Francesc Barret i Druet
Francesc Barret i Druet nasqué a Barcelona l'any 1817 i morí a Blanes l'any 1881. Fou un jurisconsult il·lustrat, catòlic i liberal.
Estudià Lleis a la Universitat de Cervera (en aquests anys Josep Arrau i Barba, amb qui tingué gran amistat, el retratà: MNAC: 038177-000).
Va ingressar en el Col·legi d'Advocats de Barcelona l'any 1838, amb el nº 18 de col·legiat. Va exercir tota la vida d'advocat, amb intel·ligència i do de paraula, assolint gran èxit professional.
Participà en la fundació i va ser el primer secretari de la "Caixa d'estalvis i Mont de Pietat de Barcelona" (1844).[1]
Va ser Jutge de Pau de Barcelona (1858), Advocat consultor de l'Ajuntament de Barcelona (1859) i Regidor i Síndic de l'Ajuntament de Barcelona (1863).
La conjuntura política espanyola el portà a presentar-se a les eleccions a Diputat a les Corts (1863-1864). A causa de la real ordre del 20 d'agost de 1863 que modificava la llei electoral, els progressistes es van abstenir. Tot i que Francesc Barret era afí a la Unió Liberal va aconseguir el vot unànime dels conservadors de Barcelona, amb la missió de portar al Parlament la veu del moviment monàrquic liberal llavors molt viu a Catalunya. En un cèlebre discurs pronunciat al Parlament el 19 de desembre de 1863 exigí al govern una reforma electoral, la celebració de noves eleccions immediates, i un acord entre conservadors i progressistes per redactar una nova constitució que no obeís a doctrines de partit sinó que pogués ser acceptada per tots els espanyols. Aquest discurs va tenir gran ressò a Catalunya però els ministres no van prendre cap d'aquestes mesures; i tal com vaticinà Barret en el seu discurs, l'any següent caigué el govern, i al 1968 la mateixa monarquia a causa de la revolució La Gloriosa (exili de Isabel II d'Espanya).[2]
El tarannà liberal i alhora moderat de Francesc Barret el portaren a la presidència de l'Ateneu Català (1868) en aquell any de canvis revolucionaris. En el seu discurs d'inauguració del curs defensà els Jocs Florals i l'ús del català, i el lliure dret de discussió.[3]
Va ser elegit diputat de la Diputació de Barcelona al 1875 i al 1877.
Fou Degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1878-1881) fins a la seva mort. Segons recordà Joan Maluquer i Viladot, "la seva figura era respectabilíssima (...) Fou un jurisconsult el consell del qual era acceptat per tothom com si fos una sentència".[4]
Referències [modifica]
- ↑ Alfred Pérez Bastardas. Francesc Moragas i Barret i la Caixa de Pensions (1868-1935). Servei d'Estudis. Caixa de Pensions. Barcelona 1990, pp. 10-14.
- ↑ Vegeu el text del discurs a Diario de las sesiones de Cortes : Congreso de los Diputados : legislatura de 1863 á 1864, (esta legislatura dió principio en 4 de noviembre de 1863, y terminó en 23 de junio de 1864). Madrid: Imprenta Nacional, 1864. vol 1, pp. 573-580.
- ↑ Vegeu el text del discurs a Acta de la sesión pública celebrada por el Ateneo Catalán el día 17 de Diciembre de 1868. Barcelona 1869. Establecimiento tipográfico de Narciso Ramírez y Compañía. Vegeu el comentari de Jordi Casassas Ymbert: L'Ateneu Barcelonès. Ed La Magrana. Institut Municipal d'Història. Ajuntament de Barcelona 1986, p. 34.
- ↑ Joan Maluquer i Viladot. Les meves noces d'or amb el Molt Il·lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona. 1877-1927. Records de 50 anys professionals política i locals. Impremta Altés. Barcelona 1929, p. 49).
