Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria ( Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi austrohongarès 1916 ) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
El seu regnat ha estat el tercer més llarg de la història d'Europa, després dels de Lluís XIV de França i de Joan II de Liechtenstein.
Taula de continguts |
Família[modifica]
Va néixer el 18 d'agost de 1830 al Palau de Schönbrunn, situat a la ciutat de Viena, sent fill de l'arxiduc Francesc Carles d'Àustria i de Sofia de Baviera. Fou nét per línia paterna de Francesc I d'Àustria i Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies, i per línia materna de Maximilià I Josep de Baviera i Carolina de Baden. Fou germà de Maximilià I de Mèxic.
Núpcies i descendents[modifica]
Francesc Josep es casà el 1853 amb la duquessa Elisabet de Baviera, filla del duc Maximilià de Baviera i de la princesa Lluïsa de Baviera, essent néta del rei Maximilià I de Baviera. La parella tingué quatre fills:
- SAI l'arxiduquessa Gisela d'Àustria nascuda a Viena el 1856 i morta el 1932 a Munic. Es casà amb el príncep Leopold de Baviera.
- SAI l'arxiduc Rodolf d'Àustria nat el 1858 a Viena i comté suïcidi a Mayerling (Àustria) el 1889. Es casà amb la princesa Estefania de Bèlgica.
- SAI l'arxiduquessa Maria Valèria d'Àustria nascuda el 1868 a Budapest i morta el 1924. Es casà amb l'arxiduc Francesc Salvador d'Àustria-Toscana.
Obra política[modifica]
Va assumir el tron el 1848, després que abdiqués el seu oncle, l'emperador Ferran I d'Àustria. Els deu primers anys de regnat (1848 - 1859) vingueren marcats per la recuperació de la pau interior malgrat que s'aplicà una terrible repressió principalment a les províncies italianes i a Hongria. Pel que fa a la política exterior el fet més destacable fou la no intervenció de l'emperador a la guerra de Crimea, cosa que provocà un fort distanciament entre l'emperador i el tsar Nicolau I de Rússia, qui esperava una intervenció austríaca després de l'ajut rus arran de la revolució de 1848.
L'any 1859 es produí el primer enfrontament del regnat de Francesc Josep en què l'exèrcit austríac hagué d'intervenir directament. La guerra austrosarda significà la pèrdua de la rica província de la Llombardia en favor de l'incipient regne d'Itàlia a la vegada que donava llum verda al Piemont-Sardenya perquè iniciés la conquesta dels petits ducats de l'Itàlia central, molts dels quals es trobaven en mans de la família Habsburg (Parma, Mòdena i Toscana). La derrota fou un cop psicològic important per l'emperador, un cop que féu que abandonés la vanitat que en part havia marcat la primera dècada del seu regnat.
L'any 1864 esclatà un conflicte menor al nord d'Alemanya, al costat de la frontera danesa. Les pretensions danesos d'annexar-se els ducats d'Slesvig-Holstein provocaren la intervenció conjunta d'Àustria i de Prússia. Una intervenció no desitjada pels austríacs que encara arrossegaven conseqüència de la guerra de 1859. Malgrat tot, Prússia empenyé els austríacs i aquests assumiren Holstein com una província més de l'Imperi. Prússia, però, declarà la guerra a Àustria l'any 1866 i aquesta conclogué amb una estrepitosa derrota austríaca a la batalla de Sadowa i amb la pèrdua de la província de Venècia i l'expulsió d'Àustria de la Confederació Germànica. Per primera vegada en més quatre-cents anys els Habsburg quedaven relegats als seus dominis austríacs i fora de joc tant a Itàlia com a Alemanya.
La desfeta de Sadowa provocà l'anomenat compromís austrohongarès. L'Imperi es dividí en dos territoris, Àustria i Hongria. L'emperador assumia el títol de rei d'Hongria i concedia plena autonomia política en els afers interns al territori hongarès. Els vincles entre els dos territoris es concentraven en la figura de l'emperador i en alguns ministeris conjunts com el d'afers exteriors.
Des de 1867, i principalment des del 1871 fins al 1914 Àustria s'hagué d'acontentar a jugar un paper secundari en els afers europeus. Aïllat de la cursa colonial, seguí veient en els Balcans el seu mercat i la seva expansió, dins d'aquesta lògica es produeix la incorporació de la província de Bòsnia al país. Malgrat tot, el problema de les nacionalitats aparagué cada vegada amb més cruesa i les reivindicacions nacionals s'estengueren per tot el país però principalment als Balcans i a la República Txeca.
Mica en mica Àustria s'acostà a Alemanya per tal de garantir una portent aliança militar que amb el pas dels anys la portaria a la Primera Guerra Mundial. Francesc Josep declarà la guerra a Sèrbia com a conseqüència de les pressions de l'Estat Major arran de l'assassinat de l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo el 1914. L'emperador morí d'una pneumònia a Viena el novembre de 1916 evitant així de veure la dissolució de l'Imperi el 1918.
Viena, la capital de l'Imperi[modifica]
El regnat de Francesc Josep I serà de gran importància en l'aspecte urbanístic i constructiu. Va fer destruir les muralles que envoltaven el centre urbà de Viena, i va substituir aquest espai per la Ringstrasse, una àmplia avinguda creada el 1858 que facilitava la integració de la ciutat antiga a la xarxa viària de la ciutat moderna, i al mateix temps, s'aixecaven en aquest espai els principals edificis públics de la ciutat, tot creant un espai ampli i fresc gràcies a les seves avingudes i jardins. Una de les obres més impactants de la Ringstrasse és el Burgtheater, aixecat entre 1874 i 1888 pels arquitectes Gottfried Semper i Karl von Hasenauer. Semper i Von Hasenauer van construir un edifici de clara inspiració neorrenaixentista, ratllant gairebé el barroquisme, seguint així les tendències històriques característiques de l'arquitectura de la segona meitat del segle XIX.
| Precedit per: Ferran I d'Àustria |
Duc de Milà 1848–1859 |
Succeït per: Integració al Regne de Sardenya-Piemont |
| Precedit per: Ferran I d'Àustria |
Rei llombardovènet 1848–1866 |
Succeït per: Integració al Regne d'Itàlia |
| Precedit per: Ferran I d'Àustria |
Emperador d'Àustria Rei d'Hongria i Bohèmia com a Ferran I/V 1848–1916 |
Succeït per: Carles I d'Àustria i IV d'Hongria |
Notes i Referències[modifica]
- ↑ Amb ocasió d'aquest 50è aniversari, es va celebrar a Viena el Torneig d'escacs de Viena 1898, que commemorava el cinquantè aniversari de l'ascensió al tron d'Àustria-Hongria de l'Emperador.
- ↑ «Els més forts torneigs d'escacs de la història (notes i partides)» (en anglès). [Consulta: 17 febrer 2010].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Josep I d'Àustria |
