Francesc Valls i Galan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francesc Valls i Galan (Barcelona?, ca. 1671 - 2 de febrer[1] del 1747) va ser un dels màxims exponents de la música barroca a Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou deixeble de Miquel Rosquelles. Fou mestre de capella de l'església parroquial de Mataró i el 1688 de la catedral de Girona.[2] Fou nomenat mestre de capella de Santa Maria del Mar l'any 1696 i el 22 de desembre del mateix any passà a substituir Joan Barter, que es retirava, a la Catedral de Barcelona. Barter havia estat probablement mestre seu; el 18 de febrer del 1709, per la mort de Barter, aconseguí el propi nomenament a perpetuïtat. Se'n jubilà el 1726, encara que seguí sent propietari de la plaça fins a la mort, en que fou substituït per Joan Galvany i Nonell. Deixebles de Francesc Valls foren Pere Rabassa i Domènec Terradelles.

La crítica l'ha considerat un compositor clau en la música catalana de l'època, tant pel lloc on exercia (la Catedral de Barcelona) com pel coneixement que tingué dels nous corrents musicals a França, Itàlia i Alemanya.

Francesc Valls, compositor[modifica | modifica el codi]

Autor amb una gran producció, l'obra més coneguda de Valls és la Missa Scala Aretina (1702). Aquesta assolí una certa notorietat per la controvèrsia que causà la innovació formal que Valls va fer en una nota! Aquesta innovació, per altra banda, no va ser un fet aïllat en la producció de Francesc Valls, un compositor que no dubtà a trencar l'immobilisme formal de molts autors del seu temps. Aquesta actitud de Valls té la seva plasmació en el manual de música Mapa Armónico Práctico.

Josep Pavia i Simó[3] atribueix a Valls un total de 382 partitures, de les que 266 són oratoris. A més dels oratoris, també escrigué una trentena de misses, diversos Magnificats, i salms. La major part de la seva obra és de caràcter religiós, encara que també compongué algunes cantates: membre de l'Acadèmia dels Desconfiats[4] (creada el 1700), compongué música per a poemes escrits per altres membres.

A la Biblioteca de Catalunya i als arxius de Montserrat, Canet de Mar, Cervera, Tarragona, Vilafranca del Penedès i Manresa es conserven moltes partitures d'en Valls. Encara que la majoria estan inèdites, algunes editorials catalanes com DINSIC i Scala Aretina (vegeu la secció d'Enllaços) n'han editat algunes. En format electrònic, es poden consultar les partitures (sovint amb arxius Midi) de la Choral Public Domain Library.

El Mapa Armónico Práctico[modifica | modifica el codi]

Una volta jubilat, Francesc Valls escrigué el 1742 un tractat de teoria harmònica, el Mapa Armónico Práctico (vegeu l'apartat de Bibliografia). En aquest reprodueix gran quantitat d'obres seves com a sustent per les seves tesis, i l'aprofita per continuar rebatent els atacs que havia rebut per les seves innovacions a la Missa Scala Aretina.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Agnus Dei, cànon a 6 veus
  • Ah de la esfera de Marte, villancet, dedicat a Sant Jordi
  • Beata me dicent, cànon a 4 veus i baix continu de l'11è. to
  • Beatus vir, Salm 111 de Vespres a 7 veus en dos cors i baix continu
  • Benedicta tu in mulieribus. Canon cancrizante a 4, 2º tono
  • Benedictus qui venit, cànon a 4 veus
  • De un puro ardor abrasada
  • De una medrosa noche, cantata profana
  • Diffusa est gratia, fuga per a 2 veus, 2 violins i baix continu
  • Domine ad adiuvandum cant d'invocació inicial a 8 veus en dos cors i baix continu
  • Ecce erim veritatem, fuga a 3 veus i baix continu
  • Ecce erim veritatem, cànon a 6 veus i baix continu
  • Es un noble y sagrado firmamento, cantata a sol amb 2 violins i baix continu, dedicada a Sant Francesc de Borja
  • Magnificat, càntic de vespres a 6 veus en dos cors i baix continu
  • Missa de difunts, a 8 veus, 2 violins i baix continu
  • Missa del 5º tono
  • Missa del 7º tono
  • Missa Regalis (>1702), escrita en scala Aretina
  • Missa Scala Aretina (1702), per a 11 veus en tres cors, dos violins, 2 oboès, violó, 2 clarins (o trompetes), orgue i baix continu per a arpa
    • Kyrie
    • Gloria
    • Credo
    • Sanctus
    • Agnus Dei
  • Moradores del ámbito del mundo, villancet a 12 veus en tres cors, dos violins, violó, clarí, orgue i baix continu
  • O gloriosa virginum. Composición cancrizante del 2º tono, himne per a 5 veus i baix continu
  • Responsori de difunts, a vuit veus, dos violins i baix continu
  • Salid del Averno, per a 4 veus, 2 violins i baix continu
  • Specie Tua, cànon a 4 veus i baix continu. 3r. to
  • Super aspidem et basiliscum ambulabis, per a 12 veus en tres cors, i baix continu
  • Veni electa mea cànon a 4 veus i baix continu, 11è. to

Motets[modifica | modifica el codi]

  • A sumente non concissus, a 6 veus i baix continu
  • Beata quæ credidisti, a 12 veus i baix continu
  • La caída del primer hombre
  • Domine quando veneris, a 4 veus i baix continu
  • Domine vim patior, a 4 veus i baix continu
  • Eco de la voz divina formado por el famoso platero "Beseleél" (1736), dedicat a Sant Eloi
  • La escogida Esther (1736)
  • Fulcite me, a 4 veus i baix continu
  • El Grande Samuel (1737), dedicat a Sant Francesc de Paula
  • Hodie Maria Virgo, a 8 veus en dos cors, i baix continu
  • Lauda Jerusalem, motet policoral amb violins, clarí i baix continu
  • O vos omnes, a 4 veus i baix continu
  • Oratorio místico i alegórico que en culto de María Santísima del Pilar (1717)
  • Plorans ploravit, a 4 veus i baix continu
  • La privilegiada Esther (1737)
  • Quemadmodum desiderat, per a veu, viola de gamba i baix continu
  • Tenebræ factæsunt (1744), a 4 veus i baix continu
  • Tota pulchra es Maria (<1719), a quatre veus i baix continu

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Francesc Valls; Josep Pavia i Simó, ed. Mapa Armónico Práctico (1742 a). Breve resumen de las principales reglas de música Barcelona: Institución Milá y Fontanals CSIC, 2002
  • Francesc Valls; Josep Pavia i Simó, estudi i transcripció Tonos de Francesc Valls Barcelona: CSIC, 1999-2001
  • Francesc Valls; Sergi Casademunt i Fiol, ed. Onze composicions religioses a 4,6,7,8 i 12 veus i bc, Barcelona: DINSIC, 2006
  • Josep Pavia i Simó La música en Cataluña en el siglo XVIII: Francesc Valls (c.1671-1747) Barcelona: Institució Milà i Fontanals CSIC, 1997
  • Josep Pavia i Simó La capella de música de la seu de Barcelona des de l'inici del segle XVIII fins a la jubilació del mestre Francesc Valls (14.3.1726) publicat a Anuario Musical 45 (1990)
  • Antonio Martín Moreno Algunos aspectos del barroco musical español a través de la obra teórica de Francisco Valls (1665?-1747) publicat a Anuario Musical 31-32 (1976-1977)
  • Francesc Valls; Sergi Casademunt i Fiol, ed. Lauda Jerusalem a 10 veus, clarí, 2 violins i bc, Barcelona: DINSIC, 2006
  • Francesc Valls; Sergi Casademunt i Fiol, ed. Responsori de difunts a 8 veus, 2 violins i bc, Barcelona: DINSIC, 2004
  • Francesc Valls; Sergi Casademunt i Fiol, ed. Missa de difunts a 8 veus, 2 violins i bc, Barcelona: DINSIC, 2004

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Les fonts no es posen d'acord en la data exacta del seu traspàs; altres dates citades: 3 de febrer, 3 de juliol
  2. Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionario de la música y los músicos. Volum 3. Ediciones AKAL, 1985. ISBN 9788470901393. 
  3. Josep Pavia i Simó La música en Cataluña en el siglo XVIII: Francesc Valls (c.1671-1747) Barcelona: CSIC, 1997
  4. L'Acadèmia es convertiria el 1729 en Acadèmia de Bones Lletres i el 1752 prengué el nom definitiu de Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona