Francesca Bertini

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Francesca Bertini
Nom real: Elena Seracini Vitiello
Naixença: 11 d'abril de 1892
Florència (Itàlia)
Defunció: 13 d'octubre de 1985 (als 93 anys)
Roma (Itàlia)
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Cònjuge/s: Paolo Cartier (1921-?)

Pàgina sobre Francesca Bertini a IMDb

Francesca Bertini (Florència, 11 d'abril de 1892 - Roma, 13 d'octubre de 1985) fou una actriu italiana del cinema mut.

Filla adoptiva del guarda-roba teatral napolità Arturo Vitiello, la seva mare fou una mediocre actriu florentina Adelaide Fratiglione.

Debut[modifica | modifica el codi]

Debutà en el Teatro Nuovo de Nàpols als onze anys, en la companyia de Serafino Renzi, sota el pseudònim de Franceschina Favati, interpretant comèdies populars napolitanes. La seva personalitat cridà l'atenció de Salvatore Di Giacomo, que la feu participar el 1904 en un breu film titulat La dea del mare, que no s'explotà comercialment.

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

Durant una representació escènica d'Assunta Spina reparà en ella Gerolamo Lo Savio, realitzador de l'empresa Film d'Arte Italiana Pathé, que se l'emportà a Roma. Inicià la seva carrera professional en el cinema amb Il trovatore (1909), d'Ugo Falena, i actuà per aquella empresa en diverses pel·lícules, passant després als Cinemes i finalment, el 1912, a la casa Celio, de la que se'n convertí en la primera actriu.

La crisi de la Celio a l'inici de la primera guerra mundial la deixà sense feina fins que l'advocat Mecheri, que estava organitzant l'empresa Tiber Films, la contractà, però cedint-la provisionalment a la Caesar Film, que llença l'estrella amb un gran aparell publicitari, originant un plet entre ambdues empreses, resolt a favor de la segona.

Apogeu artístic[modifica | modifica el codi]

En aquest moment d'apogeu la Bertini interpretà la seva memorable Assunta Spina (1915), de Gustavo Serena, que constituí un èxit mundial. Giuseppe Baratolo, gerent de la Caesar Film, fundà el 1918 la Bertini Films, al servei de la que fou la més famosa i aplaudida actriu italiana del cinema mut, la qual bellesa, matisada sensibilitat i temperament dramàtic la situaren entre les més cèlebres d'Europa, en agut contrast amb la desorbitada exuberància de les restants dives del cinema mut italià.

El 1920 signà un contracte amb l'empresa U. C. I. per a interpretar vuit films, però l'any següent va contraure matrimoni amb el milionari banquer suís Paolo Cartier i s'allunyà dels estudis, als que retronà el 1927 en morir el seu marit, encara que la seva carrera fou discontinua. El 1943 actuà a Espanya, en la pel·lícula Dora, la espia, a les ordres de Raffaello Matarazzo.

A finals dels anys quaranta, li oferí un contracte per anar a viure a Hollywood, però ella el refusà. En els anys seixanta i setanta va aparèixer esporàdicament en la televisió. Fou entrevistada, per exemple, per Mike Bongiorno i per Maurizio Costanzo, evocant amb nostàlgia les seves èpoques llunyanes de triomfs. El 1976, Bernardo Bertolucci la va poder convèncer de realitzar un petit cameo (aparició casual), vestida de monja, en el seu film Novecento. El 1982 acceptà realitzar un reportatge en un documental.

De temperament sensible i vigorós, Francesca Bertini ocupà un lloc capital en la història del divisme cinematogràfic, destacant entre les seves interpretacions:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]