François-Xavier Ortoli
| François-Xavier Ortoli | |
|---|---|
|
|
|
| Mandat 6 de gener de 1973 – 5 de gener de 1977 |
|
| Precedit per | Sicco Leendert Mansholt |
| Succeït per | Roy Jenkins |
|
|
|
| Mandat 6 de gener de 1977 – 5 de gener de 1985 |
|
| Precedit per | diversos polítics |
| Succeït per | diversos polítics |
|
|
|
| Mandat 6 de gener de 1977 – 5 de gener de 1985 |
|
| Precedit per | Wilhelm Haferkamp |
| Succeït per | Alois Pfeiffer |
|
|
|
| Mandat 30 de maig de 1968 – 10 de juliol de 1968 |
|
| Precedit per | Alain Peyrefitte |
| Succeït per | Edgar Faure |
|
|
|
| Mandat 10 de juliol de 1968 – 20 de juny de 1969 |
|
| Precedit per | Maurice Couve de Murville |
| Succeït per | Valéry Giscard d'Estaing |
|
|
|
| Naixement | 16 de febrer de 1925 Ajaccio (Còrsega del Sud, Còrsega, França) |
| Mort | 30 de novembre de 2007 (als 82 anys) |
| Partit polític | UDR |
François-Xavier Ortoli (Ajaccio, França, 1925 - 2007) fou un empresari i polític retirat francès, ministre del govern en diverses ocasions sota la 5a República Francesa i que es convertí l'any 1973 en el 5è President de la Comissió Europea.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer el 16 de febrer de 1925 a la ciutat d'Ajaccio, població situada a l'illa de Còrsega. Després d'estudiar dret a la Universitat de París, va realitzar un curs a l'Escola Nacional d'Administració.
Fou president-director de la companyia petrolera Total entre 1984 i 1990.
Activitat política [modifica]
Política nacional [modifica]
Membre de la Unió de Demòcrates per la República (UDR), va iniciar la seva activitat política com a director del gabinet del Primer Ministre francès Georges Pompidou. Posteriorment, el 29 d'abril de 1967 fou nomenat Ministre d'Equipament i Allotjament en el quart govern de Pompidou, sent nomenat el 31 de maig de 1968 Ministre d'Educació Nacional en el cinqué govern del mateix. Després de la caiguda de Pompidou, i a l'ascens de Maurice Couve de Murville fou nomenat el 10 de juliol Ministre d'Economia i Finances, càrrec que desenvolupà fins el 16 de juny de 1969. A l'ascens de Jacques Chaban-Delmas com a primer ministre fou nomenat el 22 de juny de 1969 Ministre de Desenvolupament Industrial i de Recerca Científica, càrrec que desenvolupà fins el 5 de juliol de 1972.
Política europea [modifica]
El 6 de gener de 1973 fou escollit President de la Comissió Europea, càrrec que va mantenir fins el 5 de gener de 1977. Sense abandonar la Comissió Europea fou vicepresident de la Comissió en les comissions presidides per Roy Jenkins i Gaston Thorn encarregant-se així mateix dels Assumptes Econòmics i Financers, dimitint finalment del seu càrrec el 26 d'octubre de 1984.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| Precedit per: Edgard Pisani |
Ministre d'Equipament i Allotjament 1967–1968 |
Succeït per: Robert Galley |
| Precedit per: Alain Peyrefitte |
Ministre d'Educació Nacional 1968 |
Succeït per: Edgar Faure |
| Precedit per: Maurice Couve de Murville |
Ministre d'Economia i Finances 1968–1969 |
Succeït per: Valéry Giscard d'Estaing |
| Precedit per: André Bettencourt com a ministre d'Indústria |
Ministre de Desenvolupament Industrial i de Recerca Científica 1969–1972 |
Succeït per: Jean Charbonnel |
| Precedit per: Sicco Leendert Mansholt |
President de la Comissió Europea 1973–1977 |
Succeït per: Roy Jenkins |
| Precedit per: P. Hillery, W. Haferkamp, H. Simonet, C. Soames i C. Scarascia-Mugnozza |
Vicepresident de la Comissió Europea 1977–1985 |
Succeït per: F. Andriessen, H. Christophersen, A. Cockfield, K. Narjes, L. Natali i M. Marín |
| Precedit per: Wilhelm Haferkamp |
Comissari Europeu d'Assumptes Econòmics i Financers 1977–1985 |
Succeït per: Alois Pfeiffer |
