Francesc de Borja Moll i Casasnovas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc B. Moll)
Infotaula de personaFrancesc de Borja Moll i Casasnovas

(1983) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 octubre 1903 Modifica el valor a Wikidata
Ciutadella de Menorca (Menorca) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1991 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Palma 
Fundador Editorial Moll
1934 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perDiccionari català-valencià-balear
Activitat
Ocupaciólingüista, professor d'universitat, filòleg, escriptor, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de les Illes Balears Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
FillsAina Moll Marquès, Josep Moll Marquès, Joan Moll Marquès, Francesc Moll i Marquès Modifica el valor a Wikidata
GermansJosep Moll i Casasnovas Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.[1]

Autor de moltes obres sobre la llengua catalana i les seves variants parlades a les Illes, fou el principal col·laborador de mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda en el Diccionari català-valencià-balear.

Vida[modifica]

Son pare nomia Josep Moll i Vidal i sa mare, Maria-Anna Casasnovas i Oliver. Fou el setè fill d'un matrimoni modest. Els primers cinc fills de la família havien mort abans de complir els cinc anys; per aquesta raó, Borja Moll va ser un fill summament protegit. En el seu llibre Els meus primers trenta anys[2] afirma que tant sa mare com son pare, juntament amb la seva padrina i el seu germà, foren els personatges fonamentals per a la seva vida.

Entre els anys 1908 i 1911 va aprendre a llegir i escriure amb el mestre Miquel Villalonga i va començar a rebre nocions bàsiques de dibuix. El seu pare també va intervenir en la seva educació, inculcant-li el gust per la lectura en castellà. Ara bé, el 1912 va ingressar al Seminari de Ciutadella de Menorca i va començar els estudis reglats; es va interessar per les humanitats i especialment pel llatí. Aquests estudis es donaven íntegrament en castellà i eren de caràcter “castellanista”, ja que la vida cultural de la ciutat es feia en aquest idioma.

Per aquest motiu, en el llibre ja abans mencionat, Moll, tot recordant els primers anys en el Seminari, ens revela que “no tinc record que en el Seminari em vagin ensenyar mai res que es referís a la nostra llengua materna, res que em pogués orientar sobre la seva essència i circumstància, ni sobre la manera d'escriure-la ni sobre la seva literatura. Per les lectures sabia que existia un Verdaguer (…), però no puc agrair a cap professor la més petita noció del valor literari, ni tan sols dels noms, d'autors tan cabdals com Costa i Llobera, Àngel Guimerà o Joan Maragall (…). La meva formació cultural es feia, doncs, en castellà, i quan vaig començar a escriure per al públic no em va passar mai pel cap de fer-ho en menorquí”.[2]

L'arribada el 1917 de mossèn Alcover al Seminari de Ciutadella fou un esdeveniment cabdal en la seva vida. Alcover havia viatjat a Menorca amb l'afany de conèixer els diferents parlars de l'illa i incorporar-los al diccionari que realitzava en aquell moment, el Diccionari català-valencià-balear, del qual, anys més tard, Moll seria també coautor. L'arribada d'Alcover al Seminari va omplir Moll de joia i el va inspirar en la seva trajectòria lingüística. De fet, quan Francesc de Borja Moll va deixar el Seminari amb disset anys, li va escriure una carta explicant-li la seva nova situació. Gràcies a aquest esdeveniment, un any més tard, Moll va viatjar a Mallorca, es va estar amb el seu mestre Alcover i va realitzar la seva tasca més important dins el camp de la lingüística. De fet, Moll va estar relacionat i compromès amb la tasca que havia començat Alcover, fet que va propiciar el seu aprenentatge dins el camp de la lingüística. No va ser, doncs, fins aquesta etapa que Moll vertaderament es va iniciar dins aquest camp. Malgrat que no feu estudis universitaris, la col·laboració amb Antoni M. Alcover li va permetre el contacte amb Meyer-Lübke, Leo Spitzer o Bernhard Schädel. El 1921 s'instal·là a Mallorca i treballà al costat d'Antoni M. Alcover en la preparació del Diccionari català-valencià-balear. Antoni M. Alcover el va formar perquè fos el seu continuador: el va fer anar a Alemanya a estudiar lingüística. El 1932, després de la mort de mossèn Antoni M. Alcover, continuà el Diccionari català-valencià-balear i el Bolletí amb un criteri més rigorós: va aplicar les normes ortogràfiques de Fabra que Alcover no havia utilitzat en vida perquè estava en desacord amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

El fort caràcter del seu mestre va fer que una gran part dels estudiosos catalans de l'època s'enemistessin amb Alcover, fet que va desprestigiar una mica la sortida del Diccionari català-valencià-balear. No es van escriure ressenyes ni se'n va fer cap mena de menció per l'IEC, màxim òrgan lingüístic de l'època. De fet, el diccionari es va editar gràcies a l'esforç del mateix Alcover en crear la seva pròpia editorial, que més tard es va convertir en l'Editorial Moll.

La vida de Francesc de Borja Moll va transcórrer a Mallorca, amb la seva família, i fent esforços per a conèixer amb profunditat la seva llengua i donar-li el prestigi que es mereix. La mort d'Alcover el 1932 el va impulsar a continuar conreant i treballant la feina del seu mestre i va lluitar per obrir-se camí en solitari, entre altres coses reiniciant la publicació del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana el gener de 1933, tot i que se n'interrompé la publicació en 1936 amb l'inici de la guerra civil espanyola.[3] Els anys venidors tindran alts i baixos en la vida de Moll.

La Guerra Civil espanyola obre un cisma en la política de l'illa de Mallorca i en tots els àmbits culturals de l'illa. Es dissolen d'un dia per l'altra moltes associacions i societats de caràcter polític esquerrà. Aquesta situació va endarrerir qualsevol feina de Moll, que es va veure abocat a convertir-se en milicià, no fos cas que “qualsevol indiscret podia pitjar una mica el cèrcol, embolicar-me en una denúncia de rojo separatista (qualificatiu molt usual en aquell temps), i li costaria poc fer-me hostatge a l'Hotel Tauló”.[4]

Al 1973 formà part de la Comissió Interdiocesana Valentina dirigida pel pare Pere Riutort al costat d'altres intel·lectuals d'aquells anys, com ara Josep Gea Escolano, Josep Alminyana i Vallés, Josep Amengual i Batle, Vicent Sorribes i Gramatge, Beatriu Civera, Joan Josep Senent i Anaya, Manuel Sanchis Guarner, Xavier Casp, Enric Valor o Francesc Ferrer Pastor.[5]

Durant tota la vida, la principal preocupació de Moll va ser que el català fos conegut i estudiat per qualsevol persona. De fet, moltes de les seves publicacions són gramàtiques, lèxics i cursos de llengua catalana, destinats a catalanoparlants o a estrangers interessats a conèixer la llengua. La seva aportació i dedicació a l'Obra Cultural Balear també va ser notable, ja que hi va organitzar diversos cursos de llengua i literatura. Malgrat premis, honors i distincions, va continuar essent un home senzill, humil, espontani i treballador.

Finalment, Francesc de Borja Moll va morir a Palma el 18 de febrer de 1991.

Fills[modifica]

Francesc de Borja tingué vuit fills:

  • Aina (1930-2019), filòloga.
  • Francesca (Cisca) (1932-2018), llibretera.
  • Josep (1934-2007), polític.
  • Joan (1936-2023), pianista.
  • Francesc (1937), editor.
  • Auxiliadora (Dora) (1939).
  • Víctor (1941).[6]
  • Caterina (Nina) (1945-2009), traductora i filòloga.[7]

Aportacions a la lingüística[modifica]

El treball de Moll dins el camp de la lingüística no coincideix gairebé en cap cas amb els treballs lingüístics que es realitzaven a la resta d'Europa i del món. Francesc de Borja Moll fou “el darrer i l'únic menorquí (…) que en les darreres dècades del segle xix i les primeres del XX, quan encara no hi havia a casa nostra estudis regulars de la naixent filologia romànica, impulsats per l'amor a la llengua, arribaren per viaranys diferents – com Pompeu Fabra, a Catalunya – a fer-se'n un bagatge científic suficient per a dedicar-se intensament al seu estudi i ens deixaren obres que marquen fites importants en la història de la llengua catalana.”.[8] Així doncs, l'interès lingüístic de Moll entre d'altres no és especialment la seva aportació a la lingüística en general, sinó que el seu afany i emprenedoria per a posicionar el català en un lloc de prestigi, totalment igual que la resta de llengües del món.

La lingüística en general, amb Ferdinand de Saussure al capdavant, volia descriure la realitat on es produïa la parla i entendre-la en el seu context. Així doncs, definien la llengua com un sistema homogeni i constant, que es diferenciava de la parla, que eren les manifestacions individuals del sistema col·lectiu.

En un dels seus discursos, Moll fa una diferenciació important, que segurament tenia molt a veure amb aquesta idea. La lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana 1978–79 titulada “Llengua o dialecte? Català o mallorquí?” ja traspua idees semblants a les de Saussure. “Entre llengua i dialecte no hi ha diferència essencial, sinó únicament diferència de punt de comparació. Tot sistema natural de parlar és, al mateix temps, llengua i dialecte: és llengua si es considera com un sistema de signes orals d'evolució històrica ben caracteritzada, en relació a un altre sistema que té característiques essencialment diferenciadores; és dialecte si es considera com un sistema de signes orals que no es distingeix sinó accidentalment d'un altre, amb el qual, per tant, forma una mateixa llengua o idioma”.[9]

A més d'aquesta relació amb la lingüística del moment, Francesc de Borja Moll va continuar un dels treballs lingüístics més importants de la seva vida, el Diccionari català-valencià-balear. Com ja hem mencionat anteriorment, Alcover va trobar en la figura de Moll la persona ideal per a la confecció del seu diccionari. Aquest diccionari va ser creat, escrit i redactat pel mateix Alcover, amb col·laboració amb Borja Moll.

L'Alcover-Moll és un diccionari descriptiu i etimològic que està format per deu volums. En el seu moment, i també avui en dia, és de gran importància i tot un referent per als estudis dialectals que es realitzen. En cada entrada del diccionari trobem el significat de la paraula; l'etimologia, és a dir, d'on prové; la fonètica, com es pronuncia; i les situacions en què s'empra. De fet, és un diccionari molt complet que, avui en dia, ja es pot consultar en línia. Això ens indica la importància d'aquesta publicació encara avui.

Obra[modifica]

Divulgació de la seva obra[modifica]

A Palma hi ha la Institució Francesc de Borja Moll, des d'on es pretén promoure i donar a conèixer la figura i obra de Francesc de Borja Moll.[10]

Guardons[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Francesc de Borja Moll i Casasnovas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 Moll, Francesc de B. Els meus primers trenta anys. Editorial Moll, 1970. 
  3. ↑ «Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana». GEC. [Consulta: 19 octubre 2023].
  4. ↑ Moll, Francesc de B. Els altres quaranta anys. Editorial Moll, 1975. 
  5. ↑ «La repristinització de l'Església valenciana». Cristòfol Aguado i Medina. [Consulta: 8 març 2018]., publicat a ORIFLAMA, núm. 162 abril 1976
  6. ↑ Riera, Carme. «Aina Moll i Marquès», 02-05-2019. [Consulta: 28 novembre 2022].
  7. ↑ Manresa, Andreu «Nina Moll, editora y traductora» (en castellà). El País [Madrid], 22-07-2009. ISSN: 1134-6582.
  8. ↑ Moll i Marquès, Aina. Francesc de Borja Moll. Semblança biogràfica, 2001. 
  9. ↑ Moll, Francesc de B. «Llengua o dialecte? Català o mallorquí? Lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana 1978-79 organitzats per l'Obra Cultural Balear». Obra Cultural Balear.
  10. ↑ EUROPA PRESS / PALMA DE MALLORCA. «Nace la institución Francesc de Borja Moll para impulsar su figura y salvar el valor de los activos de la Editorial Moll» (en castellà). El Periódico, 22-01-2016. [Consulta: 6 novembre 2020].
  11. ↑ «Francesc de Borja Moll». escriptors.cat. [Consulta: 6 novembre 2020].
  12. ↑ «30è aniversari de la Universitat de les Illes Balears». [Consulta: 6 novembre 2020].
  13. ↑ «Francesc de Borja Moll i Casasnovas. Nota biogràfica». Iec.cat. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 6 novembre 2020].
  14. ↑ «Dia de les Illes Balears - Medalla d'Or i Premis Ramon Llull - 1983 Francesc de Borja Moll Casanova». [Consulta: 6 novembre 2020].
  15. ↑ «Curriculum vitae de Francesc de Borja Moll i Casasnovas». Universitat de les Illes Balears.

Bibliografia[modifica]

  • Ferran Lupescu, "Francesc de B. Moll, cartògraf: la cartografia lingüística en l'obra de Moll". Llegir, any X, núm. 41 (tercer trimestre 2003), p. 19-24.
  • Joan Miralles i Monserrat, Francesc de B. Moll i la llengua literària, Universitat de les Illes Balears. Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005. ISBN 84-8415-716-4.
  • "Francesc de B. Moll: la lexicografía, historia y documento de comunicación social", Anthropos 44, 1984, p. 2.
  • "Bibliografia de Francesc de B. Moll", Anthropos 44, 1984, p. 10.
  • "L'home per la paraula" 1a edició: 1974.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Borja_Moll_i_Casasnovas&oldid=32741506»