Fotoquímica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fotoquímica és l'estudi de les transformacions químiques provocades o catalitzades per l'emissió o absorció de llum visible o radiació ultra violeta. Són induïdes principalment per una intensa radiació solar i tenen un paper molt important en la naturalesa i el destí final d'una espècie determinada a l'atmosfera. El primer pas en un procés fotoquímic és l'activació d'una molècula per absorció d'una única unitat d'energia fotoquímica, la qual es troba caracteritzada per un determinada freqüència. Aquesta unitat d'energia s'anomena quantum de llum.

E = h\nu\,

Una molècula que es troba en el seu estat fonamental (no excitada) pot absorbir un quantum de llum de forma que es produeix una transició electrònica i la molècula passa a un estat de major energia (estat excitat). Una molècula excitada és molt més reactiva. Les reaccions posteriors a l'absorció del fotó de llum són determinants per la manera en que aquesta perd l'excés d'energia. Anomenarem procés primari a aquell en que els productes de la reacció es formen directament a partir de l'estat excitat. Un exemple de procés primari en seria la fluorescència. Un procés secundari serà aquell en que el producte s'origina a partir de l'intermedi que es forma directament de l'estadi excitat. La fotosíntesi en seria un clar exemple. Cal tenir en compte que durant la desactivació de l'estat excitat de la molècula un gran nombre de processos estan en competència amb la formació de productes fotoquímics.

Principis[modifica | modifica el codi]

La llum és un tipus de radiació electromagnètica, una font d'energia.

La primera llei de la fotoquímica, coneguda com a Llei Grotthuss-Draaper estableix que la llum ha de ser absorbida per una substància química per tal que tingui lloc una reacció fotoquímica.

La segona llei de la fotoquímica o Llei Stark-Einstein estableix que per a cada fotó de llum absorbit per una sistema químic només una molècula serà activada per a una reacció fotoquímica, aquesta llei derivada dels estudis d'Albert Einstein en el moment que s'estava desenvolupant la mecànica quàntica i la teoria del quàntum (fotó).

Moltes reaccions químiques occorren només quan a una molècula se li proporciona la suficient energia d’activació. Per exemple, en reaccions no fotoquímiques, això passa en la combustió de la gasolina obtenint diòxid de carboni i aigua on l'energia d'activació és la calor o una espurna. En el cas de reaccions fotoquímiques la llum és la que proporciona l'energia d'activació. En cas d'emprar llum laser és possible excitar una molècula selectivament

En l'absorció d'un fotó de llum per una molècula reactiva també es pot canviar la simetria de la configuració electrònica de la molècula, permetent vies de reacció que d'altra manera no serien possibles com les descrites per les Regles de Woodward-Hoffmann.

Les reaccions fotoquímiques impliquen reorganitzacions electròniques iniciades per radiació electromagnètica. Aquestes reaccions són d'uns quants ordres de magnitud més ràpides que les reaccions tèrmiques; les reaccions tan ràpides com de 10−9 segons fins 10−15 segons es donen amb freqüència.

Regions espectrals[modifica | modifica el codi]

Els fotoquímics,típicament, treballen només en poques seccions de l'espectre electromagnètic. algunes de les seccions més usades, i le seves longituds d'ona són:

Processos Fotoquímics[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents tipus de processos fotoquímics. En tots ells, l'espècie o espècies seran excitades prèviament, i per tant es diferenciaran per la reacció que duen a terme. Aquests són:

  • Reacció fotoquímica : La reacció fotoquímica és aquella en la que una molècula, ió o àtom reaccióna amb un altra espècie per donar un o més productes.
  • Fotòlisi:La fotòlisi, fotodissociació o fotodescomposició, és una reacció fotoquímica en la que una molècula absorbeix un quantum de llum i es dissocia donant lloc a dues o més substàncies més simples. Els fragments produïts són, sovint, àtoms o radicals lliures; per això aquesta reacció es dóna normalment en un mecanisme en cadena. L'energia de quantum de llum absorbit ha de ser igual o major que l'energia de dissociació de la molècula i per tant és freqüent la formació d'un àtom en estat excitat, ja que és poc probable que el quantum de llum proporcioni exactament l'energia de dissociació de la molècula en el seu estat fonamenta
  • Fotoionització:La fotoionització és el procés en el que un fotó incident expulsa un o més electrons de àtom, ió o molècula. El fotó ha de tenir una certa energia per produir aquesta excitació. Aquesta energia vindrà donada per la freqüència en que arriben les ones electromagnètiques exteriors.
  • Transferència de càrrega:Parlem de transferència de càrrega quan una o diverses molècules interaccionen de tal manera que es produeix una transició electrònica cap a un estat electrònic excitat, tal que la càrrega electrostàtica es transfereix entre les molècules. La font que transfereix la càrrega es denomina donador i la que rep es denomina acceptor.
  • Luminiscència:La luminescència és la radiació òptica produïda per un sistema físic a causa de la transició d'un estat excitat a un estat fonamental. Quan un sistema físic és pertorbat per una font de radiació, passa d'un estat fonamental (estat de mínima energia) a un d'energia més elevada anomenat estat excitat. Quan el sistema es relaxa, l'energia absorbida pot ser emesa en forma de radiació lluminosa
  • Quenching:Es defineix com extinció (quenching) a la reducció en el temps de vida d'un estat excitat. Pot ser un procés desitjat (processos de transferència d'energia o d'electrons) o no desitjat (reacció secundaria que pot disminuir el rendiment quàntic d'un procés fotoquímic desitjat). Els efectes de l'extinció es poden estudiar a partir del control de l'emissió de l'estat excitat de la reacció fotoquímica.

Cinètica[modifica | modifica el codi]

Els processos fotoquímics s'inicien per absorció de la radiació. En un procés primari, els productes es formen a partir del estat excitat d'un reactiu (fluorescència). En un procés secundari s'originen a partir dels intermedis que es formen directament del estat excitat d'un dels reactius (fotosíntesi).

Veiem que és important considerar l'escala de temps de la formació i caiguda dels estats excitats. Les velocitats de desactivació del estat excitat per mitjar dels processos radiants, no radiants i químics determinen el rendiment del producte en una reacció fotoquímica(rendiment quàntic).

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

La fotoquímica està involucrada en molts processos de diferents caires. Per exemple en moltes polimeritzacions es duen a terme a partir d'una fotoionització on es produeix radicals lliures o les conegudes cuques de llum que tenen un enzim a l'abdomen que catalitza la reacció i duen a terme la bioluminescència. Però n’hi ha de més conegudes.

Una proporció de la radiació solar de longituds inferiors de 400nm i per sobre de 1000nm és absorbida per gasos atmosfèrics com l'ozó i l'oxigen que absorbeixen la llum ultraviolada o com el diòxid de carboni i l'aigua que absorbeixen la radiació infraroja.

Per aquest fenomen, les plantes, algues i algunes espècies bacterianes han evolucionat aparells fosfosintètics que capten la radiació visible i infraroja propera. A partir de la l'energia solar de radiació de 400-700nm aproximadament duen a terme la fotosíntesi convertint el diòxid de carboni i l'aigua en glucosa i oxigen.

Però no només les plantes utilitzen l'energia solar, els humans la utilitzem també per la formació de vitamina D. En medecina, en la teràpia fotodinàmica (PDT), s'utilitza la radiació làser. Aquesta radiació és absorbida per un fàrmac que en el seu estat de triplet excitat fotosensibilitza la formació d'un estat singlet excitat del oxigen. Aquest singlet de l'oxigen és un oxidant agressiu capaç de convertir grups C-H en C-OH. Són molècules molt reactives i destrueixen components cel·lulars.

La fotoquímica també és molt important en la química de l’ozó estratosfèric. El model de Chapman explica la formació i destrucció de l'ozó. El mecanisme demostra que l'absorció de la radiació per l'oxigen i l'ozó durant el dia condueix a la producció de O reactius que participen en reaccions exotèrmiques que són responsables de l'escalfament de l'estratosfera. Aquest model però no té en compte la contribució de traces d'altres espècies que contribueixen a l'augment catalític en l'etapa de terminació. Un exemple d'aquestes espècies són H, OH, NO o Cl que estàn involucrats en la formació del smog fotoquímic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Química física, Atkins De Paula, Julio De Paula, 8a edició, Ed. Médica Panamericana, 2008
  • Introducción a la Química Ambiental, Stanley E. Manahan, Ed. Reverté, 2007
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fotoquímica Modifica l'enllaç a Wikidata