Fraktur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Breitkopf Fraktur
Arial
Estil Regular
Classificació Vox-ATypI: Neo-grotesques
PANOSE: 3 1 6 1 1 1 1 1 1 1
François Thibaudeau: Gòtiques
DIN 16518:Gebrochene Schriften
Dissenyadors Johann G. I. Breitkopf, J. F. Unger
Data de creació original XVI - redisseny 1750 - digitalització 2003
Disseny basat en Fraktur s. XVI
Coneguda com Fraktur o gòtica
Exemple Tahoma en català
Exemple
Vegeu-ne tots els caràcters

El mot alemany Fraktur ([fʁaktʊɐ]) es refereix a una lletra tipogràfica i també a un subgrup d'escriptures trencades. Des de mitjan del segle XVI fins al començament del segle XX va ser la lletra tipogràfica més utilitzada en Alemanya a part de l'Antiqua originària de Dinamarca. Popularment, d'altres lletres tipogràfiques gòtiques com la Textur o la Schwabacher reben el nom de Fraktur per analogia.

Creació[modifica | modifica el codi]

Es va crear al voltant de principis del segle XVI però no se sap exactament qui va ser l'autor, ja que les primeres troballes amb aquesta lletra tipogràfica van ser manuscrits provinents de la Universitat de Viena i Nuremberg (Alemanya). És possible que l'autoria d'aquesta tipografia s'atribueixi a Vinzenz Rockner, secretari del emperador Maximilià I. Vinzenz vigilava les impressions dels llibres i feia les preimpressions a mà però no es pot assegurar aquesta atribució. Hi ha una altra teoria que sosté que va ser un monje anomenat Leonard Wagner, ja que va crear una escriptura molt semblant a la Fraktur. El primer llibre imprès amb aquesta tipografia, un llibre de pregàries, es va crear l'any 1513 per Hans Schonsperger. La segona aplicació de la qual es té constància va ser el 1517 a Nuremberg (Alemanya). amb el llibre Teurdank. L'estètica final d'aquesta lletra tipogràfica es va fer al segle XVIII per G. I. Breitkopf i J. F. Unger.

Comunicació de prohibició de la Fraktur i normalització de la tipografia amb la Antiqua(alemany)
Comparació de tipografies gòtiques anàlogues amb Fraktur
Difusió de la tipografia a Europa sobre el 1900

Història d'ús[modifica | modifica el codi]

Anys després de la seva creació, presumptament per Johann Schönsperger, Hieronymus Andreae va crear una nova versió de la Fraktur. Al segle XVII, aquesta lletra tipogràfica va tenir una devallada però, al segle XVIII, alguns tipògrafs progressistes com G. I. Breitkopf i J. F. Unger van redissenyar la font amb nous estàndards estètics de l'època. La Fraktur de Breitkopf va ser la Fraktur oficial a Alemanta. La gran majoria dels documents i periòdics, com el Neue Zürcher Zeitung, eren escrits sencers amb aquesta tipografia. Als anys 40 va caure en desús generat en part per la seva prohibició durant el règim nazi que la considerava "lletra jueva" Schwabacher Judenlettern(alemany). En aquesta època es crearen noves variants de la Fraktur com Fette Fraktur o Neudoerffer Fraktur, entre d'altres. Actualment s'utilitza principalment per a tasques decoratives, grafisme en heavy metal i/o gòtic, publicitat i senyalització. A més, gran part del hostals antics a Alemanya tenen cartells amb aquesta tipografia, ja que denota tradició i artesania.

Prohibició a l'Alemanya nazi[modifica | modifica el codi]

La Fraktur va ser prohibida per Hitler mitjançant un decret el 1941 després d'haver vist que compartia certa similitud amb la tipografia que utilitzaven els jueus. La va denominar Schwabacher Judenlettern (alemany) (lletra jueva). En el redactat va concloure que la lletra d'ús normal i oficial havia de ser la Antiqua.[1]

Mostra tipogràfica de la font Breitkopf Fraktur

Trets significatius[modifica | modifica el codi]

En aquest exemple es pot veure com les formes típiques d'alguns caràcters de caixa alta són completament diferents en la tipografia Fraktur. Això dificultava la lectura de molta gent que no hi estava acostumada.

Els traços de la Fraktur són de construcció discontinua i tenen un contrast exagerat, curves tallades, estil manuscrit i remats recarregats. També destaquen certs caràcters com la a, d'un pis, la e amb barra obliqua i la g amb cola oberta, entre d'altres.[2]

Exemple d'ús de fonts basades en Fraktur Exemple d'ús de fonts basades en Fraktur

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La escritura gótica. Siglos XII-XV (XX) d.C.Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF(castellà)
  2. Baines, P., Haslam, A., Tipografía, función, forma y diseño. Editorial Gustavo Gil, SA, Barcelona 2005.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]