Francesc Boix i Campo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc Boix i Campo

Boix, testimoni en el judici de Dachau, 1946
Nom de naixement Francesc Boix i Campo
Naixement 14 d'agost de 1920
Barcelona
Defunció 04 de juliol de 1951 (als 30 anys)
París
Art fotografia

Francesc Boix i Campo (Poble-sec, Barcelona, 14 d'agost de 1920[1] - París, 4 de juliol de 1951) fou un fotògraf català. Va passar a la història com el fotògraf de Mauthausen.

El seu pare era sastre al Poble-sec i a la rebotiga hi tenia un estudi fotogràfic que despertà l'afició del Francesc. Amb catorze anys, va entrar d'aprenent a la casa de fotografia Romagosa. Dos anys després, va treballar a la revista Juliol de les Joventuts Socialistes Unificades.[2]

A finals del 1937 es va incorporar a la 30a Divisió per combatre a la Guerra Civil Espanyola a les zones del front d'Aragó i del Segre en el bàndol republicà. Els negatius de les fotografies que va fer en aquest període els han digitalitzat i documentat un equip de professionals de l'associació Fotoconnexió, posteriorment, la Comissió de la Dignitat, propietària del fons fotogràfic, les entregarà a l'Arxiu Nacional de Catalunya.[2]

Ernst Kaltenbrunner amb Heinrich Himmler en una visita al Camp de concentració de Mauthausen, en una de las fotografies fetes per Boix que varen servir de prova en els judicis de Nuremberg

Un cop acabada la guerra, amb 19 anys, es va haver d'exiliar. Va passar pels camps de Vernet d'Ariège i Sètfonts. D'aquest últim va sortir cap al nord el setembre de 1939 juntament amb excombatents republicans enquadrats en la 28 Companyia de Treballadors estrangers. Al maig de 1940 les línies defensives franceses són destrossades per la Wehrmacht.[3] Boix és capturat pels alemanys, passa per diversos camps i és conduït al camp d'extermini austríac de Mauthausen, juntament amb 1506 republicans espanyols, on arriben el 27 de gener de 1941. Boix va rebre el número 5185.[2]

En el camp, Boix és destinat a l'Erkennungsdienst (servei d'identificació del camp) gràcies als seus coneixements de fotografia. Oficialment era un laboratori fotogràfic destinat als retrats policials d'identificació dels presos, encara que en la pràctica es feien fotografies de morts per arma de foc, suïcidis, accidents, assumptes de naturalesa mèdica i esdeveniments diversos del camp, com les visites d'altes jerarquies, per exemple les de Himmler i altres alts càrrecs de les SS. Amb la Leica del laboratori va captar la barbàrie quotidiana. Amb la col·laboració d'altres presos, com el fotògraf tortosí Antoni Garcia Alonso que treballava a la mateixa oficina, van ordir un pla per amagar i sostreure en secret del camp unes 20.000 fotografies i negatius.[2] Per fer això, es posaren en contacte amb espanyols que treballaven en l'anomenat Bahnholkommando, un grup de treball que sortia diàriament des del camp fins a l'estació de Mauthausen. Jacint Cortés, natural del Prat de Llobregat,[4] i altres presos d'aquest kommando havien fet una certa amistat amb una família del poble. Va ser Jacint el que li va demanar a Anna Pointner que ocultés el paquet de fotografies i negatius que havien robat als SS al camp.[3]

Quan Mauthausen és alliberat, Boix marxa a París. Allí dona a conèixer algunes de les fotografies del camp de concentració a periòdics i revistes pròximes al Partit Comunista Francès.[3] Ràpidament es van publicar diversos llibres i les autoritats franceses es van interessar a veure que podia ser un testimoni de gran valor en els judicis contra els criminals de guerra que s'estava preparant. Boix va ser l'únic testimoni català dels judicis de Nuremberg i Dachau. Les fotografies de Boix van ser proves gràfiques que es van utilitzar per demostrar els crims del genocidi nazi.

A París, Boix va treballar com a reporter gràfic[5] en diverses publicacions, entre elles L'Humanité, òrgan del PC francès. Va escriure un llibre sobre la seva estada a Mauthausen, que va titular Spaniaker, la forma despectiva amb què es referien als espanyols alguns SS, i va fer arribar el manuscrit a l'escriptor André Wurmser. Quan en els setanta l'escriptora catalana Montserrat Roig es va interessar pel text, Wurmser li va dir que l'havia deixat a Pierre Courtade, mort uns anys després que Boix. Encara avui es desconeix el parador d'aquest llibre.[6]

Va morir a París l'any 1951 de tuberculosi, malaltia que arrossegava des del camp.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. En Guardia- Catalunya Ràdio. Emès el 3/2/2008. Disponible en Podcast
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Francesc Boix, el fotògraf que va retratar l'extermini nazi». Diari Ara, 25 de juliol de 2013.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Documental. Francisco Boix, un fotògraf a l'infern». ajuntamentdebenicarlo.org.
  4. «La família Cortés García del Prat. Víctimes i herois de Mauthausen. En reconeixement.». .
  5. Graham, Helen. The Spanish civil war. A very short introduction. Oxford University Press. 2005. pàg. 127
  6. Llorenç Soler, Francesc Boix. Un fotògraf a l'infern (2000) documental.

Obra dedicada[modifica | modifica el codi]

  • Benito Bermejo, Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen, Barcelona, La Magrana, 2002, (ISBN 9788482643854)
  • Llorenç Soler, Francesc Boix. Un fotògraf a l'infern (2000) documental.
  • Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, Barcelona, Edicions 62, 2001, (ISBN 9788429749694)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]