Fraga
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca |
Regne d'Espanya Aragó Província d'Osca Baix Cinca |
||||
| Gentilici | Fragatí, fragatina | ||||
| Predom. ling. | Català | ||||
| Superfície | 435,0 km² | ||||
| Altitud | 118 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
14.655 hab. 33,69 hab/km² |
||||
| Coordenades | 41° 31′ 24″ N, 0° 20′ 22″ E / 41.52333,0.33944Coord.: 41° 31′ 24″ N, 0° 20′ 22″ E / 41.52333,0.33944 | ||||
| Distàncies | 122 km de Saragossa | ||||
| Organització Nuclis • Alcalde: |
1 Pepe Moret (PP) |
||||
| Codi postal | 22520 |
||||
| Web | |||||
.svg)
Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). Limita amb el municipi català de Massalcoreig. El seu municipi és un dels més extensos d' Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.
Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7º i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollits a la primavera i, especialment, a la tardor.
La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 13.341 el 2008[2]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr es va apoderar de Saragossa el 714 de la que sembla fou una dependència que va portar el nom d'Ifragha o Afragha, no sent pràcticament mai esmentada separadament. Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca) junt amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle XII estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d'Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat el 1134 però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV el 1149.
Setge de Fraga [modifica]
A la primavera del 1134 Alfons I el Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar, però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d'aixecar el setge (17 de juliol) i se'n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre.
Guerra de successió espanyola [modifica]
Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a d'altres poblacions favorables als Habsburg, per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.[3]
Demografia [modifica]
Administració i política [modifica]
|
|
|
|
|---|---|---|
| 2007-... | En José Luis Moret Ramírez | PPA |
| 2003-2007 | En Vicente Juan Juesas | PSOE |
| 1995-2003 | En Vicente Juan Juesas | PSOE |
| 1992-1995 | En Agustín Vilar Cruellas | PSOE |
| 1991-1992 | En Francisco Beltrán Odrí | PSOE |
| 1987-1991 | En Francisco Beltrán Odrí | PSOE |
| 1983-1987 | En Francisco Beltrán Odrí | PSOE |
| 1979-1983 | En Francisco Beltrán Odrí | PSOE |
Monuments [modifica]
Església de Sant Pere [modifica]
L'església parroquial de Sant Pere és d'origen visigòtic, va ser mesquita major en època àrab. Després de la reconquesta (segle XII), va passar a ser temple cristià. Església gòtica d'aire aragonès d'una sola nau, conserva la portada amb els seus capitells romànics, però no el claustre, que va estar situat davant d'aquesta .
Palau Montcada [modifica]
El palau Montcada originalment va ser un palau àrab que es va convertir en residència dels Montcada, senyors de la ciutat. Més tard va passar a dir-se Palau del Governador i tenir funcions de palau reial. Felip IV es va allotjar aquí durant la seva estada. També va ser ajuntament i presó. Actualment és biblioteca municipal i museu, en el qual cal destacar el quadre Casament fragatí de Miquel Viladrich Vila que va residir a la ciutat de 1920 fins a 1932.
Castell [modifica]
El castell, ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat el 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miquel Viladrich i Vila.
Torre dels Frares [modifica]
La Torre dels Frares és una torre emmerletada de planta rectangular amb algunes petites finestres. Es troba a la sortida de Fraga per l'autopista AP2. Es creu que va ser construïda pels templers cap al segle XIII reaprofitant elements romans i que defensaria un petit assentament.
Altres llocs d'interès [modifica]
En la rodalia:
- Vil·la Fortunatus, Vil·la romana
- Presa de Mequinensa, embassament de l'Ebre, de vegades anomenat mar d'Aragó. Activitats de pesca i vela.
- Ermita de Sant Salvador (Torrent de Cinca), amb unes espectaculars de la vall i del meandre del riu Cinca.
Galeria d'imatges [modifica]
-
El riu Cinca en el seu pas per Fraga
-
Església de sant Pere.
-
Capitell romànic de la portada de l'església de sant Pere
-
Un dels dos portals romànics de l'església de sant Pere. Entrada a la sacristía.
-
Arqueria a la plaça de sant Pere
-
Porta d'entrada del Palau dels Montcada. Antiga suda i palau reial
-
Monument a la dona de faldetes amb l'ajuntament al fons. Representada amb cantàrs per recordar el costum d'anar a recollir aigua al riu Cinca
-
Casa Cabrera. Un dels molts exemples de casa solellada del nucli antic
-
Antiga porta d'entrada a les muralles de la ciutat (desaparegudes).
-
Torre dels Frares
-
Símbol templer situat damunt de l'arc de l'entrada a la Torre dels Frares
-
Pilaret de Santa Quitèria
-
Vil·la Fortunatus
-
Mosaic procedent de la vil·la Fortunatus
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Ajuntament de Fraga
- ↑ Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fraga |
- Ajuntament de Fraga
- Ruta del rei d'Espanya des de Fraga a Barcelona al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
|
|||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}  |
Açò és un esborrany sobre província d'Osca. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
