Fran Silvestre
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 (2014)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juliol 1976 (47 anys) València |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Politècnica de València |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Fran Silvestre (València, 5 de juliol de 1976) és un arquitecte i dissenyador valencià.
Es va formar en Arquitectura a la Universitat Politècnica de València, i darrerament va cursar una especialització en urbanisme en la Tu/E d'Eindhoven, finalitzant l'any 2001. Es va introduir al món laboral de la mà de les beques de la Fundación Arquia, amb la qual va arribar a l'estudi de l'arquitecte i premi Pritzker Álvaro Siza,[1] on va treballar fins a l'any 2004 quan va tornar a la seua ciutat d'orige.
Al poc d'establir-se va constituir el seu propi estudi, Fran Silvestre Arquitectos, a la vegada que iniciava la seua carrera docent com a professor associat de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de València, on va arribar a exercir com a subdirector entre els anys 2010 i 2011.[2] Des del 2009 també va donar classes a la Universidad Europea, des d'on va constituir els seus propis programes de màster i postgrau donant lloc a l'Escola MArch, amb seu a Godella.
En 2016 va defendre la seua tesi doctoral a la Universitat Politècnica de València, front a un tribunal presidit per Carlos Ferrater, amb Manuel Portaceli com a secretari i Vicenç Sarrablo com a vocal. Aquesta porta per títol Pensando a mano, fabricando en serie. Pioneros del diseño industrial. Transformación y adaptabilidad de las profesiones creativas i va obtenir la qualificació de cum laude.[3] Un any després, en 2017, va ser elegit per ocupar la Regnier Chair en la Universitat de Kansas City, un càrrec que permet dirigir el cinqué curs de l'assignatura de Projectes Arquitectònics a aquesta ciutat dels Estats Units.
El desenvolupament de la seua carrera professional està íntimament lligat al de l'interiorista Andrés Alfaro Hofmann, col·laborador habitual de tots els seus projectes. Aquesta relació va dur a que l'obra arquitectònica de Silvestre s'haja vist molt influenciada per l'obra de l'escultor i pare d'Alfaro Hofmann, Andreu Alfaro. De fet, a hores d'ara, l'estudi ocupa el lloc on Alfaro va establir el seu taller, mantenint el seu llegat i vinculant-lo a l'arquitectura.