'error. Amb aquest procés obtindrem el resultat final i l'estadística d'error i fiabilitat.
La fotogrametria digital requereix un equip específic compost per: un equip de vídeo (19 o 21 polzades), dispositius de visió estereoscòpica, CPU gràfica, Unitat Central de Procés general, perifèrics d'entrada/sortida (teclat, mouse, escàner, taula digitalitzadora i impressora), dispositiu de mesurament estereoscòpic i mòduls de programari dedicats a les operacions fotogramètriques.
