Francesc Fontanella i Garraver

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monument dedicat al seu pare Joan Pere Fontanella (Olot).
Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya., de 1641.

Francesc Fontanella i Garraver (Barcelona, 1622 - Perpinyà, 1682 o 1683) fou un escriptor i sacerdot català.[1]

Estudià Dret i aconseguí el títol en Dret Civil i Canònic el 1641. Fins al 1652 va viure una vida noble a Barcelona i va començar a escriure poesia amorosa. Es va comprometre políticament i va redactar les seves dues obres dramàtiques: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia (estrenada cap al 1642) i Lo desengany (1651). Tots dos són textos al·legòrics, amb alguns elements pastorals. La seva poesia era més madura: va canviar el pseudònim afrancesat Gilet pel pastoral Fontano i va assolir la qualitat amb els sonets dedicats a la mort de la seva primera dona. Cal destacar A la mort de Nise.

Fontanella prové d'una família important en la política francòfila de Catalunya. El seu pare, Joan Pere Fontanella, va ser Conseller en Cap l'any 1641 i jurisconsult.

Fontanella lluità a la Guerra dels Segadors contra Castella i fou superintendent d'artilleria en la batalla de Montjuïc l'any 1641, any en què publicà Panegirica alabança del molt Illustre, y Reverent Doctor Pau Claris, Canonge de la Santa Iglesia Cathedral de Urgell, Deputat Eclesiastich del Principat de Cathalunya. Viatjà al congrés de Münster amb el seu germà, Josep Fontanella i Garraver, l'ambaixador de la Generalitat a França. El 1652, arran de la derrota de la Guerra dels Segadors, fugí a Perpinyà on va iniciar una vida totalment diferent: la mort de la seva segona dona va fer que ingressés a l'orde dominicà i esdevingués sacerdot. La seva poesia va canviar el tema amorós pel religiós i l'eufòria pel pessimisme.

El seu estil és típic del barroc europeu, i amb Vicenç Garcia i Josep Romaguera, és un dels poetes més importants de la Decadència o l'Edat Moderna a Catalunya.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Barroc». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Llavina, Jordi. «Repensar la 'Decadència'». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.68. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Fontanella, Francesc. Amor, Firmesa i Porfia, dins Teatre barroc i neoclàssic de - i Joan Ramis i Ramis, a cura de Maria Mercè Miró i Jordi Carbonell, pròleg de Giuseppe Grilli. Edicions 62 i La Caixa, MOLC 90.
  • Fontanella, Francesc. Tragicomèdia Pastoral d'Amor, Firmesa i Porfia.. Lo Desengany. Poema dramàtic Edició crítica a cura de Maria Mercé Miró. Barcelona, Institut del Teatre, 1988.
  • Francesc Fontanella. Antologia poètica. Edició a cura de Maria Mercé Miró. Barcelona: Curial, 1998.
  • Francesc Fontanella: una obra, una vida, un temps. A cura de Pep Valsalobre Palacios i Gabriel Sansano. Girona, Edicions Vitel·la, 2006.
  • Rossich, Albert. "La mort de Francesc Fontanella: A propòsit d'una falsa atribució," Revúe des Études Catalanes 4 (2001): 87-100.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Francesc Fontanella i Garraver a Viquitexts, la biblioteca lliure.