Francesc Josep I d'Àustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865)

Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.

El seu regnat ha estat el tercer més llarg de la història d'Europa, després dels de Lluís XIV de França i de Joan II de Liechtenstein.

Família[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 18 d'agost de 1830 al Palau de Schönbrunn, situat a la ciutat de Viena, sent fill de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de Sofia de Baviera. Fou nét per línia paterna de Francesc I d'Àustria i Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, i per línia materna de Maximilià I Josep de Baviera i Carolina de Baden. Fou germà de Maximilià I de Mèxic, Carles Lluís d'Àustria i Lluís Víctor d'Àustria.

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Com era tradició, Francesc Josep I, conegut carinyosament a la cort com Franzi, va ser educat a la guarderia imperial, junt amb els seus germans Maximilià I de Mèxic i Carles Lluís d'Àustria.

La Baronessa Louise Sturmfeder va ser, durant els primers 7 anys de Vida de Francesc Josep I, la institutriu que es va fer càrrec de la seva educació, afectuosa però estricta, va deixar empremta en el futur emperador.

Per a sorpresa de tothom, el petit Franzi creixia fort i sense patir gaires malalties i ja des de ben petit va despertar el seu interès pels afers militars, especialment les desfilades i els canvis de guàrdia.

Als 5 anys, el seu avi Francesc I d'Àustria  mor, i el seu oncle, Ferran I d'Àustria, és nomenat successor. La impossibilitat d'engendrar fills i la feblesa del nou emperador fa que la mare de Francesc Josep I, Sofia de Baviera, prengui la decisió de educar al seu fill com si fos el futur emperador d'Àustria. El va educar cristianament i el va aïllar de tota influencia negativa per la seva educació, només uns pocs podien jugar amb el petit Franzi. Tot i ser una mare estricta, adorava al seu fill. Va gaudir de la seva posició d'arxiduquessa per vetllar per ell i exercir el seu rol com a mare, al contrari que la seva nora Elisabet de Baviera, que per la seva posició d'emperadriu es va veure obligada a cedir a les institutrius l'educació dels seus fills per ordre de la seva sogra.

Als 7 anys es separat de la seva institutriu i és traslladat al seu propi apartament, on el compte Heinrich Bombelles, un devot catòlic, és nomenat pel canceller Metternich com a tutor del futur emperador. Al mateix temps, la mare de Francesc Josep I nomena assistent a Johann Alexander, compte de la família Coronini, coronel de la vella escola, que li aportaria al seu fill una disciplina militar i estricta.

A partir dels 8 anys, les hores lectives del petit Francesc arriben a ocupar les 37 hores setmanals, tot i així, mai es queixava.

El 1842, quan encara tenia 12 anys, augmenten fins a 50 les hores lectives setmanals. Aquestes hores estaven dedicades a l'ensenyament d'idiomes (Alemany, Francès, Hongarès...), ciència, història, dret i ciències polítiques entre d'altres, però per sobre de tot, estava la religió. Tot això es complementava amb classes relacionades amb el protocol de palau y formació militar.

Sempre va voler demostrar les seves aptituds com a futur emperador, estava sotmès a una pressió constant, cosa que a vegades li va passar factura en forma de constants dolors estomacals.

Als 13 anys és nomenat coronel del regiment de Dragons, i un any després rep el Toisó d'Or.

Durant la revolució de les classes mitjanes vieneses el 1848, la cort arriba a fugir fins i tot de Viena. Durant aquesta fugida s'intenta buscar una solució al problema. Poc s'esperava de l'actual emperador, Ferran I d'Àustria, però el seu immediat successor, el pare de Francesc Josep I, Francesc Carles d'Àustria, tampoc encaixava amb el perfil necessari per portar l'imperi a bon port. Finalment, el somni de la seva mare es complert, i el nomenen emperador d'Àustria el 2 de desembre del 1848.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Elisabet de Baviera, coneguda arreu del món amb el nom de Sissi, per Franz Xaver Winterhalter (1865).

Francesc Josep es casà el 1853 amb la duquessa Elisabet de Baviera, filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera, essent néta del rei Maximilià I de Baviera. La parella tingué quatre fills:

  • SAI l'arxiduquessa Sofia d'Àustria nascuda el 1855 a Viena i morta el 1857.

Obra política[modifica | modifica el codi]

Francesc Josep I (1852) per Theodor Sockl

Va assumir el tron el 1848, després que abdiqués el seu oncle, l'emperador Ferran I d'Àustria. Els deu primers anys de regnat (1848 - 1859) vingueren marcats per la recuperació de la pau interior malgrat que s'aplicà una terrible repressió principalment a les províncies italianes i a Hongria. Pel que fa a la política exterior el fet més destacable fou la no intervenció de l'emperador a la guerra de Crimea, cosa que provocà un fort distanciament entre l'emperador i el tsar Nicolau I de Rússia, qui esperava una intervenció austríaca després de l'ajut rus arran de la revolució de 1848.

L'any 1859 es produí el primer enfrontament del regnat de Francesc Josep en què l'exèrcit austríac hagué d'intervenir directament. La guerra austrosarda significà la pèrdua de la rica província de la Llombardia en favor de l'incipient regne d'Itàlia a la vegada que donava llum verda al Piemont-Sardenya perquè iniciés la conquesta dels petits ducats de la Itàlia central, molts dels quals es trobaven en mans de la família Habsburg (Parma, Mòdena i Toscana). La derrota fou un cop psicològic important per l'emperador, un cop que féu que abandonés la vanitat que en part havia marcat la primera dècada del seu regnat.

Publicació eslovena en commemoració del 50è aniversari del regnat de Francesc Josep I.[1][2]

L'any 1864 esclatà un conflicte menor al nord d'Alemanya, al costat de la frontera danesa. Les pretensions danesos d'annexar-se els ducats de Slesvig-Holstein provocaren la intervenció conjunta d'Àustria i de Prússia. Una intervenció no desitjada pels austríacs que encara arrossegaven conseqüència de la guerra de 1859. Malgrat tot, Prússia empenyé els austríacs i aquests assumiren Holstein com una província més de l'Imperi. Prússia, però, declarà la guerra a Àustria l'any 1866 i aquesta conclogué amb una estrepitosa derrota austríaca a la batalla de Sadowa i amb la pèrdua de la província de Venècia i l'expulsió d'Àustria de la Confederació Germànica. Per primera vegada en més quatre-cents anys els Habsburg quedaven relegats als seus dominis austríacs i fora de joc tant a Itàlia com a Alemanya.

La desfeta de Sadowa provocà l'anomenat compromís austrohongarès. L'Imperi es dividí en dos territoris, Àustria i Hongria. L'emperador assumia el títol de rei d'Hongria i concedia plena autonomia política en els afers interns al territori hongarès. Els vincles entre els dos territoris es concentraven en la figura de l'emperador i en alguns ministeris conjunts com el d'afers exteriors.

Des de 1867, i principalment des del 1871 fins al 1914 Àustria s'hagué d'acontentar a jugar un paper secundari en els afers europeus. Aïllat de la cursa colonial, seguí veient en els Balcans el seu mercat i la seva expansió, dins d'aquesta lògica es produeix la incorporació de la província de Bòsnia al país. Malgrat tot, el problema de les nacionalitats aparagué cada vegada amb més cruesa i les reivindicacions nacionals s'estengueren per tot el país però principalment als Balcans i a la República Txeca.

De mica en mica Àustria s'acostà a Alemanya per tal de garantir una portent aliança militar que amb el pas dels anys la portaria a la Primera Guerra Mundial. Francesc Josep declarà la guerra a Sèrbia com a conseqüència de les pressions de l'Estat Major arran de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo el 1914. L'emperador morí d'una pneumònia a Viena el novembre de 1916 evitant així de veure la dissolució de l'Imperi el 1918.

Viena, la capital de l'Imperi[modifica | modifica el codi]

Segell austríac amb la imatge de Francesc Josep d'Àustria

El regnat de Francesc Josep I serà de gran importància en l'aspecte urbanístic i constructiu. Va fer destruir les muralles que envoltaven el centre urbà de Viena, i va substituir aquest espai per la Ringstrasse, una àmplia avinguda creada el 1858 que facilitava la integració de la ciutat antiga a la xarxa viària de la ciutat moderna, i al mateix temps, s'aixecaven en aquest espai els principals edificis públics de la ciutat, tot creant un espai ampli i fresc gràcies a les seves avingudes i jardins. Una de les obres més impactants de la Ringstrasse és el Burgtheater, aixecat entre 1874 i 1888 pels arquitectes Gottfried Semper i Karl von Hasenauer. Semper i Von Hasenauer van construir un edifici de clara inspiració neorrenaixentista, vorejant gairebé el barroquisme, seguint així les tendències històriques característiques de l'arquitectura de la segona meitat del segle XIX.


Precedit per:
Ferran I d'Àustria
Duc de Milà
18481859
Succeït per:
Integració al Regne de Sardenya-Piemont
Precedit per:
Ferran I d'Àustria
Rei llombardovènet
18481866
Succeït per:
Integració al Regne d'Itàlia
Precedit per:
Ferran I d'Àustria
Emperador d'Àustria
Rei d'Hongria i Bohèmia
com a Ferran I/V

18481916
Succeït per:
Carles I d'Àustria i IV d'Hongria


Notes i Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Amb ocasió d'aquest 50è aniversari, es va celebrar a Viena el Torneig d'escacs de Viena 1898, que commemorava el cinquantè aniversari de l'ascensió al tron d'Àustria-Hongria de l'Emperador.
  2. «Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2010].