Francesc de Paula Rius i Taulet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesc de Paula Rius i Taulet
Francesc Rius i Taulet ANC-1-402-N-7150.jpg
Diputat al Congrés dels Diputats
Espanya
18 de febrer de 1876 – 25 de juny de 1881
← -
- →
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona
febrer 1872 – febrer 1873

gener 1874 – desembre 1874

març 1881 – febrer 1884

desembre 1885 – setembre 1889
Dades biogràfiques
Naixement 22 de gener de 1833
Barcelona
Mort 27 de setembre de 1889 (als 56 anys)
Olèrdola
Ocupació Advocat
Partit polític Partit Liberal
Francesc de Paula Rius i Taulet per Eduard Alentorn

Francesc de Paula Rius i Taulet (Barcelona, 22 de gener de 1833 - Olèrdola, 27 de setembre de 1889) fou un polític i advocat català, monàrquic i liberal. Fou alcalde de Barcelona en quatre ocasions durant el període de restauració borbònica comprès entre 1858 i 1889. Fou l'impulsor de l'Exposició Universal de 1888 i de les reformes urbanístiques que se'n derivaren.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'una família de menestrals, estudià Dret a la Universitat de Barcelona. Des de 1858 fins a la Revolució de setembre de 1868, exercí com a advocat, i més tard fou elegit regidor i tinent d'alcalde. Va ser per primera vegada alcalde de Barcelona per designació d'Amadeu I el febrer 1872. Justament un any després abandonà el càrrec vista la proximitat del canvi social amb l'arribada de la república. Després del cop de Pavía va ser nomenat novament alcalde pel general Serrano, ocupant el càrrec entre gener i desembre de 1874. Posteriorment també fou escollit diputat pel Partit Liberal a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879.[1] Va ser nomenat alcalde de Barcelona, per tercera vegada en 1881, fins a febrer de 1884, i en una quarta ocasió entre desembre de 1885 i 1889.

L'alcalde de l'Exposició[modifica | modifica el codi]

Com a alcalde de Barcelona va ser el principal impulsor de l'Exposició Universal de 1888, que va presidir com a alcalde, i que va constituir l'avanç urbanístic i econòmic més important de la història de Barcelona fins a aquell moment.

Algunes de les millores que es van fer a Barcelona sota el seu mandat, i amb motiu de l'Exposició de 1888 van ser:

  • Urbanització del Parc de la Ciutadella, que després de la finalització de l'Exposició es va convertir al parc més gran de la ciutat.
  • Es va finalitzar la urbanització de tot el front marítim de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i Les Rambles, construint el passeig de Colom i un nou moll: a l'actual Moll de la Fusta.
  • Es va construir el Gran Hotel Internacional en un terrè guanyat al mar en el nou passeig de Colom, enfront de l'edifici de la Capitania General. L'hotel, dissenyat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, va ser construït en el temps rècord de 69 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per 2.000 hostes, va ser concebut com a instal·lació temporal per acollir als visitants. Va ser derruït després de la finalització de l'Exposició.
  • Es va construir el Palau de Belles Arts, on actualment està la delegació de Correus al costat de la Via Laietana. Va ser el lloc on es va celebrar la inauguració oficial de l'Exposició amb assistència de la Família Reial. Va ser destinat a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals. Després de l'exposició, va seguir obert fins a 1942.
  • Es va construir el Monument a Colom a la Plaça Portal de la Pau, punt d'unió del passeig de Colom i les Rambles. El monument es va inaugurar l'1 de juny de 1888, en plena celebració de l'Exposició.
  • Es va urbanitzar la zona contigua al recinte de l'exposició, a la zona del Born.
  • Es va inaugurar el Mercat del Born, construït entre 1884 i 1886.
  • Es van inaugurar les "Golondrinas", embarcacions d'esbarjo que sortien de davant de l'estàtua a Colom i feien una passejada marítim als visitants.
  • Es va dotar d'il·luminació elèctrica als primers carrers de Barcelona (La Rambla, Passeig de Colom, Plaza de Sant Jaume i interior del recinte de l'exposició).

A més va promoure la urbanització la Gran Via de les Corts Catalanes, la plaça de Tetuan i la plaça Letamendi, l'enderrocament de la resta de la muralla de Mar per obrir el passeig de Colom, cedí els terrenys per a la construcció del Palau de Justícia (1887-1908) i va construir el Cementiri del Sud-oest a Montjuïc. Va crear el Laboratori Municipal i l'Institut Municipal d'Higiene de Barcelona i va crear la Banda Municipal i la Galeria de Catalans Il·lustres. Tota aquesta empenta i capacitat emprenedora generava sovint tensions econòmiques fins al punt de, un cop acabada l'exposició, se'l va recordar per la frase "Haz lo que debas, aunque debas lo que hagas".[2]

La reina regent, Maria Cristina d'Àustria li atorgà el títol de marquès d'Olèrdola, per la seva gestió al front de la ciutat. Va morir a Olèrdola en 1889, a l'edat de 57 anys, pocs mesos després de finalitzar l'Exposició Universal de 1888.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Fins al 19 d'abril de 2009 tingué una plaça dedicada al barri barceloní de Gràcia, que va ser rebatejada, després d'un procés participatiu, com a Plaça de la Vila de Gràcia. Així mateix, una avinguda del districte de Sants-Montjuïc de Barcelona porta el seu nom. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[3] El 27 de setembre de 1901 va ser col·locat un monument en honor seu davant l'entrada principal del Parc de la Ciutadella, construït sota la seva alcaldia. El monument porta la següent inscripció:

« A Rius i Taulet, sent alcalde de Barcelona va aconseguir per a la ciutat prosperitat i renom.

Va realitzar a Espanya la primera Exposició Universal celebrada en 1888
i amb il·lustrada iniciativa i actitud incansable va protegir la indústria i va enaltir les ciències i les arts.

»

El seu fill, Manuel Rius i Rius, també va ser alcalde de Barcelona (del 1916 al 1917).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Casanova, Rossend. El Castell dels Tres Dragons. Bareclona: Ajuntament de Barcelona, 2009. ISBN 978-84-9850-144-5. . P+ag- 19
  3. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Francesc Soler i Matas
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1872-1873
Succeït per:
Narcís Buxó i Prats
Precedit per:
Miquel González i Sugranyes
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1874-1874
Succeït per:
Ot Ferrer i Nin
Precedit per:
Enric de Duran i de Duran
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1881-1884
Succeït per:
Albert Faura i Aranyó
Precedit per:
Joan Coll i Pujol
Alcalde de Barcelona
Escut de Barcelona

1885-1890
Succeït per:
Fèlix Macià i Bonaplata