França Mitjana
De Viquipèdia
La França Mitjana és el nom donat a les terres del Imperi Carolingi que van correspondre a l'emperador Lotari I, fill de Lluís el Pietós i nét de Carlemany, després del Tractat de Verdun (843),
Els territoris de Lotari I (França Mitjana) situaven en una llarga franja de terra des del Mar del Nord fins la Península Itàlica i quedava entre els territoris que havien correspost als seus germans: Carles el Calb a la França occidental i Lluís el Germànic a la França oriental o Germania.
La Lotaríngia inicial cobria:
- Els Països Baixos
- Bèlgica
- Luxemburg
- a Alemanya
- a França
Aquests territoris tenien un difícil encaix entre si i després de la mort de Lotari (855) es van repartir entre els seus tres fills:
- Lluís II el Jove (â? 875), va rebre el títol d'Emperador d'Occident i Itàlia.
- Lotari II (? 869), va rebre la part Nord: de Frísia a Suïssa que fou denominada Lotaríngia després de la seva mort.
- Carles de Provença (? 863), la Provença i Borgonya (Regne de Provença)
Vegeu també [modifica]
|
|
A aquest article li manquen les coordenades. Podeu ajudar la Viquipèdia afegint-les-hi. |