Fraga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el municipi de la Franja d'Aragó. Si cerqueu el polític conservador espanyol, vegeu «Manuel Fraga Iribarne».
Fraga
Bandera de Fraga Escut de Fraga
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Fraga respecte de l'Aragó Localització de Fraga

Vista general de la ciutat
Vista general de la ciutat
Estat
• Autonomia
• Província
• Comarca
Regne d'Espanya
Aragó
Província d'Osca
Baix Cinca
Gentilici Fragatí, fragatina
Predom. ling. Català
Superfície 435,0 km²
Altitud 118 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
14.834 hab.
34,1 hab/km²
Coordenades 41° 31′ 24″ N, 0° 20′ 22″ E / 41.52333°N,0.33944°E / 41.52333; 0.33944Coord.: 41° 31′ 24″ N, 0° 20′ 22″ E / 41.52333°N,0.33944°E / 41.52333; 0.33944
Distàncies 122 km de Saragossa
Organització
Nuclis
• Alcalde:

1
Pepe Moret (PP)
Codi postal 22520
Web

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). Limita amb el municipi català de Massalcoreig. El seu municipi és un dels més extensos d'Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.

Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7º i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollits a la primavera i, especialment, a la tardor.

La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 13.341 el 2008[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr es va apoderar de Saragossa el 714 de la que sembla fou una dependència que va portar el nom d'Ifragha o Afragha, no sent pràcticament mai esmentada separadament. Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca) junt amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle XII estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d'Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat el 1134 però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV el 1149.

Setge de Fraga[modifica | modifica el codi]

Article principal: Setge de Fraga

A la primavera del 1134 Alfons I el Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar, però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d'aixecar el setge (17 de juliol) i se'n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre.

Guerra de successió espanyola[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a altres poblacions favorables als Habsburg, per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.[3]

Demografia[modifica | modifica el codi]


Administració i política[modifica | modifica el codi]

Període
Alcalde
Partit Polític
2007-... En José Luis Moret Ramírez PPA
2003-2007 En Vicente Juan Juesas PSOE
1995-2003 En Vicente Juan Juesas PSOE
1992-1995 En Agustín Vilar Cruellas PSOE
1991-1992 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1987-1991 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1983-1987 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1979-1983 En Francisco Beltrán Odrí PSOE

Monuments[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Pere[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de Sant Pere és d'origen visigòtic, va ser mesquita major en època àrab. Després de la reconquesta (segle XII), va passar a ser temple cristià. Església gòtica d'aire aragonès d'una sola nau, conserva la portada amb els seus capitells romànics, però no el claustre, que va estar situat davant d'aquesta.

Palau Montcada[modifica | modifica el codi]

El palau Montcada originalment va ser un palau àrab que es va convertir en residència dels Montcada, senyors de la ciutat. Més tard va passar a dir-se Palau del Governador i tenir funcions de palau reial. Felip IV es va allotjar aquí durant la seva estada. També va ser ajuntament i presó. Actualment és biblioteca municipal i museu, en el qual cal destacar el quadre Casament fragatí de Miquel Viladrich Vila que va residir a la ciutat de 1920 fins a 1932.

Castell[modifica | modifica el codi]

El castell, ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat el 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miquel Viladrich i Vila.

Torre dels Frares[modifica | modifica el codi]

La Torre dels Frares és una torre emmerletada de planta rectangular amb algunes petites finestres. Es troba a la sortida de Fraga per l'autopista AP2. Es creu que va ser construïda pels templers cap al segle XIII reaprofitant elements romans i que defensaria un petit assentament.

Altres llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

En la rodalia:

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Ajuntament de Fraga
  3. Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fraga