François-Xavier Ortoli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
François-Xavier Ortoli

6 de gener de 1973 – 5 de gener de 1977
Precedit per Sicco Leendert Mansholt
Succeït per Roy Jenkins

6 de gener de 1977 – 5 de gener de 1985
Precedit per diversos polítics
Succeït per diversos polítics

6 de gener de 1977 – 5 de gener de 1985
Precedit per Wilhelm Haferkamp
Succeït per Alois Pfeiffer

30 de maig de 1968 – 10 de juliol de 1968
Precedit per Alain Peyrefitte
Succeït per Edgar Faure

10 de juliol de 1968 – 20 de juny de 1969
Precedit per Maurice Couve de Murville
Succeït per Valéry Giscard d'Estaing
Dades biogràfiques
Naixement 16 de febrer de 1925
Ajaccio (Còrsega del Sud, Còrsega, França)
Defunció 30 de novembre de 2007 (als 82 anys)
Partit UDR

François-Xavier Ortoli (Ajaccio, França, 1925 - 2007) fou un empresari i polític retirat francès, ministre del govern en diverses ocasions sota la 5a República Francesa i que es convertí l'any 1973 en el 5è President de la Comissió Europea.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 16 de febrer de 1925 a la ciutat d'Ajaccio, població situada a l'illa de Còrsega. Després d'estudiar dret a la Universitat de París, va realitzar un curs a l'Escola Nacional d'Administració.

Fou president-director de la companyia petrolera Total entre 1984 i 1990.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Política nacional[modifica | modifica el codi]

Membre de la Unió de Demòcrates per la República (UDR), va iniciar la seva activitat política com a director del gabinet del Primer Ministre francès Georges Pompidou. Posteriorment, el 29 d'abril de 1967 fou nomenat Ministre d'Equipament i Allotjament en el quart govern de Pompidou, sent nomenat el 31 de maig de 1968 Ministre d'Educació Nacional en el cinquè govern del mateix. Després de la caiguda de Pompidou, i a l'ascens de Maurice Couve de Murville fou nomenat el 10 de juliol Ministre d'Economia i Finances, càrrec que desenvolupà fins al 16 de juny de 1969. A l'ascens de Jacques Chaban-Delmas com a primer ministre fou nomenat el 22 de juny de 1969 Ministre de Desenvolupament Industrial i de Recerca Científica, càrrec que desenvolupà fins al 5 de juliol de 1972.

Política europea[modifica | modifica el codi]

El 6 de gener de 1973 fou escollit President de la Comissió Europea, càrrec que va mantenir fins al 5 de gener de 1977. Sense abandonar la Comissió Europea fou vicepresident de la Comissió en les comissions presidides per Roy Jenkins i Gaston Thorn encarregant-se així mateix dels Assumptes Econòmics i Financers, dimitint finalment del seu càrrec el 26 d'octubre de 1984.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Edgard Pisani
Ministre d'Equipament i Allotjament
19671968
Succeït per:
Robert Galley
Precedit per:
Alain Peyrefitte
Ministre d'Educació Nacional
1968
Succeït per:
Edgar Faure
Precedit per:
Maurice Couve de Murville
Ministre d'Economia i Finances
19681969
Succeït per:
Valéry Giscard d'Estaing
Precedit per:
André Bettencourt
com a ministre d'Indústria
Ministre de Desenvolupament Industrial i de Recerca Científica
19691972
Succeït per:
Jean Charbonnel
Precedit per:
Sicco Leendert Mansholt
President de la Comissió Europea
19731977
Succeït per:
Roy Jenkins


Precedit per:
P. Hillery, W. Haferkamp, H. Simonet, C. Soames i C. Scarascia-Mugnozza
Vicepresident de la Comissió Europea
19771985
Succeït per:
F. Andriessen, H. Christophersen, A. Cockfield, K. Narjes, L. Natali i M. Marín
Precedit per:
Wilhelm Haferkamp
Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers
19771985
Succeït per:
Alois Pfeiffer