Francesc Ferran d'Àustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'arxiduc Francesc Ferran (assegut a la dreta) amb la seva família.

Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Àustria (Graz 1863 - Sarajevo 1914). Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia i cap de la Casa reial de Mòdena amb el doble tractament d'altesa imperial i reial, l'any 1889 esdevingué presumpte hereu a la Corona austrohongaresa.

Nascut a la ciutat de Graz, Francesc Ferran era fill de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria i de la princesa Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, essent nét de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de la princesa Sofia de Baviera per part de pare, mentre que per part de mare ho era del rei Ferran II de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria.

Nebot de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria, es va convertir en hereu al tron l'any 1896, després d'una successió de morts a la família Habsburg. Des de llavors va obtenir una gran influència en l'Imperi, arribant a dominar pràcticament l'exèrcit. Casat morganàticament amb la duquessa Sofia Chotek von Chotkowa. La parella tingué tres fills:

En aquella època, el principal problema polític que tenia plantejada la monarquia austrohongaresa eren les tensions nacionalistes, especialment de les minories eslaves de l'imperi. Francesc Ferran era partidari d'una obertura en aquest sentit, transformant la monarquia dual vigent des de 1867 en una monarquia federal tripartita en la qual els eslaus veiessin reconeguda la seva autonomia. En particular, s'havia mostrat pròxim a les reclamacions dels eslaus del sud (croats, bosnians i eslovens); però al fer-ho va contrariar els plans de Sèrbia, que enarborava la defensa d'aquests pobles davant de la dominació austrohongaresa, amb l'ambició última d'unir-se amb ells i de sotmetre'ls al seu propi poder.

El 1914, quan l'arxiduc es trobava en Sarajevo (capital de la província llavors austrohongaresa de Bòsnia) per a presidir unes maniobres militars, va ser assassinat per un estudiant serbo-bosnià anomenat Gavrilo Princip. Com que l'assassí era militant de l'organització nacionalista sèrbia Jove Bòsnia (Mlada Bosna), el govern austríac va culpar Sèrbia del regicidi. Per això, va exigir al govern serbi la repressió de les accions antiaustríaques llançades des del seu territori, l'autorització perquè la policia austríaca participés en la investigació de l'atemptat a Sèrbia i el càstig dels responsables.

Tanmateix, la negativa sèrbia a satisfer les demandes austríaques al·legant que violava la seva sobirania nacional, va ser el detonant per a l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), ja que aquest fet desencadenà el joc d'aliances pel qual Alemanya donaria suport a Àustria-Hongria; i Rússia, França i la Gran Bretanya recolzarien Sèrbia.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Ferran d'Àustria