Francesc Xavier de Borbó i Parma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francesc Xavier de Borbó-Parma, també anomenat Xavier I de Parma, (Vil·la Pianor, Itàlia 1889 - Coira, Suïssa 1977) fou el duc titular de Parma i nebot dels pretendents carlins Carles VII i Alfons Carles I. Així mateix fou regent (1936-1952) i Pretendent al tron d'Espanya (1952-1975).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 25 de maig de 1889 a la Vil·la Pianor, població situada prop de Lucca, a la Toscana, sent fill del duc Robert I de Parma i la seva segona esposa, Maria Antònia de Portugal. Fou nét per línia paterna del duc Carles III de Parma i Lluïsa de França, i per línia materna del rei Miquel I de Portugal i Adelaida de Löwenstein-Wertheim-Rosenberg.

Fou germà de Zita de Borbó-Parma, casada amb Carles I d'Àustria; i Fèlix de Borbó-Parma, casada amb Carlota I de Luxemburg. Així mateix fou germà, per part de pare, de Maria Lluïsa de Borbó-Parma, casada amb Ferran I de Bulgària; Enric, Josep i Elies de Parma.

Núcpies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 12 de novembre de 1927 a la ciutat de Lignières amb Magadalena de Borbó-Busset. D'aquesta unió nasqueren:

Infància[modifica | modifica el codi]

Fou batejat per l'arquebisbe de Lucca, sent-li imposat el nom de Xavier en record del sant patró de Navarra per desig del seu pare, que havia combatut en la Tercera Guerra Carlina. Al seu bateig hi assistiren, esposa del llavors pretendent carlista al tron, Carles VII, i el seu fill Jaume. Passà la seva infància en les possessions que la família tenia a Itàlia i Àustria. Als vuit anys ingressà a l'internat "Stella Matutina" de Feldkirch al costat del seu germà Sixt de Borbó-Parma, i posteriorment realitzà els seus estudis universitaris a la ciutat de París, on va llicenciar-se en enginyeria agronòmica i Ciències Polítiques, acabant els seus estudis el 1914.

Va participar en la Primera Guerra Mundial com a oficial d'Artilleria de l'exèrcit de Bèlgica, i combat als fronts belga, francès i anglès. Ell i el seu germà Sixt intercedeixen, a petició del papa Benet XV, per a intentar assolir una pau separada entre l'Imperi austrohongarès, l'emperadriu del qual, Zita, era germana seva, i els aliats, sense èxit.

Guerra Civil i Franquisme[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra Civil Espanyola

Participà activament en els preparatius del cop d'estat militar que donarà inici a la Guerra Civil Espanyola, presidint una junta suprema militar que proporcionarà un gran nombre d'armes als revoltats. Després del triomf, en les eleccions de febrer de 1936 del Front Popular, estableix contacte amb els generals José Sanjurjo i Emilio Mola ("Director" de la conspiració), autoritzant a les milícies de requetés carlistes, per mitjà d'una ordre signada el 14 de juliol a Saint-Jean-de-Luz, a incorporar-se a la revolta, al triomf de la qual a Navarra contribuiran decisivament. El 5 d'agost, el pretendent Alfons Carles I el nomenà General de Divisió dels Reals Exèrcits.

Posteriorment col·laborà amb el general Francisco Franco, però la decisió d'agrupar a l'abril de 1937 el carlisme en les F.E.T.y de las JONS, l'enfrontà amb Franco durant tota la dictadura i, paradoxalment, tot i trobar-se entre els vencedors de la Guerra Civil, el moviment carlí fou després perseguit i prohibit.

Xavier de Borbó encapçalà una activa oposició política contra el règim amb molts mítings, manifestacions i sabotatges.

Pretendent Carlí[modifica | modifica el codi]

Article principal: Carlisme

L'any 1936 el pretendent carlista Alfons Carles de Borbó i Austria-Este (Alfons Carles I) morí a Viena atropellat per un camió. Mort sense descendència directa, igual que el seu predecessor Jaume de Borbó i de Borbó-Parma, i a l'extingir-se la dinastia original, el carlisme s'enfrontà a un difícil problema successori (encara no aclarit avui dia) pel qual s'oferixen tres possibles solucions. D'entre totes elles, la major part dels carlistes acceptaren a Francesc Xavier de Borbó i Parma (una altra part important però acceptà a Joan de Borbó i Battenberg, fill d'Alfons XIII d'Espanya i pare de l'actual rei Joan Carles I; i uns altres seguiran altres opcions dinàstiques). Així, Francesc Xavier fou nomenat regent el 1936 amb la intenció de posar solució al problema dinàstic.

Acció política[modifica | modifica el codi]

Expulsat d'Espanya va ajudar la Resistència francesa en la Segona Guerra Mundial fins que fou capturat pels nazis. Internat al camp de concentració de Dachau el 1944, fou alliberat en acabar el conflicte, continuant amb l'oposició a Franco.

El 26 de juny de 1950 jura els furs bascos en l'arbre de Guernica, i un any després, al desembre de 1951, feu el matix amb els furs catalans a Montserrat. El 1952, davant la persistència del problema i persuadit pel Consell Nacional de la Comunió Tradicionalista, es proclamà a si mateix rei d'Espanya a Barcelona amb el nom de Xavier I d'Espanya, si bé fou expulsat d'Espanya immediatament. Aquestes pretensions les va mantindre fins a l'any 1975, moment en el qual abdicà en favor del seu fill Carles Hug després de sofrir un greu accident automobilístic.

Duc titular de Parma[modifica | modifica el codi]

El novembre de 1974, a la mort sense successors del seu nebot Robert de Parma, fou nomenat duc titular de Parma.

Morí el 7 de maig de 1977 a la seva residència suïssa de Coira a l'edat de 87 anys.



Precedit per:
Alfons Carles I
Pretendent carlí al tron d'espanya
Xavier I

19361975
Succeït per:
Carles Hug I
Precedit per:
Robert de Parma
Duc Titular de Parma
19741977
Succeït per:
Carles Hug de Parma
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Xavier de Borbó i Parma Modifica l'enllaç a Wikidata