Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach (Barcelona, 1845 - Barcelona, 12 de setembre del 1918) fou un compositor català.

Estudià al conservatori del Liceu amb Gabriel Balart. El 1867 estrenà la seva primera òpera, Rahabba, al Gran Teatre del Liceu.[1] Amplià estudis amb Daniel Auber a París (1869-1871). De retorn a Barcelona, el 1881 estrenà l'òpera La cova dels orbs. Compongué diverses obres per a lluïment dels seus alumnes en els festivals de final del curs del conservatori: Humorada, per a sis pianos a quatre mans, El diablo en Ginebra (1895), per a conjunt de corda, piano i harmònium, i un gran nombre de peces vocals (Aprime d'amore (1893), La palma (1894), La salutación angélica (1896), Ni mai que l'hagués vist (1896), Cançó dels aucells (1898), La zíngara i Carta a Paquita (1899), A la non-non i Són mos amics (1900), Balada catalana (1903). També se cita d'ell una altra òpera en un acte, La messagiera (1899).

Fou professor de teoria musical i de conjunt del Conservatori del Liceu, que dirigí des del 1893 fins al seu traspàs el 1918. Entre els seus alumnes cal destacar Frank Marshall i Lluïsa Casagemas.

Deixà peces per a cant i piano (que ell anomenà simfomeles), música religiosa, una Teoría de la música (1888) i un Tratado de harmonía (1899).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alier, Roger. El gran llibre del Liceu. Edicions 62, 2004, p. 70. ISBN 9788429754490.