Francesc Albó i Martí
Biografia | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1874 Barcelona | ||||||||||||||
Mort | 1918 Puigcerdà | ||||||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||||||
8 de maig de 1903 – 30 de març de 1907 | |||||||||||||||
Circumscripció | Olot | ||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||
Ocupació | polític, advocat | ||||||||||||||
Partit | Lliga Regionalista | ||||||||||||||
Família | |||||||||||||||
Germans | Ramon Albó i Martí | ||||||||||||||
|
Francesc Albó i Martí (Barcelona, 1874 - Puigcerdà, 1918) fou un polític i advocat català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica
Germà de Ramon Albó i Martí. S'inicià en política en el carlisme, però a començaments del segle XX, arran de la seva participació en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana[1] es decantà directament pel catalanisme i formà part de la Lliga Regionalista, amb la que fou escollit regidor de l'ajuntament de Barcelona el 1901.[2] Després fou escollit diputat per Olot a les eleccions generals espanyoles de 1903 i a les de 1905,[3] i durant aquest període fou el portaveu del seu partit a les Corts Espanyoles. Fou un dels impulsors de la Solidaritat Catalana, tot i que no fou escollit diputat el 1907. Va escriure diverses obres històriques i jurídiques.
Obres
- La mort del creuhat (1888)
- L'ús de la llengua pròpia considerat com un dret, Barcelona, (1906)[3]
referències
- ↑ El centenari del primer Congrés internacional de la llengua catalana per Maria Pilar Perea, p. 125
- ↑ Diccionari biográfic, V.1, p.45. Universitat de Michigan, 2006
- ↑ 3,0 3,1 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 22; entrada "Albó i Martí, Ramon"