Fragilitat

La fragilitat és la propietat d'un material de trencar-se amb facilitat. Tècnicament es defineix com la capacitat d'un material de fracturar-se amb escassa deformació, a diferència dels materials dúctils que es trenquen després de patir acusades deformacions plàstiques. El trencament fràgil té la peculiaritat d'absorbir relativament poca energia, a diferència del trencament dúctil, ja que l'energia absorbida per unitat de volum ve donada per:

$\frac{dE_{def}}{dV}=\frac{1}{2}\sum_{i,j} \sigma_{ij}\varepsilon_{ij}$

Si un material es trenca pràcticament sense deformació les components del tensor deformació $\varepsilon_{ij}\;$ resulten petites i la suma anterior resulta en una quantitat relativament petita.

Fragilitat, ductilitat, duresa i tenacitat

Existeixen altres termes freqüentment confosos amb la fragilitat:

• L'oposat a un material fràgil és un material dúctil.
• La duresa no és oposada a la fragilitat, ja que la duresa és la propietat d'alterar la superfície d'un material, que és quelcom totalment independent de si aquest material quan es fractura té o no té deformacions grans o petites. Com a exemple es pot citar el diamant, que és el material més dur que existeix, però és extremadament fràgil.
• La tenacitat pot estar relacionada amb la fragilitat mitjançant el mòdul elàstic, però en principi un material pot ser tenaç i poc fràgil (com certs acers) i pot ser fràgil i gens tenaç (com el fang cuit).

Vegeu també

• Resistència de materials
• Mòdul elàstic