Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea (Vila-real, 21 de novembre de 1852Barcelona 15 de desembre de 1909) fou un compositor i guitarrista valencià.

Francesc Tàrrega

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i formació musical[modifica | modifica el codi]

Va nàixer en una casa situada a la plaça de sant Pasqual, molt a prop del santuari del Sant. Son pare, Francisco Tárrega Tirado, i sa mare, Antonia Eixea Broch, treballaven com a casers per a la comunitat de les mares Clarisses del convent de Sant Pasqual. A causa de l'ocupació dels seus pares, el xicotet Francesc era cuidat per una assistenta. En cert moment, Francesc es va escapar de la seua mainadera, caient a un canal de reg pròxim a la casa. Açò li va causar un fort xoc que va danyar els seus ulls per sempre. Son pare va pensar que Francisco podria perdre completament la vista, de manera que es van traslladar a Castelló perquè assistira a classes de música i, en cas de quedar cec, poguera guanyar-se la vida tocant algun instrument.

Va ser curiosament un músic cec, Eugeni Ruiz, el que va impartir a Tàrrega les seues primeres lliçons musicals. I un altre cec, Manuel González, també conegut per "El cec de la Marina" va ser qui el va iniciar en el món de la guitarra. Aquest es guanyava la vida tocant tal instrument, i sabia molt bé tots els trucs per a animar la generositat del públic, secrets que va ensenyar al jove Tàrrega.

L'any 1862, el famós concertista Julián Arcas donà un concert a Castelló de la Plana i va tindre l'oportunitat d'escoltar tocar el jove. Va quedar tan impressionat per la seua habilitat que va recomanar a son pare que l'enviara a Barcelona per a millorar els seus estudis musicals. D'esta manera, Tàrrega es va desplaçar a esta ciutat, però prompte va abandonar la casa dels familiars on residia i es va unir a un grup de joves músics, tocant a tavernes i cafeteries per a guanyar alguns diners, en compte d'assistir al conservatori. Son pare es va assabentar d'açò, i va anar a Barcelona per a portar a Tàrrega de tornada a casa.

Anys de joventut[modifica | modifica el codi]

La situació econòmica força a Tàrrega a contribuir als ingressos familiars, de manera que després de diversos concerts en pobles veïns, aconseguix una plaça com a pianista en el Casino de Borriana. Durant aquest temps, alterna el seu treball de pianista amb una valenta defensa de la guitarra. Un ric home de negocis, Antonio Canesa, costeja un viatge de Tàrrega a Madrid per a millorar els seus coneixements en el Conservatori Nacional de Música. Quan arriba allí, ho fa portant la seua primera guitarra de qualitat, fabricada per Antonio Torres, de Sevilla, i que es convertirà en la seua preferida per sempre.

Va entrar al Conservatori de Madrid el 1874, on va estudiar composició amb Emilio Arrieta. Els anys d'estudiant són difícils. El piano és l'instrument de moda, mentre que la guitarra ha perdut el seu anterior prestigi, caient al màxim en l'escala d'instruments. Sent considerada inapropiada per als concerts, el seu paper estava reduït simplement al d'acompanyament de cantants. Va ser en el mateix Conservatori Nacional de Música on, havent vist la gran qualitat de Tàrrega amb la guitarra en un concert, el seu professor Arrieta el va abraçar i li va dir: "La guitarra et necessita, i tu has nascut per a ella". Des d'aquest instant, abandona la seua carrera de piano i es concentra exclusivament en el seu instrument preferit.

A finals de 1870 ensenyava guitarra (Emili Pujol i Miquel Llobet van ser alumnes seus) i donava concerts amb regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el "Sarasate de la guitarra".

Durant l'hivern de 1880, Tàrrega substituïx el seu amic i guitarrista Luis de Sòria en un concert a Novelda, ciutat on coneix a la seua futura esposa, Maria Rizo. La seua fama comença a créixer i el seu sentiment interpretatiu captiva a les audiències. En 1881 es desplaça a França. Després d'un meravellós concert a Lió, arriba a París on coneix els personatges més importants de l'època. Actua en diversos teatres, sent invitat a tocar per a la Reina d'Espanya, Isabel II, i prosseguix el seu viatge cap a Londres. D'allí torna a Novelda per a contraure matrimoni amb la seua promesa Maria Rizo.

Concertista internacional[modifica | modifica el codi]

La nova família es trasllada a Madrid, on la seua primera filla, Maria Josefa, naix i, al poc, mor. Després s'establixen a Barcelona, i des d'ací viatgen a multitud de llocs per a oferir els seus concerts. És el període de maduresa musical de Tàrrega. Realitza freqüents gires: Perpinyà, Cadis, Niça, Mallorca, París, València, ...

A València coneix una dama que influiria en la seua carrera: Conxa Martinez, rica viuda que el pren sota la seua protecció artística, prestant-li a ell i la seua família una casa al barri de Sant Gervasi de Barcelona. Ací és on Tàrrega compon la majoria de les seues més famoses obres mestres. En tornar d'un viatge a Granada escriu el trèmolo Recuerdos de la Alhambra, i estant a Algèria li arriba la inspiració per a compondre Danza Mora. Ací coneix el compositor Camille Saint-Saëns i més tard, a Sevilla, escriu la majoria dels seus "Estudis", com el titulat Adelita, dedicant al seu benvolgut amic i compositor Tomás Bretón la bella composició Capricho árabe. No obstant això, Tàrrega no se sentia satisfet amb el so que estava obtenint de la seua guitarra i, als 50 anys, el 1902, decidix jugar-se el seu propi prestigi i comença a tallar les seues ungles a poc a poc fins a fer-les quasi desaparèixer davall la pell dels dits, que s'endurix fins a obtenir el dolç so característic de la seua escola.

Continua els seus grans concerts: Bilbao, Gènova, Milà, Florència, Nàpols i Roma. A Itàlia demostra la seua incomparable mestria, tal com reflectixen les cròniques, fent multitud d'amics i admiradors. Però inclús la fama no pot canviar la personalitat de Tàrrega. Home sensible i afectuós, continua obrint les portes de sa casa tots els seus amics sense tindre en compte la seua condició social. Tàrrega era una persona tímida que preferia els concerts d'ambient familiar, amb un reduït nombre d'assistents, als grans teatres.

Malaltia i recuperació[modifica | modifica el codi]

Esta forma de ser li va fer gastar la majoria dels diners que havia guanyat, fins al punt que el seu germà Vicent va ser qui va ajudar a eixir avant a la família donant classes de guitarra als alumnes de Tàrrega quan es trobava de gira. Però la sort no està del costat de Tàrrega i al gener de 1906 una hemiplegia deixa paralítica la meitat esquerra del seu cos. La recuperació va ser lenta i penosa. La llarga malaltia va buidar les arques familiars, i els seus molts amics van demostrar que ho eren tornant-li els favors que els havia fet Tàrrega en temps millors.

Així, organitzen una sèrie de concerts bimensuals, les Audicions Tàrrega, en les que els seus amics pagaven al mestre per les seues interpretacions. Tàrrega es recupera i inicia novament les seues gires. A l'octubre de 1908 sent nostàlgia i torna a Castelló. D'ací es desplaça a Novelda en 1909, tornant a València, Cullera i Alcoi per a oferir alguns concerts. A Picanya compon les seues últimes obres, Endecha i Oremus, datada el 2 de desembre.

El 3 de desembre se sent malament i torna a Barcelona, romanent en sa casa del carrer València fins al 15 de desembre de 1909 de bon matí, quan es produeix la seua mort.

Obra[modifica | modifica el codi]

Recuerdos de la Alhambra

A banda de les seues obres originals per a guitarra va fer transcripcions per a guitarra de peces d'altres compositors, com ara algunes de Beethoven, Chopin i Mendelssohn.

Es considera que Tàrrega ha creat els fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle XX i de l'interès creixent per la guitarra com a instrument de recital.

Com altres dels seus contemporanis espanyols, el seu amic Isaac Albéniz, per exemple, Tàrrega va tenir interès a combinar la tendència romàntica que prevalia en música clàssica amb els elements populars espanyols. El conegut guitarrista contemporani Angelo Gilardino ha escrit que els 9 Preludis de Tàrrega són "... el més profund pensament musical de Tàrrega de forma concentrada".

Dades curioses[modifica | modifica el codi]

Una de les músiques més escoltades en el món, coneguda com la Nokia perquè és el to d'alarma dels mòbils d'aquesta marca, està treta d'una peça anomenada Gran Vals, original de Tàrrega.[1] Cal dir que de les seues obres s'han realitzat versions per artistes com Mike Oldfield i han aparegut en pel·lícules, com Entre Copes, de l'any 2005. Va dedicar un minuet a la seva alumna italiana Maria Rita Brondi.

L'asteroide (5058) Tarrega està dedicat a la seva persona i obra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Informació sobre els tons a la web de Nokia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc d'Assís Tàrrega i Eixea