Francesc Obrador Moratinos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Obrador Moratinos

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 febrer 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
La Soledat (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
1r President Consell Econòmic i Social de les Illes Balears
juliol 2001 – setembre 2006
Director general formació professional
1999 – juliol 2001

Diputat al Parlament de les Illes Balears
té el rol: portaveu
19 juny 1991 – 4 abril 1995

Circumscripció electoral: Mallorca

Alcalde de Calvià
23 maig 1983 – 25 maig 1991 – Margarita Nájera Aranzábal →
Conseller insular de Mallorca
1979 – 1983
Secretari general UGT Balears
1977 – 1990 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de les Illes (1976–)
Partit Comunista d'Espanya
Partit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Francesc Obrador Moratinos (Palma, 8 de febrer de 1942)[1] és un polític mallorquí del PSIB-PSOE.

Biografia[modifica]

Nascut a la Soledat, barriada obrera i popular de Palma, cursà estudis eclesiàstics al seminari Conciliar de Sant Pere (Palma) i el 1968 s'ordenà capellà. El 1957 fou un dels fundadors de la Joventut Obrera Catòlica (JOC), el 1966 inicià la seva militància sindical i el 1968 entrà a Comissions Obreres. El 1969 ingressà a Bandera Roja i en fou membre del Comitè Nacional. El mateix any participà en la fundació de Cristians pel Socialisme. Milità en el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i fou dirigent local de la Unió Sindical Obrera (USO) però l'abandonà per fundar, amb altres, el Partit Socialista de les Illes (PSI), del qual n'encapçalà la llista a les eleccions generals espanyoles de 1977.[2]

En el terreny sindical, fou secretari a les Illes Balears de la Unió de Tècnics i Treballadors. Fundà l'Associació Sindical de Treballadors de l'Hostaleria (ASTH), en la qual milità, i fou secretari general de la UGT Balears del 1977 al 1990.

Fou conseller del Consell Insular de Mallorca (1979-1983) i batle de Calvià dues legislatures (1983-1987 i 1987-1991).[3] construí escoles, instal·lacions esportives i les bases i infraestructures per a desenvolupar el municipi, però va rebre el Premi Ciment del Grup d'Ornitologia Balear (GOB)[4] per la seva considerable falta de planificació i previsió, causant disfuncions en el medi ambient.[5]

Posteriorment candidat a la presidència del Govern Balear pel PSIB a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991. Va perdre les eleccions davant Gabriel Cañellas i es va convertir en líder de l'oposició al Parlament Balear i portaveu parlamentari dels socialistes.[6]

Durant el Govern del Pacte de Progrés, fou director general de Formació del Govern Balear (1999- juliol de 2001) i cessà en aquest càrrec per passar a ser President del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears (juliol de 2001-setembre de 2006).[7] El 2007 va rebre el Premi Ramon Llull.

Referències[modifica]

  1. 1942 a ixent.org
  2. Baleares: un sacerdote y una misionera, en las listas electorales, El País, 8 de maig de 1977
  3. «Las raíces de la Agrupación». Agrupació Socialista de Calvià, 2009. Arxivat de l'original el 2009-08-04. [Consulta: 18 juny 2015].
  4. Macià Blázquez Salom. «Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa / GOB». Alianza para un mundo responsable, plural y solidario.
  5. N. Togores. «Calvià, estrella y víctima de la balearización». Editorial Prensa Ibérica.[Enllaç no actiu]
  6. «Diputats electes al Parlament Balear, 1991-1995». Arxivat de l'original el 2015-06-19. [Consulta: 18 juny 2015].
  7. «Comunidad Autónoma Illes Balears». Boletín oficial del estado, 2001.