Francesc Soler i Rovirosa
Francesc Soler i Rovirosa (Barcelona 1836-1900) fou un pintor i escenògraf català.
Va estudiar dibuix a l'Escola de la Llotja i va aprendre l'ofici amb Josep Planella al Teatre Principal de Barcelona, amb Fèlix Cagé al Liceu, de Lluís Rigalt al Principal de Gràcia i de Marià Carreras al Teatre Odeón.
Va viatjar per França, Bèlgica i Regne Unit. De nou a Barcelona, treballà per a diverses escenografies de sarsuela per al Principal. Fou llavors quan marxà per a establir-se a París durant set anys, on va treballar en els tallers del pintor-escenògraf Cambon i Thierry, el més important de l'època. El 1867 pinta el repertori del Teatre de Nantes. Torna a la seva ciutat el 1868, on amb gran èxit va pintar sis decorats per a l'estrena, l'any 1870, de l'òpera Don Carlos de Verdi, al Gran Teatre del Liceu. El 1873 marxa a Madrid, i el 1876 pinta els repertoris del Teatre de Reus i del Teatre Principal de Saragossa.
Va conèixer al coreògraf Ricard Moragas i va sorgir la col·laboració entre ambdós. Van fer diverses obres en òperes i balls, per a teatres d'Espanya, Puerto Rico i Cuba. Amb preferència es va dedicar al decorat per a obres wagnerianes.
El 1881 va esdevenir l'escenògraf titular del Teatre Líric del Passeig de Gràcia, i quatre anys més tard crearia el seu propi taller, esdevenint assesor per a l'Exposició Universal de 1888 de Barcelona.
Va renovar l'escenografia espanyola fins a llavors italianitzant, cap al realisme. Va introduir la innovació d'apagar les llums de la sala durant les actuacions. L'any 1930 se li va rendir un homenatge amb la inauguració d'un monument a Barcelona realitzat per l'escultor Frederic Marès i Deulovol.
Taula de continguts |
[modifica] Obra
- De la seva obra existeix una magnífica col·lecció d'esbossos que es conserven en l'Arxiu de l'Institut del Teatre de Barcelona.
- Al Gran Teatre del Liceu de Barcelona guarden diversos treballs seus.
- Vista del Port de Barcelona (2,18 X 7,30 metres) Museu Marítim de Barcelona.
- Té dedicada una Sala del Museu d'Art Escènic de Barcelona.
- Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserven alguns estudis seus provinents de la col·lecció de Raimon Casellas.
- Al Museu Marítim de Barcelona hi ha la seva obra Vista del Port de Barcelona.[1]
[modifica] Referències
- ↑ Calpena, Enric. «Barcelona en un quadre». Sàpiens [Barcelona], núm. 78 (abril 2009), p. 78. ISSN 1695-2014.
[modifica] Bibliografia
- CATALÀ I ROCA, Pere i Maria Àurea, 50 Monuments Barcelonins, Barcelona, Caixa d'Estalvis Sagrada Familia.1973. ISBN 84 300 5901 6
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9.
