Francesc de Moxó i de Sentmenat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc de Moxó i de Sentmenat
Biografia
Naixement18 març 1880 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort17 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
16 juny 1919 – 2 octubre 1920
← Santiago Masó i Valentí – Manuel Rius i Rius →
Circumscripció electoral: Vilademuls
10è President del FC Barcelona
30 juny 1913 – 30 juny 1914
← Joan Gamper – Àlvar Presta i Torns →
President de la Federació Catalana de Futbol
1912 – 1913 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Monàrquica Nacional Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
– Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Paula de Moxó i de Sentmenat (Barcelona, 18 de març de 1880 - Barcelona, 17 d'abril de 1920[1][2]) fou un polític i dirigent esportiu català.

Biografia[modifica]

Va néixer al carrer dels Caçadors de Barcelona, fill de Dídac Moxó (també escrit Moixó) i Cerdà (1857-1926), i de la marquesa de Sant Mori, Maria Mercè de Sentmenat i de Patiño (1857-1935), ambdós naturals de Barcelona.[3] La mare de Mercè de Sentmenat, Inés de Patiño, era natural de Madrid. Va ser inscrit amb els noms de Francesc de Paula, Josep i Salvador d'Horta.[4]

Vinculat a l'esport català, Francesc de Moxó fou president del FC Barcelona el 1913-1914, de la Federació Catalana de Futbol (1913) i del Reial Club de Tennis Barcelona de 1911 a 1920, fou cofundador i president de la Federació de Societats Esportives (1911)[5] i dirigí la Football Associació Catalana (1913). Practicà l'esgrima i en disputà nombroses competicions, i fou també un dels fundadors i el primer president de l'Associació d'Esgrima Barcelonesa (1913).[6] A partir del 1914, dirigí el Yacht Club Barcelona i, més tard, l'Aeroclub de Barcelona. També actuà com a jutge d'automobilisme en algunes proves, com ara la Volta a Catalunya. Fou periodista i gerent econòmic de la revista Stadium.[7][8]

També fou elegit diputat al Congrés pel districte de Vilademuls (Girona) a les eleccions generals espanyoles de 1919, per la Unión Monárquica Nacional.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «D. Francisco de Moxó». La Vanguardia, 18-04-1920, pàg. 10.
  2. ↑ «De sociedad». La Vanguardia, 16-04-1921, pàg. 16.
  3. ↑ El marquesat de San Mori fou promotor del barri de la Salut de Badalona, ciutat que li dedicà un carrer.
  4. ↑ Aquest últim en referència al sant Salvador d'Horta.
  5. ↑ «Federació de Societats Esportives de Barcelona». Enciclopèdia de l'esport català. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 13 agost 2022].
  6. ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2. 
  7. ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  8. ↑ Closa, A.; Rius, J.; Vidal, J. Un segle de futbol català. Barcelona: FC de Futbol, 2001. 


Precedit per:
Hans Gamper 		President del FC Barcelona
1913–- 1914 		Succeït per:
Àlvar Presta i Torns
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Francesc_de_Moxó_i_de_Sentmenat&oldid=32913645»