Fototípia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catáratas de Minnehaha, 1906.

La fototípia (Phototypie en francès, Collotipia en italià, Lichtdruck en alemany i Collotype en anglès) és un procés d'impressió fotomecànica creat el 1856 per Louis Alphonse Poitevin i posteriorment perfeccionat per Joseph Albert pel que va tenir difusió amb el nom de Albertipo.[1][2]

Sobre una matriu constituïda per una làmina de vidre s'estén una capa d'emulsió fotosensible constituïda per gelatina bicromatada i després se sotmetia a la cocció durant diverses hores, després era impressionada mitjançant contacte amb el negatiu fotogràfic. La gelatina es feia més insoluble a les zones transparents del mateix. D'aquesta manera la tinta s'absorbia amb major facilitat en aquestes zones transparentes.[3]

Aquest procediment va servir de base a Karl Klietsch per al desenvolupament del gravat en relleu.

Aquest procediment només permet un nombre limitat a menys de cinc-centes còpies en deteriorar-se la gelatina durant el procés de la impressió, aquest procediment es va emprar fins a meitat del segle XX en la impressió de postals.

Alguns fotògrafs que han emprat aquest procés han estat Alfred Stieglitz i Todd Walker.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Newhall, B.; Fontcuberta, J.. Historia de la fotografía. Desde sus orígenes hasta nuestros días. Barcelona: Editorial Gustavo Gili S.A., 1983, p. 251. ISBN 84-252-1163-8. «Citat como fotolitografía.» 
  2. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.239. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014]. 
  3. López Mondéjar, P. Historia de la fotografía en España. Barcelona: Lunwerg editores, 1999, p. 292. ISBN 8477826609. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]