Frígia Menor
De Viquipèdia
La Frígia Menor fou una part de la regió de Frígia sorgida com entitat sota els perses que hi van formar una satrapia que fou coneguda pels grecs com a Frígia Hel·lespòntica i també com a Mísia (sovint anomenada satrapia de Dascilos, del nom de la capital). Després, amb l'imperi macedoni es va unir amb Alexandre el Gran a la Frígia Major, pero es va dividir altre cop a la seva mort, quedant de nou unides el 319 aC.
La part nord va passar a Bitínia vers el 301 aC i la resta als selèucides. Pèrgam es va fer independent vers el 280 aC al sud, i el centre va passar als gàlates; vers el 240 aC Pèrgam va conquerir el centre. El 188 aC Pèrgam va rebre la Frígia Major i per la mateixa època també el nord de la Frígia Menor arrabassada a Bitínia.
La Frígia Menor i la satrapia de Dascilos estaven formades per tres districtes:
- al nord la Mísia (Mísia Menor)
- al centre la Frígia Epicteta (Mísia Major)
- al sud la Troade i Teutrània (després el Regne de Pèrgam)
Les ciutats eolies de la costa formaren part de la satrapia de Dascilos però no pas de la regió de Frígia.
