Francesc Layret i Foix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:31, 14 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaFrancesc Layret i Foix

Retrat de Francesc Layret en una placa al carrer de Balmes núm. 26 en record de l'indret on fou assassinat el 30 de novembre de 1920, obra del ceramista Xavier Oliveras Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Francesc Layret Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBarcelona
10 de juliol de 1880
Mort30 de novembre de 1920(1920-11-30) (als 40 anys)
Barcelona
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montjuïc 
  Diputat al Congrés dels Diputats
16 de juny de 1919 – 2 d'octubre de 1920
CircumscripcióSabadell[1]
Dades personals
FormacióLiceu Poliglot
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEmpresari
PartitPartit Republicà Català
Família
GermansEduard Layret i Foix Modifica el valor a Wikidata
Diputat a Corts
16 juny 1919 – 2 octubre 1920
← Francesc Llonch i Cañameras – Lluís Companys i Jover →
Circumscripció electoral: Sabadell
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Monument a Francesc Layret a la plaça Goya, al Barri de Sant Antoni de Barcelona

Francesc Layret i Foix (Barcelona, 10 de juliol de 1880[2] - Barcelona, 30 de novembre de 1920)[3] fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer.

Biografia

Fill de família benestant, va haver d'utilitzar crosses tota la seva vida, ja que en la infantesa es va veure afectat per una paràlisi.[4] Va compartir aules amb Lluís Companys al Liceu Poliglot. Més tard cursà les carreres de Dret i Filosofia alhora a la Universitat de Barcelona.

A l'inici del segle XX va participar en la fundació de l'Associació Escolar Republicana[5] i en la de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, del qual va redactar els estatuts. El 1905 va ingressar a Unió Republicana, partit pel qual va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. Va participar en el departament d'Hisenda del consistori i va ser un dels promotors, el 1908, del pressupost de Cultura, que dotava la ciutat d'escoles municipals en les quals l'ensenyament s'impartiria en català.

Va participar en Solidaritat Catalana i, junt amb alguns dissidents de la Lliga Regionalista, va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà. Amb el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial, va prendre una postura francòfila, tot i que inicialment s'havia postulat per la neutralitat.[6] El 1917 va ser un dels impulsors del Partit Republicà Català. L'òrgan d'expressió del partit era el diari La Lucha, fundat per Layret el 1916. El diari es caracteritzava per les seves campanyes en favor del republicanisme i el nacionalisme. El 1919 va ser elegit diputat al Congrés de Diputats per Sabadell.[7][8] L'octubre de l'any següent fundà a Sabadell el setmanari L'Avenir.[9]

Assassinat

Tomba de Francesc Layret a Montjuïc

El 30 de novembre de 1920 el llavors governador civil de Barcelona, Martínez Anido, va realitzar una detenció massiva de militants del sindicat CNT, com Salvador Seguí, i entre els quals es trobava Lluís Companys, amb la intenció de deportar-los al penal de la Mola de Maó.

El mateix dia, a les 6 de la tarda, en el moment en què Layret abandonava el seu domicili del carrer Balmes, 26, per interessar-se pels detinguts, va ser assaltat per un jove d'uns vint anys –Fulgencio Ver–, conegut com a Mirete. Mirete li va disparar 7 vegades, diverses de les quals al rostre.[10]

Dos dies després, el 2 de desembre, a les 3 de la tarda, es va organitzar una vaga en protesta per la seva mort i el seu funeral es va convertir en un acte polític. El seguici fúnebre fou conduït per Eugeni d'Ors i Nicolau d'Olwer. Els assassins de Layret mai no van ser detinguts.

La seva tomba és al cementiri de Montjuïc i té un monument a plaça de Goya de Barcelona.

Referències

  1. ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720. 
  2. ↑ «Index del llibre de naixements a on consta».
  3. ↑ «Index del llibre de defuncions a on consta la seva mort».
  4. ↑ «Francesc Layret i Foix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Solé i Villarroya, 2003, p. 98.
  6. ↑ Safont, Joan. Per França i Anglaterra. A Contra Vent, 2012, pp. 48 – 49. ISBN 9788415720010. 
  7. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  8. ↑ Nomenclàtor. «Carrer de Francesc Layret». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 30 novembre 2013].
  9. ↑ Solé i Villarroya, 2003, p. 101.
  10. ↑ Martín, Andreu «Pobre senyor Layret». Sàpiens [Barcelona], núm. 110, novembre 2011, p. 18. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_Layret_i_Foix&oldid=17610095»