Fotoperiodisme (fotografia)

El Fotoperiodisme, periodisme fotogràfic, periodisme gràfic, fotoreportatge o reportatge gràfic és un gènere de fotografia i també de periodisme. Els professionals que s'hi dediquen són coneguts generalment com fotoperiodistes o reporters gràfics, i solen ser fotògrafs o periodistes especialitzats en aquesta disciplina; el reportatge fotogràfic és la història que expliquen amb fotografies, a partir d'un determinat succés i de l'impacte que aquest causa en la gent.

Es diferencia d'altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d'un coneixement de l'actualitat política, social i cultural.

Història

El fotoperiodisme va néixer a finals del segle XIX, de la necessitat que tenia la premsa de mostrar les imatges de les notícies que publicava d'una manera més realista i fidedigna, alhora que reduïa el temps del procés d'impressió d'imatges.

Atès a que les tècniques d'impressió del moment no permetien reproduir les fotografies, les primeres imatges impreses en diaris no eren fotografies modificades. Així, alguns consideren la primera fotografia periodística la que va publicar l'any 1842 The Illustrated London News, mentre que altres opinen que va ser la que el Daily Graphic de Nova York va mostrar el 1880.

D'ençà llavors, s'ha desenvolupat gràcies a que el periodisme ha integrat la imatge com mitjà objectiu i representatiu d'un fet.

Orígens

La primera imatge que pot ser considerada el primer document de la premsa il·lustrada va ser la que va aparéixer l'any 1842 a The Illustrated London News, i era un dibuix que mostrava l'intent d'assassinat de la Reina Victòria, profetitzant el caràcter violent que prendrien moltes de les fotografies periodístiques que l'han seguida. Malgrat ja feia anys que existien els daguerrotips encara no existien càmeres capaces de captar el moment i, per tant, les il·lustracions dels diaris eren versions d'artistes a partir de dibuixos o fotografies, que havien de ser reelaborats per a ser impressos.

A més de la manca d'entussiasme de certs sectors per les il·lustracions publicades, el reportatge fotogràfic havia de superar altres reptes, entre els quals es trobava el problema de com fer arribar la fotografia a la pàgina impresa. Durant els anys 50 del segle XIX els diaris Frank Leslie's Illustrated Newspaper i Harper's Weekly ja havien començat a reproduir fotografies dels esdeveniments rellevants a les seves pàgines; ho feien pel mètode habitual de reproducció en aquells moments a Anglaterra i als Estats Units, que consistia a passar les fotografies a dibuix i després a gravat en fusta, i llavors ja eren aptes per a ser impreses.

El procés d'impressió de diaris i revistes no podia reproduir fotografies al costat de text, ja que només es podien imprimir els tons plens (blanc i negre), i no els mitjos tons (valors intermedis de gris). Així, doncs, el procediment era el següent: l'artista anava a l'escenari dels fets i en feia un esbós, del qual posteriorment en treia un dibuix de línies gruixudes apte per a ser gravat, i el copiava sobre una peça de fusta; l'artesà retallava la fusta deixant les línies, s'imprimia en argila i se'n treia un motlle de metall que, finalment, era apte per a col·locar-se a la impremta i treure'n múltiples còpies. El fotògraf es limitava a proporcionar-li a l'artesà el material amb el que havia de treballar, substituint l'esbós inicial.

Malgrat els daguerrotips ja havien començat a expandir-se per Europa i Amèrica el 1838, i l'ús de la càmera gaudia de gran popularitat des de la dècada de 1840, això no va revolucionar el periodisme il·lustrat atès al procés d'impressió que se seguia. De tota manera, es considera que els pioners del fotoperiodisme van ser els reporters que van assistir a la Guerra de Crimea (1853-1856) (William Simpson, de l'Illustrated London News, i Roger Fenton) i a la de Secessió dels Estats Units (Mathew Brady, del Harper's Weekly), les obres dels quals van ser publicades en gravats.

Durant la segona meitat del segle XIX, els principals esdeveniments mundials van quedar ben documentats en material fotogràfic de l'època, especialment els personatges històrics, les confrontacions armades, i d'altres fets polítics. Atès que els lectors demanaven representacions més realistes va ser necessari que aquestes primeres fotos fossin exposades en galeries d'art o copiades fotogràficament en nombres limitats, pràctiques encara vigents en els nostres dies.

El 4 de març de 1880 el Daily Graphic de Nova York va fer la primera publicació de notícies amb fotografies reals de la història. Però era necessari que la tecnologia progressés per tal que el fotoperiodisme agafés força, i a aquesta innovació van seguir-ne d'altres, però no van ser aplicats plenament fins a finals del segle XIX. Tot i això, part del públic encara menyspreava l'ús de les il·lustracions a la premsa.

Joseph Pulitzer va adquirir el World el 1883, un improductiu diari de Nova York que va convertir en sensacionalista i, tres anys més tard, en el més lucratiu de la Història. Les seves pàgines estaven plenes d'històries de crims, i Pulitzer va utilitzar la seva idea d'educar els lectors en el gust per les imatges per començar a publicar fotografies que il·lustréssin les notícies: escenaris d'assassinats, delinqüents, sospitosos,... i també retrats de ministres, actors, advocats i altres personatges d'interés periodístic dels cercles polític i social; les il·lustracions del seu diari van esdevenir l'element més important d'aquest.

Mentre Pulitzer es guanyava el favor del públic, la tecnologia va aportar els avenços necessaris per tal que el fotoperiodisme seguís progressant. El 1887 es va inventar el primer flash a Alemània (el Blitzlichtpulver), cosa que va permetre que els fotògrafs poguéssin fer preses en interiors i en condicions pobres de llum. A finals del segle es va popularitzar l'ús de càmeres portàtils més perfeccionades i plaques més fàcils d'utilitzar, i també el rodet de pel·lícula fotogràfica.

Però el progrés tècnic més important va ser el perfeccionament, el 1897, del sistema que permetia reproduir fotografies directament a les pàgines del diari, sense haver de passar-les prèviament a gravat. Aquesta tècnica permetia reproduir els mitjos tons de les fotos gràcies a la utilització d'un vidre amb una trama que dividia en punts la imatge i que deixava passar quantitats grans (gris fosc) o petites (gris clar) de negre, donant la sensació d'imatge real. El 21 de gener d'aquell any el Tribune de Nova York va ser el primer diari de gran tirada en publicar la primera reproducció de mitjos tons.

Avui dia

Als inicis del segle XXI els diaris imprimeixen amb la tècnica òfset i publicaven fotografies en color, atorgant a la imatge un lloc molt important.

Subgèneres de fotoperiodisme

• Fotografia documental
• Fotografia d'esports
• Fotografia de guerra

Altres dades d'interès

Agències

• Associated Press
• Magnum Photos

Associacions

• La Foto BCN

Certàmens i trobades

• Encuentro Internacional de Fotoperiodismo Ciudad de Gijón
• Rencontres internationales de la Photographie d'Arles
• Rencontres africaines de la Photographie, a Bamako
• Visa pour l'Image, a Perpinyà
• PHotoEspaña, a Madrid

Pel·lícules relacionades

• Harrison's Flowers (2000), d'Elie Chouraqui, sobre el fotoperiodista Harrison Lloyd, guanyador d'un Premi Pulitzer.
• Salvador (1986), d'Oliver Stone.
• Territorio comanche, de Gerardo Herrero i basada en la novel·la de Arturo Pérez-Reverte. Amb Carmelo Gómez en el paper de fotoperiodista de guerra.
• The Public Eye (1992), de Howard Franklin. Amb Joe Pesci interpretant el fotògraf de premsa Weegee.
• Under fire (1983), de Roger Spottiswoode.
• War Photographer (2003), documental de Christian Frei sobre el fotoperiodista James Natchway.

Premis

• FotoPres
• Prix Nadar
• Premi Ortega y Gasset
• Premi Nacional de Fotografia
• Pulitzer Prize
• World Press Photo

Publicacions

• National Geographic
• Newsweek
• Photo
• Regards

Vegeu també

• Cinema documental
• Fotografia
• Periodisme
• Guillermo Cervera

Referències

Notes

• PANTOJA CHAVES, Antonio. Prensa y fotografía. Historia del Fotoperiodismo en España. Universidad de Extremadura. El argonauta español, Número 4. 2007

Bibliografia

• Castellanos, Ulises. Manual de fotoperiodismo. Retos y soluciones (en castellà). ISBN 9688594954. 
• FotoPres'01 (en castellà). Barcelona: Fundació "la Caixa", 2001, p. 181. ISBN 8476647409. 
• El reportaje fotográfico (en castellà). Barcelona: Salvat Editores, S.A., 1976, p. 226 (Life. La fotografía). ISBN 8434536358. 
• Gautrand, Jean-Claude. Robert Doisneau (en castellà, italià, portuguès). Colònia: Taschen GmbH, 2003, p. 191 (Icons). ISBN 382283032I. 
• Hagen, Charles. American Photographers of the Depression. (en anglès). Londres: Thames and Hudson Ltd, 1991 (Photofile). ISBN 050041081X. 
• Kobré, Kenneth. Photojournalism. The Professionals' Approach. 5a (en anglès). 
• Mauro, Alessandra. Grandes fotógrafos. Magnum Photos (en castellà). Barcelona: Editorial Salvat, SL, 2006. ISBN 9788447102602. 
• Mißelbeck, Reinhold. La fotografía del siglo XX. Museum Ludwig Colonia. (en castellà). Colònia: Taschen GmbH, 2005, p. 760 (Icons). ISBN 3822840823. 
• Webber, Eva. Pioneers of Photography (en anglès). Londres: Bison Books Ltd, 1995, p. 112. ISBN 1858412102. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fotoperiodisme (fotografia)

• Pàgina oficial de Visa pour l'image