Francesc Frutos i Gras

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc Frutos i Gras
Francesc Frutos i Gras
Francesc Frutos a la seu d'IU el 2005

Naixement 6 de setembre de 1939 (1939-09-06) (75 anys)
Calella, Maresme
Partit polític PSUC, PCE i IU

Francesc Frutos i Gras (Calella, 6 de setembre de 1939) és un polític català, secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE) del 1998 fins al 2009.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 6 de setembre de 1939 a Calella, municipi del Maresme. Fill de pagesos, va treballar al camp fins als 25 anys. Va començar a la política com a sindicalista, a Safa, fàbrica tèxtil de Blanes. Va contribuir a organitzar el sindicat Comissions Obreres, aleshores clandestí. El 1963 va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Amb lloc a la direcció de Comissions Obreres, va participar en l'Assemblea de Catalunya i, a les primeres eleccions democràtiques (1980), va entrar al Parlament de Catalunya com a diputat del PSUC. El 1981 va ser, durant poc temps, secretari general del PSUC. A començaments dels anys vuitanta, es va veure embolicat als problemes interns d'aquest partit i va traslladar la seva activitat política a Madrid, amb Gerardo Iglesias, secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Després que Julio Anguita el superés en l'elecció per a Coordinador General d'Esquerra Unida (IU), va exercir diversos càrrecs en la direcció i va ser número dos en les eleccions generals de 1996. Al desembre de 1998, va succeir Anguita en la secretaria general del PCE i, després de la malaltia d'aquell, al gener de 2000, va ser designat per Esquerra Unida per ocupar la candidatura a la presidència del govern espanyol a les eleccions de l'any 2000. Va ser protagonista de l'acord signat per a aquests comicis amb el PSOE i del greu daltabaix electoral d'IU, que va perdre la meitat del seu electorat i 13 diputats. Aquest mateix any, en la VI Assemblea Federal d'IU, va ser escollit com a Coordinador General de la coalició Gaspar Llamazares (que havia obtingut acta de diputat per Astúries a les eleccions generals) per un estret marge, conjuminant els vots de diversos corrents d'IU crítiques amb la direcció sortint.

El 2002 va ser novament escollit secretari general del PCE. En 2003, va decidir deixar el seu escó al Congrés dels Diputats i no participà en les eleccions generals de 2004.

El juny de 2005 va ser reelegit secretari general del PCE, encara que va cedir diverses de les seves responsabilitats al nou president Felipe Alcaraz.

El maig de 2008 va anunciar que després de deu anys al capdavant de la secretaria general del PCE se sentia "cansat" i que no seria candidat a la reelecció en aquest càrrec al següent Congrés del PCE, on seria substituït per José Luis Centella.

L'octubre de 2014 signà un manifest en contra la independència de Catalunya.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El comunismo contado con sencillez, Maeva, Madrid, 2003.
  • La experiencia dialéctica del Secretario General del Partido Comunista de España: Discursos de Francisco Frutos Gras
. A Nuestra Bandera, nº 221, vol III, 2009

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Representantes de la izquierda catalana rechazan la independencia». El País. EFE, 9 octubre 2014 [Consulta: 9 octubre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Antoni Gutiérrez Díaz
Secretaris Generals del PSUC
19811982
Succeït per:
Antoni Gutiérrez Díaz
Precedit per:
Julio Anguita
Secretari General del PCE
PCE

19982009
Succeït per:
José Luis Centella
Precedit per:
Julio Anguita
Portaveu d'IU al Congrés
PCE

2000
Succeït per:
Gaspar Llamazares