Francesc d'Assís Casademont i Pou

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc d’Assís Casademont i Pou)
Infotaula de personaFrancesc d'Assís Casademont i Pou

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1923 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort2007 Modifica el valor a Wikidata (83/84 anys)
Girona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, paisatgista Modifica el valor a Wikidata
GènerePaisatge Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francesc d'Assís Casademont i Pou (Barcelona, 14 de novembre de 1923 - Girona, 10 d'agost de 2007) va ser un pintor català, que signava les seves obres com Casademont le Vieux.[1]

Biografia[modifica]

Fill de Francesc Casademont i Vilà (+1946) i de Teresa Pou i Figarola.[2] La seva família era originària de Figueres. Va estudiar enginyeria industrial i belles arts a l'Escola de la Llotja i es relacionà amb el Cercle Maillol (Joaquim Mir, Claude Collet i Josep Maria Sucre).[cal citació] Durant uns anys va treballar en l'empresa del seu pare, tot que també es dedicava a l'art, principalment al gravat i il·lustracions per a llibres de bibliòfil. L'any 1961 li van proposar que organitzés el departament d'art de l'escola Viaró de Sant Cugat per promoure l'educació artística dels alumnes i va decidir deixar el negoci familiar. Al mateix temps va dedicar-se a la pintura i el 1967 va fer la primera exposició com a pintor professional a la sala d'art La Pinacoteca, de Barcelona. Va optar per la pintura figurativa.[1] Un dels alumnes que va tenir a Viaró va ser el pintor Sergi Barnils.[3]

En la necrològica que Josep Bracons va escriure per al butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, va descriure així l'art de Casademont:[1]

« El seu art es fonamenta en la realitat visible i configura un estil personal, cada vegada més impregnat de romanticisme i de melangia, que va trobar arreu del món un públic addicte.

El seu gran tema foren les evocacions paisatgístiques, inicialment protagonitzades per les estructures arquitectòniques i més endavant per les perspectives àmplies de l’Empordà, de les Illes o d’altres indrets de la Mediterrània, que definiren el seu estil pictòric de maduresa. Pintura tonal i vaporosa, suau en les formes i en la manera de modular de les gammes cromàtiques, amb un clar predomini de les entonacions rosàcies o violàcies.

»
— Josep Bracons Clapés

Casademont va casar-se amb Mariàngels Mercader. Vivia i tenia l'estudi a la finca La Bruguera de Púbol, a la Pera, al Baix Empordà, enmig d'un paisatge que ell estimava molt i on reposen les seves restes. Va morir el 10 d'agost de 2007, als vuitanta-tres anys.[1]

Reconeixements[modifica]

El 1951 va obtenir el primer premi de La Rosa Vera pels seus gravats.[cal citació] El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bracons Clapés, Josep «En memòria de Francesc d'Assís Casademont» (pdf). RACBASJ Butlletí, XXII, 2008, pàg. 175-177 [Consulta: 14 novembre 2023].
  2. «esquela de Francisco Casademont Vilá». La Vanguardia, 21-02-1946, pàg. 9.
  3. «“After my conversion, my art started to have a different aroma”» (en anglès). [Consulta: 1r desembre 2022].

Enllaços externs[modifica]