Francesc Manunta i Baldino

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casa on va viure Francesc Manunta (l'Alguer)

Francesc Manunta i Baldino (l'Alguer, 24 de novembre de 1928 - 13 de gener de 1995)[1] fou un poeta i capellà alguerès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou missioner al Brasil del 1965 al 1983, i quan tornà es distingí per la seva activitat a favor del català en les Jornades Universitàries de l'Alguer. Fou cofundador i president d'Òmnium Cultural de l'Alguer i rebé la Creu de Sant Jordi el 1987. Promogué l'ús del català en la litúrgia que se celebrava a la ciutat.[2] El 1990 comença un curs d'alguerès organitzat amb l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Historicocultural de l'Alguer.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Catecisme alguerès (1964) amb Josep Sanna
  • Les veus (1970)
  • Aigües vives (1976)
  • Llavors de llum (1981)
  • Miques de mirall (1988)
  • Transparències (1990)
  • Cançons i líriques religioses de l'Alguer catalana 3 vol. (1988,1990 i 1991).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Scheda di Francesco Manunta». Chi era Costui. [Consulta: 2013-10-24].
  2. A. BOSCH. "L'alguerès Francesc Manunta, quinze anys després" El Punt Avui, 28.03.2010