Fracking

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema del fracking per a obtenir gas.

La fracturació hidràulica o fractura hidràulica (coneguda en anglès com hydraulic fracturing o fracking[1]) és una tècnica per possibilitar o augmentar l'extracció de gas i petroli del subsòl. El procediment consisteix en la injecció a pressió d'algun material al terreny, amb l'objectiu d'ampliar les fractures existents al substrat rocós que tanca el gas o el petroli, i afavorint-ne així la sortida cap a l'exterior. Habitualment el material injectat és aigua amb sorra i productes químics, encara que ocasionalment es poden emprar escumes o gasos.

S'estima que aquesta tècnica és present en aproximadament al 60% dels pous d'extracció actualment en ús.[2] A causa de l'augment del preu dels combustibles fòssils, que ha fet econòmicament rendibles aquests mètodes, se n'està popularitzant l'ús en aquests últims anys, especialment als EUA. Hi ha una gran controvèrsia sobre el perill mediambiental derivat d'aquesta tècnica, ja que a més d'un enorme consum d'aigua, és habitual que amb la sorra s'incloguin multitud de compostos químics, la finalitat dels quals és afavorir la fisura o fins i tot la dissolució de la roca, i que podrien contaminar tant el terreny com els aqüífers subterranis. Referent a això, la NGSA (associació nord-americana de subministradors de gas natural) afirma que no s'ha confirmat cap cas de contaminació d'aqüífers fins a la data.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Les injeccions al subsòl per afavorir l'extracció de petroli es remunten fins al 1860, en la Costa Est dels Estats Units, emprant en aquell temps nitroglicerina.[2] El 1930 es van començar a utilitzar àcids en lloc de materials explosius, però és el 1947 quan s'estudia per primera vegada la possibilitat d'utilitzar aigua. Aquest mètode va començar a aplicar-se industrialment el 1949 per l'empresa Stanolind Oil.[2] Amb l'aigua s'inclou una certa quantitat de sorra per evitar que les fractures es tanquin en aturar el bombatge, i també s'afegeix entorn d'un 1% de aditius,[3] compostos per fins a 500 productes químics,[4] la funció dels quals és potenciar l'efectivitat de la fractura. Tanmateix no és fins a l'any 2002 quan es combina l'ús d'aigua tractada amb additius que redueixen la fricció amb la perforació horitzontal i la fractura en múltiples etapes.[5] Als Estats Units s'estima que la generalització d'aquest mètode ha augmentat les reserves provades de gas a prop d'un 40% en quatre anys.[3] Fins al 2010, es calcula que s'han realitzat 2,5 milions de fractures hidràuliques a tot el món.[2] A Europa no existeix una regulació específica sobre la tècnica del fracking. Un informe del Parlament Europeu recomana la seva regulació i que es facin públics els components que s'empren als pous de perforació. El Parlament de Bulgària va prohibir el seu ús el 2012.

A Espanya, el Ministeri d'Indústria i comunitats autònomes com el País Basc o Castella i Lleó estan concedint permisos d'investigació, malgrat la disconformitat de diverses organitzacions.[6][7]

Repercussions en el medi ambient[modifica | modifica el codi]

Les principals repercussions possibles són l'emissió a l'atmosfera de contaminants, la contaminació d'aigües subterrànies a causa dels fluxos incontrolats de gas o fluids causats per erupcions o vessaments, la fuga de fluids de fracturació i l'abocament incontrolat d'aigües residuals. Els fluids de fracturació contenen substàncies perilloses i el seu reflux conté a més metalls pesants i materials radioactius procedents del dipòsit.[8]

Les dades de les experiències obtingudes als Estats Units mostren que es produeixen nombrosos accidents que poden danyar el medi ambient i la salut humana. Entre un 1 i un 2 % dels permisos de perforació violen les obligacions legals. Molts d'aquests accidents es deuen a una manipulació incorrecta de l'equip o a fugues. D'altra banda, a prop dels pous de gas s'ha registrat contaminació d'aigües subterrànies amb metà,[9] que en casos extrems poden provocar l'explosió d'edificis residencials,[10] així com amb clorur de potassi, que provoca la salinització de l'aigua potable.[8] Una altra repercussió inevitable de l'extracció de gas d'esquist és un alt índex d'ocupació de terra a causa de les plataformes de perforació, les zones d'aparcament i maniobra per a camions, equips, instal·lacions de processament i transport de gas, així com les carreteres d'accés.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fracking Modifica l'enllaç a Wikidata