François Quesnay

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
François Quesnay

François Quesnay (Méré (Yvelines), 4 de juny de 1694 - Versalles, 16 de desembre de 1774) va ser un economista francès de l'escola fisiocràtica, sent de professió metge cirurgià.

Vida[modifica | modifica el codi]

François Quesnay era fill d'un advocat i petit terratinent. A l'edat de setze anys va començar el seu aprenentatge com a cirurgià, va marxar a París, on va estudiar medicina i cirurgia i, després d'obtenir la qualificació de mestre cirurgià es va establir en Mantes-la-Jolie. En 1737 va ser designat secretari perpetu de l'acadèmia de cirurgia fundada per François la Peyronie, i va passar a ser cirurgià del rei. En 1744 es va graduar com doctor de medicina, se li va concedir primer el càrrec de metge del rei per a més tard ser ascendit a primer mèdic consultor, instal·lant-se en el Palau de Versalles. Lluís XV tenia a Quesney en alta estima, i acostumava a anomenar-lo "el meu pensador"; quan li va atorgar títol nobiliari li assignaria com armes tres flors de pensament (en francès, com en català, la paraula que nomena a la planta, pensée també té el significat pensament), amb el lema Propter excogitationem mentisciti.

Es va dedicar principalment als estudis econòmics, prenent part en les intrigues palatines, en les quals va estar perpètuament involucrat. Va conèixer –aproximadament en 1750– a Jean de Gournay (1712-1759), que també va ser un pioner del pensament econòmic, i al voltant d'aquesta parella es formaria progressivament el grup filosòfic dels economistes o fisiòcrates.

Quesnay va morir el 16 de desembre de 1774 i va tenir temps suficient per a veure al seu deixeble Turgot en el càrrec de ministre de finances. Casat el 1718, va tenir un fill i una filla. El seu nét seria membre de l'assemblea legislativa francesa.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jean-François Marmontel, Mémoires, Mémoires de Mme. du Hausset;
  • H. Higgs, The Physiocrats (Londres, 1897).
  • Recueil of that Academy, 1774, p. 134