Francesc Jaume Jaubert de Paçà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc Jaubert de Paçà

Francesc Jaubert de Paçà[1][2] baró de Paçà, (Ceret, 24 d'abril del 1785 - Perpinyà, 16 de setembre del 1856[3] · [4]) va ser un agrònom, hidròleg, escriptor i polític rossellonès[5] que publicà diversos estudis, especialment d'irrigació.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill de Pierre Jaubert de Passa, advocat a Ceret, i de Catherine Vilar. Estudià al col·legi militar de Tournon i al Prytanée,[6] d'on en sortí com a sots-tinent destinat al 12è. regiment de Dragons; el seu pare, però, obtingué que renunciés a la carrera militar. Això si, l'autoritzà a romandre a París, a fi de completar la seva formació, i a la ciutat de la Llum compaginà els estudis a l'Académie de Législation amb els de l'Escola de Medicina i els de l'Acadèmia de Belles Arts (dirigida pel gran David). Amb els coneixements adquirits pogué inscriure's al registre d'advocats i l'Acadèmia de Dibuix li atorgà la medalla d'artista..

Gràcies a les seves qualitats naturals, i també als contactes fets durant el seu període formatiu, fou nomenat auditor del Consell d'Estat (per decret de l'11 de gener del 1806)[7] i sotsprefecte de Perpinyà (1812). Un cop retirat de la política, es dedicà a estudiar la legislació dels sistemes d'irrigació per compte de la Société Royale d'Agriculture de Paris, i alguns dels seus treballs de documentació es publicaren a la seva obra cabdal, el Voyage en Espagne dans les années... (1823). És un tractat sobre els sistemes tradicionals d'irrigació a Catalunya i al País Valencià, on descriu l'aprofitament i control de les aigües dels diversos rius de la zona: els Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre (en la part del canal de Tortosa), Segre (en la part del canal d'Urgell), Millars, Túria i Xúquer, però on també feu de passada un retrat de la gent i llocs que conegué. L'interès del tema feu que la Societat Econòmica d'Amics del País de València oferís una recompensa a la millor traducció del Voyage... al castellà; guanyà el premi Joan[8] Fiol, i la Societat publicà la traducció amb el títol Canales de riego de Cataluña y reino de Valencia: leyes y costumbres que los rigen, reglamentos y ordenanzas de sus principales acequias (Valencia: impr. Benito Monfort, 1844). Com el títol indica, a l'edició original se li havia afegit un apèndix normatiu de les séquies valencianes principals. Jaubert va ser autor d'altres estudis sobre irrigació a l'antiguitat i a França, i d'altres treballs de caràcter més general sobre la història i la llengua catalanes.

Prova del prestigi de què gaudia Jaubert, el 1828 el príncep Woronzof, governador general de Crimea, li oferí el càrrec de director general d'agricultura a Odessa i, pel mateix any, una comissió de savis de l'Institut de France el proposà per ocupar la càtedra d'agricultura al Jardin des plantes de París. El 1840 hom li oferí el càrrec d'inspector agrícola a l'Àfrica. Profundament bolcat en la seva terra, i possiblement amb una certa coerció de la seva esposa que no volia desplaçar-se, rebutjà totes aquestes ofertes tan prestigioses. El 1830 va ser elegit per al Consell General dels Pirineus Orientals, que presidí del 1848 al 1852; hi fou reelegit successivament fins al seu traspàs el 1856.

Rebé en vida diverses distincions, com la Legió d'Honor, que li fou atorgada l'11 d'agost del 1823. Va ser elegit membre de diverses Acadèmies: la Société royale et centrale d'Agriculture, la Société royale des Antiquaires, la Societat linneana de París, l'acadèmia de Tolosa de Llenguadoc i la Sociedad Económica de Amigos del País de València. Al 3 de gener del 1824[9] va ser admès com a soci corresponent de la secció d'economia rural de l'Académie des Sciences de l'Institut de France. Va ser un dels fundadors de la Societat Agrícola, Científica i Literària de Perpinyà. L'historiador Felip Torreilles n'estudià les memòries i la correspondència i, més modernament, diversos especialistes han revisat i editat textos seus. La seva gran biblioteca, un gran arxiu amb centenars de llibres i manuscrits i la seva correspondència es conserven al monestir del Camp, propietat de la família, i on és enterrat.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • «Mémoire sur les cours d'eau et les canaux d'arrosage des Pyrénées-Orientales». Mémoires de la Société royale et centrale d'agriculture, II, 1820. Extret: Paris: impr. de Mme Huzard, 1821
  • «Notice historique sur la ville et le comté d'Empurias». Mémoires de la Société royale des antiquaires de France, V, 1823. Extret: París: impr. de J. Smith, 1823
  • Voyage en Espagne, dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou Recherche sur les arrosages, sur les lois et coutumes qui les régissent... Paris: Mme Huzard, 1823.  2 vols.
    • Canales de riego de Cataluña y Reino de Valencia, leyes y costumbres que los rigen. Valencia: Sociedad de Amigos del País, 1844.  2 vols.[10]
    • Romero González, Juan; Mateu Bellés, Joan F. (editors). Canales de riego de Cataluña y reino de Valencia. Madrid - València: Ministerio de Agricultura. Pesca y alimentación. Secretaría General Técnica - Universitat de València, 1991. ISBN 8474798981.  2 vols.
  • «Recherches historiques sur la langue catalane». Mémoires de la Société Royale des Antiquaires de France, VI, 1824, pàg. 297-431. Extret: París: Smith, 1824
    • Prat, Enric (estudi); Vila, Pep (estudi). Recherches historiques sur la langue catalane (1824). Canet de Rosselló: El Trabucaire, 2001. ISBN 2912966418. 
  • «Traduction de la parabole de l'Enfant prodigue en langue catalane du departement des Pyrenees-Orientales». Memoires de la Societe royale des antiquaires de France, 1824, pàg. 507.
  • «Essai historique sur les Gitanos». Nouvelles Annales des Voyages, vol.3, 1827, pàg. 289-362. Extret: Paris, 1827
  • «Mélanges sur les langues, dialectes et patois». Mémoires de la Société Royale des Antiquaires de France, 1831.
  • Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le cap de Creus. Paris: Gide, 1833. 
    • Vila, Pep (editor). Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le Cap de Creus (1833). Girona: Institut d'Estudis Gironins, 2007. ISBN 8486953286. 
    • Vila, Pep (editor i traductor). Recerques històriques i geogràfiques sobre la muntanya de Roses i el Cap de Creus. Roses: Roses Publicacions Municipals, 2010. ISBN 9788460651871. 
  • Payrou, Brígida; Vila, Pep. «Un manuscrit inèdit de F. Jaubert de Paçà: "Notice sur la langue catalane" (1833)». Llengua i literatura, 3, 1988-1989, pàg. 459-480.[11] (inèdit en vida de l'autor, s'ha publicat modernament)
  • «rigine du proverbe catalan: plus fin que le c. de maitre Vidal». Le Publicateur des P.O., 19, 1835.
  • «Mémoire sur la culture du chêne-liège, sur la récolte et la fabrication du liège». Mémoires de la Société royale et centrale d'agriculture, 1836. Extret: Paris: s.n., 1836
  • «Recherches historiques sur la Catalogne». France departamentale, Revue de la Province, VI 1 i 2, 1839.
  • «Expédition du roi de France Philippe le Hardi en Catalogne. Chronique Catalane'». France départamentale, Revue de Province, VI, 1839.
  • Recherches sur les arrosages chez les peuples anciens. Paris: Vve Bouchard-Huzard, 1846-1847.  4 vols. (edició facsímil moderna, Plan-de-la-Tour: Éditions d'Aujourd'hui, 1981)

Inèdites[modifica | modifica el codi]

  • Mémoire sur la culture de l'olivier
  • Mémoire sur le mûrier
  • Carte marine des côtes de la Méditerranée espagnole
  • Une famille catalane en 1710
  • Isidro
  • Marie de Montpellier
  • Mémoire historique sur le cloître du Monastir, et les monuments roussillonnais
  • Mémoire sur les pasquiers et les forêts de l'Etat
  • Mes souvenirs 1848-1853, manuscrit

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan Alegret La literatura a les "Recherches historiques sur la langue catalane" de Jaubert de Paçà, contribució a Doctor Antoni Comas. In memoriam Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009 ISBN 9788447533589
  • Pep Vila Les "Recherches historiques et géographiques sur la montagne de Roses et le Cap de Creus" per M. Jaubert de Paçà, article a Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos 34 (2001), p. 159-177 «Enllaç».
  • Enric Prat i Pep Vila, edició F. Jaubert de Paçà i les seves "Recherches historiques sur la langue catalane" (1831) Perpinyà: Trabucaire, 2000
  • Josep Maria Nolla i Pep Vila “Notice historique sur la ville et le comté d'Empurias". Presentació i facsímil de l'edició de 1823, article a Annals de l'Institut d'Estudis Gironins vol. XLI (2000), pàg. 419-530
  • Enric Prat i Pep Vila, estudi, transcripció i notes Poesia eroticoburlesca rossellonesa del segle XIX: obres de Fra Pere i poésies catalanes écrites par Monseieur F. Jaubert de Passa Canet de Rosselló: Trabucaire, 2000 ISBN 2-912966-40-X
  • Jacques Saquer, editor Souvenirs du voyage de 1819 en Espagne, tesi doctoral amb resum antològic publicada al Bulletin Société agricole scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales 106 (1998). Extret Perpignan: SASL, 1998
  • Jacques Sauer François Jaubert de Passa (1785-1856), pour une nouvelle approche d'un grand méconnu de l'histoire roussillonnaise, article a Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales 93 (1985)
  • Felip Torreilles De Barcelone à Valence en 1819, d'après le "Journal de voyage d'un Roussillonnais", article a Revue des Pyrénées XIII (1901). Extret: Toulouse: E. Privat, 1901
  • Felip Torreilles Le Roussillon de 1789 a 1830 d'apres les memoires et la correspondence de M. Jaubert de Passa, article a Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales XXXVIII (1897), p. 201-274
  • Joan Mattes Notice biographique de François Jaubert de Passa, necrologia a Bulletin de la Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales XI (1858). Extret: Perpignan: Impr. de J.-B. Alzine, 1858 «Enllaç».

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Francesc Jaume Jaubert de Passa com a nom de naixement; la "ç" del seu cognom és una catalanització-normalització moderna
  2. François Jacques Jaubert de Passa, forma francesa
  3. Jacques Saquer, « Jaubert de Passa (François, Pierre, Jacques, Fidèle) », en Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises 1789-2011, vol. 1 Pouvoirs et société, t. 1 (A-L), Perpignan, Publications de l'olivier,‎ 2011, 699 p. (ISBN 9782908866414)
  4. Fabricio Cardenas, Vieux papiers des Pyrénées-Orientales, Décès de François Jaubert de Passa le 16 septembre 1856 , 16 de setembre 2014
  5. Encara que alguna font, com la viquipèdia francesa, el fa nascut a Ceret, part de la bibliografia (com el Dictionnaire... de Capeille indicat als Enllaços) el dóna com a nascut a Paçà on, en tot cas, transcorregué la seva infància i primera educació. En l'article de Pep Vila Les "Recherches..." esmentat en la Bibliografia es donen en paràgrafs propers -curiosament- els dos llocs de naixement.
  6. de La Flèche (a partir de 1808)? de Saint-Cyr (abans del 1808)?
  7. càrrec que hagué de deixar el 1810 per tenir cura del seu pare, malalt
  8. Joan?, Juan? Fiol era un magistrat que exercia a Madrid, sense més informació del seu origen
  9. «www.academie-sciences.fr». [Enllaç no actiu]
  10. «bivaldi.gva.es». [Enllaç no actiu]
  11. «Un Manuscrit inèdit de F. Jaubert de Paçà: "Notice sur la langue catalane" (1833)».