Fotoreceptor (electrònica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Fotoreceptor (biologia).
Fotoreceptors: tipus sensor òptic

Un fotoreceptor funciona com un transductor de llum, que proporciona un senyal elèctric com a resposta de la radiació òptica que incideix sobre la superfície sensòria. Un fotoreceptor és un mecanisme capaç de convertir energia òptica en energia elèctrica.

És un ensor d'estat sòlid que converteix l'[energia solar] en [energia elèctrica], generant habitualment un corrent a la seva sortida. La incidència de fotons d'una determinada energia provoca la transició d'electrons de la banda de valència a la banda de conducció. El fotoreceptor és un component essencial de qualsevol sistema de comunicacions òptiques i un dels elements crítics que fa referència a les prestacions.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Dins la categoria de detectors fotònics podem trobar una gran varietat de dispositius, cada un d'ells presentarà unes característiques particulars.

Fotoconductor[modifica | modifica el codi]

Fotoconductor.

El fotoconductor o fotoresistència, és aquell que canvia la seva resistència elèctrica degut a l'exposició d'energia radiant que li arriba. La resistència que genera varia en funció de la llum que incideix damunt de la seva superfície.Com més alta sigui la intensitat de llum que hi incideix, menor serà la seva resistència, en canvi, com més baixa sigui la intensitat de llum que hi incideix, major serà la resistència. Un exemple d'ús de les fotoresistències són a les impressores làser.

Fotodíodes[modifica | modifica el codi]

Un fotodíode és un semiconductor sensible a la llum visible o infraroja, depenent del seu material de fabricació. Els díodes tenen un sentit de circulació del corrent normal que s'anomena polarització directa. En aquest sentit el díode deixa passar la corrent elèctrica, en canvi en el invers pràcticament no ho permet. Però en el fotodíode, la corrent que està circulant (i que varia amb els canvis de llum) és la que circula en el sentit contrari al permès per la juntura del díode. D'aquesta manera es produirà un augment de la circulació de corrent quan el díode és excitat per la llum. Un exemple on s'utilitza el fotodíode és en el comandament a distància del televisor (el comandament envia un senyal infraroig i el fotodíode el capta).

Fototransistor[modifica | modifica el codi]

Un fototransistor és un transistor sensible a la llum, normalment infrarojos. El fototransistor és més sensible que el fotodíode per l'efecte de guany propi del transistor. La diferència més notable en l'estructura d'un fototransistor i un transistor, és la càpsula del fototransistor que és transparent o totalment transparent, ja que és un element sensible a la llum. Hi ha dos classes de fototransistors: de transmissió i de reflexió. El fototransistor condueix més o menys corrent del col·lector, quan incideix més o menys llum sobre les seves juntures. Aquests, igual que els fotodíodes, tenen un temps de resposta molt curt, és a dir, poden respondre a variacions molt ràpides de llum, però el fototransistor entrega variacions de corrent molt més grans degut a una amplificació que el fotodíode no té. Els fototransistors poden ser utilitzats en lectors de cinta, targetes perforades, en sensors de proximitat etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços extern[modifica | modifica el codi]