Francesc-Marc Álvaro i Vidal
Francesc-Marc Álvaro i Vidal (Vilanova i la Geltrú, 1967) és un periodista i assagista català.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Francesc-Marc Álvaro es va llicenciar en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que a partir del 1979 ja s'havia iniciat en la tasca com a periodista, publicant articles al Diari de Vilanova, entre altres publicacions. Va treballar en el diari Avui i com a cronista d'El Mundo de Catalunya. Per la seva tasca com a periodista, ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme (1994), el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibáñez Escofet.[1] Col·labora amb diferents mitjans de comunicació com el diari La Vanguardia, les revistes El Temps i Serra d'Or, i les ràdios Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona, RAC1 i Ràdio 4. A més, és professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.
Obra [modifica]
- Què pensa Pasqual Maragall (1998)
- Per què no engeguem la política? (1999)
- Ara sí que toca! Jordi Pujol, el pujolisme i els successors (2003)
- Una política sense país (2005)
- Els assassins de Franco (2005)[2]
Referències [modifica]
- ↑ «Francesc-Marc Álvaro i Vidal». www.esferallibres.com. [Consulta: 21-03-2008].
- ↑ «Els assassins de Franco, de Francesc-Marc Álvaro». www.relleu.cat. [Consulta: 21-03-2008].
Enllaços externs [modifica]
- Pàgina oficial www.francescmarcalvaro.cat
- Entrevista a la revista Relleu