Francesc de Castellví i Obando
Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Conca de Barberà, 1682 - Viena, Àustria, 1757) Militar català austriacista i historiador.
[modifica] Biografia
Va néixer en el sí d'una important família nobiliària de Montblanc, a la Conca de Barberà. Fou educat en literatura i ciències fins que s'allistà de ben jove a l'exèrcit.
Membre del Braç Militar, va participar en la Junta de Braços de Barcelona del juny de 1713 on es decidí la resistència fins al final de la ciutat contra les tropes de Felip V.
Va lluitar amb el grau de capità en la defensa de Barcelona el 1714 al front de la 8a companyia del 2n batalló "Immaculada Concepció de la Verge Maria" de la Coronela de Barcelona. El 12 d'Agost de 1714 fou ferit al Baluard de Sant Pere i durant la batalla de l'11 de setembre de 1714 es trobava contraatacant quan l'ordre de capitulació fou decretada.
Amb la presa de poder per part dels borbons, se li confiscaren tots els seus béns i els de la seva família. Va donar suport als carrasclets i es va refugiar al Monestir de Vallbona de les Monges, d'on eren religioses les seves germanes, i on fou detingut el 1718.
El 1726 es va firmar la pau entre el rei borbó i l'emperador austríac. Aleshores es va declarar l'amnistia per als presoners polítics. Castellví ho aprofità i va emigrar a Viena, a la Cort de l'Arxiduc Carles, on va escriure "Narraciones Históricas desde el año 1700 hasta el año 1725"[1], la seva obra més important i una de les fonts més importants ja que explica la guerra de Successió i la situació interna catalana després del conflicte armat. El manuscrit original es conserva al Haus-, Hof- und Staatsarchiv de Viena.
Entre el 1735 i el 1738, va participar en l'expedició d'exiliats catalans a Àustria que va seguir el curs del riu Danubi fins a l'actual regió de Vojvodina (Sèrbia) amb l'objectiu de fundar una nova ciutat: Nova Barcelona. L'imminent perill que provocava la proximitat dels otomans i una epidèmia de pesta van fer descartar el projecte. La població (800 hab.) es va reduir a menys de la meitat en tan sols tres anys.
Va retornar a Viena, on l'emperador Carles li va atorgar una renda anual com a ex-militar de la Guerra de Successió fins a la seva mort.
L'Ajuntament de Montblanc el nomenà Fill Predilecte de la Vila i, des de llavors, cada any, per la Diada Nacional de Catalunya, se li fa una ofrena floral al monument en honor seu erigit a la plaça de Sant Francesc i que conté la següent inscripció:
- Montblanc al seu fill predilecte
- FRANCESC DE CASTELLVÍ I OBANDO
- (Montblanc 1682 - Viena 1757)
- Heroi de les llibertats catalanes
- en el setge de Barcelona de 1714.
[modifica] La seva obra
- ↑ El títol complert de l'obra "Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725" és, seguint l'ús barroc de l'època, el següent:
- Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725. Motivos que precedieron a las turbaciones de España, en particular a las de Cataluña; estado, resoluciones y fuerzas de las potencias interesadas en esta guerra; sitios de plazas sorpresas, defensas y condiciones, batallas, combates y reencuentros, con su resumen a la fin de cada uno de los sucesos que acaecieron en España, singularmente del último bloqueo y sitio de Barcelona en 1713 y 1714. Motivos, resoluciones, defensas, asaltos y rendiciones: abolición de los fueros, honores y antiguas leyes, plan de nuebo gobierno; confirmado todo en documentos auténticos. Precedidas de tres breves comentarios, el primero desde la población de España hasta la expulsión de los moros; el segundo, cronológico, desde el Rey Don Pelayo hasta el Rey Don Henrique IV de Castilla; el tercero, histórico y genealógico, político y militar de los Condes de Barcelona, Reyes de Aragón y después Reyes de España hasta el año 1700. Escritos por Don Francisco Castellví, natural del Principado de Cathaluña, nacido en la Real Villa de Montblanch, capital del Ducado de este nombre; con cuyo título los primogénitos de los Reyes de Aragón condecoraban sus personas; colegial del Colegio de Caballeros de la Purísima Concepción de la Antiquísima Universidad de Lérida, capitán que fué en el Regimiento de los Ciudadanos de Barcelona llamado la Coronela; en los años de 1714 hasta 1725.
- (En català, ''Narracions històriques des de l'any 1700 fins a l'any 1725. Motius que van precedir les turbacions d'Espanya, en particular les de Catalunya; estat, resolucions y forces de les potències interessades en aquesta guerra; setges de places, sorpreses, defenses i condicions, batalles, combats i retrobaments, amb el seu resum per tal que cadascun dels successos que van ocórrer a Espanya, singularment de l'últim bloqueig i setge de Barcelona de 1713 i 1714. Motius, resolucions, defenses, assalts i rendicions; abolició dels furs, honors i antigues lleis, pla de nou govern; confirmat tot en documents autèntics. Precedides de tres breus comentaris, el primer des de la població d'Espanya fins a l'expulsió dels moros; el segon, cronològic, des del Rei Dom Pelai fins al Rey Dom Enric IV de Castella; el tercer, històric i genealògic, polític i militar dels Comtes de Barcelona, Reis d'Aragó i després Reis d'España fins l'any 1700. Escrits per Dom Francesc Castellví, natural del Principat de Cathalunya, nat a la Reial Vila de Montblanch, capital del Ducat d'aquest mateix nom; amb el títol del qual els primogènits dels Reis d'Aragó condecoraven les seves persones; col·legial del Col·legi de Cavallers de la Puríssima Concepció de l'Antiquíssima Universitat de lleida, capità que va ser en el Regiment dels Ciutadans de Barcelona anomenat la Coronela; en els anys de 1714 fins 1725)
Alguns passatges de Francesc de Castellví en aquesta obra:
- Sobre la situació a la península ibèrica abans de la guerra:
- "Què és Espanya? He observat, tractant amb diverses nacions, que molts es consideren instruïts en història i tenen notables equivocacions respecte Espanya, i, no pocs, creuen que els regnes i províncies que conté Espanya tenen un mateix idioma, les mateixes lleis, excempcions, tradicions i vestits. Per corregir aquestes equivocacions, em valdré d'algunes similituds o comparacions... Eren aquestes nacions del continent d'Espanya, diferents en lleis, tradicions, vestimenta i idiomes. En lleis com es pot apreciar en els seus estatuts particulars; en tradicions i vestits ho veurà qui hi viatgi; en idiomes, n'hi ha quatre de diferents, que són el portuguès, el viscaí, el català i el castellà o aragonès. De resultes d'això, es pot apreciar clarament que, tot i que al continent d'Espanya s'anomenen als seus naturals espanyols, eren i són diferents."
- Sobre el trencament del Pacte de Gènova pels anglesos:
- "El ministeri anglès, va declarar com a impertinent i impracticable, la demanda de l'Emperador d'erigir Catalunya en República. I així s'ha vist després, que el designi del ministeri anglès era el de sacrificar la Nació Catalana als seus capricis."
- Sobre la Batalla d'Almenar (1710):
- "Va admirar a ambdós exèrcits l'ardor dels dos prínceps competidors al tron d'Espanya. El Rei Carles es va posar a la dreta del seu exèrcit, junt al Regiment dels Reials Guàrdies Catalans; el Rei Felip, a la dreta, entre els Reials Guàrdies Castellans."
[modifica] Referències
- Biografia de Francesc de Castellví i Obando
- La Batalla de l'11 de Setembre de 1714
- Grau i Pujol, J. M.; Badia i Batalla, F. Diccionari Biogràfic Històric de Montblanc, Montblanc, 2008.
