François-Joseph Fétis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
François-Joseph Fétis
Daguerreotip de Fétis
Daguerreotip de Fétis
Estil: Romanticisme
Naixença: 25 de març de 1784
Mons provincia d'Hainaut
Defunció: 23 de març de 1871 (als 86 anys)
Brussel·les
Nacionalitat: Bèlgica Bèlgica
Activitat principal: Estudi de la Música i dels compositors belgues especialment
Altres activitats: Composició

François-Joseph Fétis (Mons, Hainaut, 25 de març de 1784 - Brussel·les, 25 de març de 1871) fou un musicògraf i compositor belga.

Era fill d'un organista, i deixeble del Conservatori de París, després va fer viatges d'estudi per Alemanya i Itàlia i va contraure un ric enllaç amb una néta del cavaller de Keralio, fet que li va permetre dedicar-se per sencer als seus estudis, però havent perdut la fortuna de la seva esposa a causa de la fallida del seu banquer, va haver de deixar París i passà al departament de les Ardenes, fins que el 1813 fou nomenat professor en l'Escola de Música de Douai.

El 1818 retornà a París, sent des del 1821 professor de composició, on tigué entre altres alumnes a Théodore Labarre, Jan Van den Eenden i Louis van Waefelghem i des de 1827 bibliotecari del Conservatori. Desenvolupà una fructífera activitat com a professor i investigador, donant conferències públiques sobre música, organitzant concerts històrics i fundant el 1826 la Revista Musicale, que ben aviat va ésser el diari musical més influent.

També va escriure cròniques musicals per a el Temps i National, aconseguint una ferma reputació, la qual va fer que el 1833 fos posat al front del reorganitzat Conservatori de Brussel·les, passant per sobre de tots els seus competidors parisencs. Ensems va rebre el títol de reial mestre de capella.

Les obres que li donaren major popularitat són: Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique (Brussel·les, 1837-44), treball de gran erudició, malgrat que conté nombrosos errors, i, Histoire générale de la musique (Brussel·les, 1868-44), que desgraciadament deixà sense acabar, doncs només assoleix fins al segle XV.

Li donaren molt de renom les seves obres didàctiques, especialment el seu Traité complet de la théorie et de la practique de l'harmonie (Brussel·les, 1844), i Traité du contrepoint et de la fugue (París, 1825, així com els seus estudis pràctics d'harmonia (París, 1824, ben aviat esgotats. Com a compositor demostrà el seu talent i habilitat en tots els generes, sense poder assolir, però, només que èxits mitjans.

Heus ací la llista de les seves principals produccions:

Òperes còmiques[modifica | modifica el codi]

  • L'amant et le mari
    * Les soeurs jumelles
    * La vieille
    * Marie Stuart en Ecossa
    * Le bourgeoisde Reims
    * Le mannequin de Bergame
    * i la petita òpera Phidias

Música religiosa[modifica | modifica el codi]

  • un Miserere, a tres veus
    * Lamentations de Jérémie, a 6 veus, amb orgue
    * un Te Deum (cant pla)
    * una MIssa de Rèquiem, per a 4 veus i cor, amb acompanyament de diversos instruments
    * Altres misses, motets, lletanies, música de cambra, sonates per a piano, vuit simfonies, etc..

Obra escrita[modifica | modifica el codi]

  • Méthode élémentaire et abregée d'harmonie et d'accompagnement (1824)
  • Traité de la fugue et du contrepoint (1825)
  • Traité de l'accompagnement de la partition (1829)
  • Solfèges progressifs, avec accompagnement de piano, précédés de l'exposition raisonnée des principes de la musique (1827)
  • Revue Musicale (15 volums, 1827-34)
  • Quels ont été les mérites des Neerlandais dans la musique? (Amsterdam, 1829)
  • La musique mise à la portée de totut le monde (1830), obra traduïda a moltes llengües
  • Curiosités historiques de la musique (1830), col·lecció d'articles escollits, incerits en la Revue Musicale; Galerie des musiciens et Bi liographie générale de la musique (París i Brussel·les, 1834); obra de vuit volums de la que en feu una segona edició a París, amb un suplement (2 volums), sota la direcció d'Arthur Pougin
  • Manuel des principes de la musique (1837)
  • Traité du chant en choeur (1837)
  • Manuel des jeunes compositeurs (1837)
  • Méthode des méthodes de piano (1837)
  • Méthode des méthodes du chant
  • Esquisse de l'histoire de l'harmonie (1840)
  • Méthode élémentaire du plaint-chant (1843)
  • Traité complet de la théorie et de la practique musicale (1844) obra traduïda també a diverses llengües
  • Notice biographique de Nicolo Paganini (1851)
  • Traité élémentaire de musique (1851-52)
  • Antoine Stradivari (1856)
  • Les grecs et les romains ont-ils fait usage dans leur musique?.
  • Histoire générale de la musique depuis les temps les plus anciens jusqu'a nos jours (París, 1869-76)

I molts d'altres treballs que s'insertaren en els Bulletins de la Academie Royale de Belgique, a més, deixà, manuscrites:

  • La science de l'organiste
  • Philosophie générale de la musique
  • Graduale de tempore ac de Sanctis juxta ritum sacrosantae romanae Ecclesiae
  • Souvenirs d'un vieux musicien
  • Causerie musicales i diverses traduccions.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François-Joseph Fétis

Referències[modifica | modifica el codi]