Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta
Francesc d'Assís Ubach i Vinyeta (Tiana, 1843 - Barcelona, 1913) fou un escriptor català.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Membre d'una família benestant arruïnada, es dedicà al comerç. Amb els seus amics Josep Roca i Roca, Francesc Pelagi Briz, Antoni Aulèstia i Pijoan i Àngel Guimerà creà el 1870 la Jove Catalunya, de la que en fou president. El 1871 fundà altres entitats, com l'Eixam Ortogràfic (1871) i La Misteriosa (1872). Del 1888 al 1891 també fou president de l'Associació Catalana d'Excursions Científiques (precursora del Centre Excursionista de Catalunya).
Participà força assíduament als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat Mestre en Gai Saber el 1874, i hi actuà com a mantenidor el 1878 i el 1906, i president el 1905. El 1876 també fou majoral del felibritge d'Avinyó i membre de l'Acadèmia el 1878. Publicà poesies líriques, romanços històrics, i teatre. El 1888 va ingressar a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el discurs Sistemático desvío de los historiadores castellanos respecto a los hombres y a las cosas de las tierras catalanas, representatiu del catalanisme romàntic de finals del segle XIX.
[modifica] Obres[1]
[modifica] Poesia
- Celísties, aubades i serenes (1866)
- Primerenques (1873)
- Expansions (1879)
- Vidre volador (1887)
[modifica] Teatre
- 1868. Los hereus.
- 1870. Margarida de Prades.
- 1880. Joan Blanques.
- 1880. Almodis.
- 1881. La cua del xueta.
- 1886. Mala herba. Estrenada al teatre Catalunya de Barcelona, per l'Associació d'autors catalans.
- 1897. L'última pena.
[modifica] Assaig
- Teatre català. Apuntacions històriques-crítiques.. (1876)
- Romancer català... (tres volums, 1877, 1894 i 1914)