Francesc de Paula Rius i Taulet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc de Paula Rius i Taulet per Eduard Alentorn

Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, 1889) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal. Fou alcalde de Barcelona en quatre ocasions durant el període de restauració borbònica comprès entre 1858 i 1889. Fou l'impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n derivaren.

Fill d'una família de menestrals, estudià Dret a la Universitat de Barcelona. Des de 1858 fins a la Revolució de setembre de 1868, exercí com a advocat, i més tard fou elegit regidor i tinent d'alcalde. Va ser per primera vegada alcalde de Barcelona per designació d'Amadeu I el febrer 1872. Justament un any després abandonà el càrrec vista la proximitat del canvi social amb l'arribada de la república.

Com alcalde va promoure la urbanització la Gran Via de les Corts Catalanes, la plaça de Tetuan i la plaça Letamendi, l'enderrocament de la resta de la muralla de Mar, per obrir el passeig de Colom, cedí els terrenys per a la construcció del Palau de Justícia (1887-1908) i va construir el Cementiri del Sud-oest a Montjuïc. Va crear el Laboratori Municipal i l'Institut Municipal d'Higiene de Barcelona i va crear la Banda Municipal i la Galeria de Catalans Il·lustres, a més de l'Exposició Universal de 1888, que col·locà Barcelona al món. Tota aquesta empenta i capacitat emprenedora generava sovint tensions econòmiques fins al punt de, un cop acabada l'exposició, se'l va recordar per la frase "Haz lo que debas, aunque debas lo que hagas".[1]

La reina regent, Maria Cristina d'Àustria li atorgà el títol de marquès d'Olèrdola, per la seva gestió al front de la ciutat. Fins al 19 d'abril de 2009 tingué una plaça dedicada al barri barceloní de Gràcia, que va ser rebatejada, després d'un procés participatiu, com a Plaça de la Vila de Gràcia. Així mateix, una avinguda del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona porta el seu nom. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[2]

El seu fill, Manuel Rius i Rius, també va ser alcalde de Barcelona (del 1916 al 1917).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc de Paula Rius i Taulet
  1. Casanova, Rossend. El Castell dels Tres Dragons. Bareclona: Ajuntament de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9850-144-5. . P+ag- 19
  2. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461


Precedit per:
Francesc Soler i Matas
Alcalde de Barcelona
1872–- 1873
Succeït per:
Narcís Boixó i Prats
Precedit per:
Miquel González i Sugranyes
Alcalde de Barcelona
1874–- 1874
Succeït per:
Ot Ferrer i Nin
Precedit per:
Enric de Duran i de Duran
Alcalde de Barcelona
1881–- 1884
Succeït per:
Albert Faura i Aranyó
Precedit per:
Joan Coll i Pujol
Alcalde de Barcelona
1885–- 1890
Succeït per:
Fèlix Macià i Bonaplata