Francesc Agustín i Grande

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nu masculí Dibuix de 1780, conservat al MNAC.

Francesc Agustín i Grande (Barcelona, 1753- Utrera, 1801) fou un pintor neoclàssic català.

Nascut a Barcelona, va ingressar el 19 d'octubre de 1769 a l'Acadèmia de San Fernando de Madrid. Més endavant va anar a Roma, juntament amb Francisco Javier Ramos, Manuel Nàpoli, Bonaventura Salesa i Carlos Espinosa, pensionats per una beca de Carles III d'Espanya. A Roma va entrar en contacte i es va formar amb Anton Raphael Mengs, qui el va influenciar en la seva obra. Al morir Mengs, va rebre classes de Francisco Preciado de la Vega. A Roma va rebre diversos encàrrecs d'Antoni Despuig i Dameta.

De nou a Espanya, el 1792 es va anar a Còrdova a dirigir una escola d'art fundada pel bisbe de la ciutat, projecte en el que va fracassar. En aquella època es considerava grau suficient haver estat pensionat a Roma per a esdevenir professor d'una acadèmia de pintura.

L'any 1799 va rebre el títol d'acadèmic de Mèrit de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, i el mateix any fou nomenat també director supernumerari de l'Escola de la Llotja, càrrec que no va arribar a ocupar mai a causa del fet que estava a Sevilla copiant quadres de Bartolomé Esteban Murillo per ordres del rei.

Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva un dibuix seu, Nu d'home, provinent de la col·lecció privada de Raimon Casellas, i a San Fernando es conserva una Pietat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»