Fragues del riu Eume

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rierol a les Fragas do Eume

Les Fragues del riu Eume,[1] en gallec: As Fragas do río Eume, és un parc natural de Galícia creat el 30 de juliol de 1997[2] que té 9.126 hectàrees[3] a les ribes del riu Eume, concretament en els ajuntaments (concellos) de Cabanas, A Capela, Monfero, Pontedeume i As Pontes de García Rodríguez, tots ells dins la província de la Corunya. Actualment resideixen en els ajuntaments citats 521 persones.[4]

Està també declarat com Lloc d'Importància Comunitària (LIC), coincidint els límits del LIC amb els del parc natural.

El bosc tradicional atlàntic es conserva a les Fragues de l'Eume i aquestes fragues estan considerades com un dels millors boscos atlàntics termòfils d'Europa.[5]

El mes d'abril de 2012 un incendi cremà unes 750 hectàrees d'aquest parc[6]

Flora[modifica | modifica el codi]

Les fragues del riu Eume són un destacat representant de la fase clímax de la vegetació de Galícia.[7] Els boscs de ribera, dels quals aquest parc és un bon exemple, es distingeixen pels seus ecosistemes d'elevada biodiversitat, particularment pel que fa a la flora.

Bosc de ribera sobre el riu Eume

L'arbre amb major presència a aquest parc és el roure comú (en gallec:carballo) és l'espècie indicadora de la salut de la fraga.

També és molt nombrós el castanyer que en algunes zones domina. El bedoll pubescent (bidueiro) és la tercera espècie arbòria majoritària i ocupa dos tipus de zones: àrees tradicionals del bosc de ribera i zones marginals on els roures van anar desapareixent i on els bidueiros creixen ràpidament. Aquestes zones, per acció humana conservacionista, s'estan repoblant amb roures.

En les proximitats dels rius es troben els verns (ameneiro), que suporten les inundacions, ja que subjecten els marges dels canals impedint que aquests siguin arrossegats per les aigües, els salzes (salgueiro), el freixe (freixo) i el pradairo. Altres espècies arbòries a les fragues són l'avellaner (abeleira), principalment en les proximitats dels cursos d'aigua; Quercus pyrenaica, (cerqueiro) a les zones altes de les fragues de Pena Fesa, Os Cerqueiros (topònim que reflecteix l'abundància d'aquest arbre) i A Marola; l'arbocer (érbedo), el llorer (loureiro), i l'om, és freqüent també a les proximitats dels rius, com a prop del monestir de Caaveiro. També s'ha documentat la presència del pollancre negre (lamigueiro). El teix, (teixo) es troba en el parc la seva localització més occidental de la península Ibèrica.[8] Finalment abunda el grèvol (acivro), fonamentalment en forma d'arbust, l'arç (estripeiro), l'aranyoner, (abruñeiro) la perera (pereira) i la pomeres (maceira) silvestres.

Woodwardia radicans és una falguera que té un dels seus darrers reductes a aquest parc

Al parc de les fragues hi ha unes 20 espècies diferents de falgueres,[9] les quals són molt característiques d'aquest tipus de bosc. Les més comunes són: Blechnun spicant, Dryopteris affinis subsp. Affinis, Dryopteris dilatata, Dryopteris aemula, Polypodium interjectum, Athyrium filix-femina, Osmunda regalis, Polystichum setiferum, Pteridium aquilinum i Lastraea limbosperma. Altres espècies més rares són: Woodwardia radicans, Asplenium adiantum-nigrum, Cystopteris diaphana, Dryopteris guanchica o Culcita macrocarpa

Algunes d'aquestes espècies estan relacionades amb l'antiga vegetació subtropical que hi havia als marges del mar de Tetis al període Terciari. Fa uns dos milions d'anys s'inicia un període de glaciacions que acabà amb aquell clima subtropical, la vegetació subtropical anterior trobà refugi a les illes Macaronèsiques i en menor mesura a les serres d'Algesires i les Fragues de l'Eume.

Fauna[modifica | modifica el codi]

La presència de la llúdriga és una garantia de la qualitat de les aigües del parc

Les fragues pel seu ambient humit i ombrívol són un lloc ideal pels amfibis. A l'Eume hi viuen 13 de les 15 espècies d'amfibis de Galícia entre elles la salamandra de Galícia que és una subespècie (Salamandra salamandra gallaica) de la salamandra comuna.

Entre les aus destaquen les rapaces adaptades a caçar a l'interior del bosc Accipiter gentilis, ”lagarteiro” o ”gabián”.

Mamífers[modifica | modifica el codi]

Entre els mamífers destaquen la llúdriga, la ”martaraña” i l'ermini. En llocs apartats del poblament humà també hi ha llops.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. «Continua cremant-se un parc natural a Galícia». RTVV, 1/04/2012. [Consulta: 2/04/2012].
  2. Decret 211/1996, de 2 de maig, pel que s'aprova el Plan de ordenación dos recursos naturais do espazo natural das Fragas do Eume (DOG nº 110, do 5.06.1996) i Decret 218/1997, do 30 de juliol, pel que es declara el parque natural das Fragas do Eume (DOG nº 153, de 11.08.1997).
  3. La superfície total protegida és exactament de 9.125,65 ha, segons el Decret de la Xunta pel qual s'aprova el PORN del Parc, de les quals 3.253 ha corresponen a la zona de fragas pròpiament dita i la resta a zones de reserva, de matoll i pastura, d'aprofitament agropecuari i xarxa fluvial.
  4. Gráfico: Parques naturais de Galicia 5/12/08
  5. Guía de espacios naturais de Galicia, páx. 111.
  6. Europa press
  7. Guía de espacios naturais de Galicia, páx. 113
  8. Guía de espacios naturais de Galicia, páx. 113.
  9. Guía de espacios naturais de Galicia, páx. 114.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Xosé M. Penas Patiño, Carlos Pedreira López, Calros Silvar, Guía das aves de Galicia, Baía Edicións (2004), ISBN 84-96128-69-5
  • Ignacio González, Roberto Fernández e Rafael Salvadores, Guía de espacios naturais de Galicia, ISBN 84-8288-002-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fragues del riu Eume

Coord.: 43° 25′ 03″ N, 08° 04′ 06″ O / 43.41750°N,8.06833°O / 43.41750; -8.06833