Francesca da Rimini (Txaikovski)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'amor funest de Francesca da Rimini
Obertura per a Orquestra
Composició de Piotr Ilitx Txaikovski
Forma: Poema Simfònic
Composta: 1876
Catalogació: Opus 32
Estrena: 9 de març de 1877, Moscou
Durada: 25'01

Francesca da Rimini és un poema simfònic en tres seccions que va compondre Piotr Ilitx Txaikovski entre el 7 d'octubre i el 17 de novembre de 1876. Fou estrenada el 9 de març de 1877 a Moscou. Nikolai Rubinstein va tenir al seu càrrec la direcció de l'orquestra de la Societat Musical Russa.

Seccions[modifica | modifica el codi]

D'acord amb Txaikovski, l'obra està dividida en tres seccions:

  1. Introducció: la porta de l'infern (deixeu tota esperança, vosaltres que entreu)
  2. Francesca relata la història del seu tràgic amor per Paolo
  3. El tumult del Hades i la conclusió

Les seccions exteriors estableixen l'humor del moviment central, que constitueix el cor de la peça. Les harmonies cromàtiques dissonants de la secció d'apertura anhelen la resolució. Amb freqüència la música es mou sobre notes baixes sostingudes llarg temps o reiterades contínuament; sentim el desig d'avançar, d'arribar a alguna meta, però la música ens nega la resolució que necessitem. L'acumulació de tensió finalment porta a la secció mitjana, on s'escolta la llarga i lírica melodia d'amor. Ara la peça és més consonant, mentre ens arrossega irresistiblement.

La història d'amor de Francesca i Paolo pertany al Cinquè Cant de l'Infern de la Divina Comèdia de Dante. Francesca, filla del príncep de Rimini, està compromesa en matrimoni amb Giovanni Malatesta, un soldat, lleig però famós. En canvi, Francesca s'enamora de Paolo, el germà petit de Giovanni. Giovanni sorprèn als amants abraçats i els mata. L'ànima de Francesca va a l'infern, per unir-se a les ànimes d'aquells altres que en vida s'han abandonat als plaers sensuals. Aquestes ànimes, en la foscor eterna, resten castigades per tempestuoses tempestes, amb el fi de recordar-ls-hi com en vida s'havien entregat a la tempesta de la luxúria.

Perquè el seu públic comprengués explícitament la intenció heterosexual de la passió de la música, Txaikovski introduí un prefaci en la partitura amb una explicació curosa de per què Francesca estava a l'infern. Després cita alguns versos de l'Infern en els que Francesca descriu el seu amor per Paolo.

Passió ardent[modifica | modifica el codi]

Després de Romeu i Julieta, Francesca da Rimini no té parangó com a descripció d'una passió ardent. La intensitat de la música, són impulsos que arrosseguen vers el clímax, i les seves líriques cançons d'amor són tan immediates, tan inconfusibles que, o ens veiem arrossegats per la passió, o ens sentim avergonyits per ella. No hi ha manera de confondre les emocions que transmet aquesta música, no hi ha forma d'amagar-se darrere del fet d'atendre a les notes. Qualsevol que hagi conegut el desig apassionat reconeix que és el que està glorificant aquesta música. Podem anomenar-la desvergonyida o bella, podem descartar-la com a sentimentalisme del segle XIX o podem escoltar-la com a una extraordinària cançó d'amor, però no podem negar el significat del poema tonal de Txaikovski. Aquesta és música programàtica en la seva forma més explicita.

Com hi arribà Txaikovski?[modifica | modifica el codi]

Com arribà el compositor a escriure música d'una passió tant oberta?. La resposta pot semblar sorprenent, perquè aquesta música no fou composta per un romàntic nostàlgic parlant del seu desig per la seva bella estimada. En realitat, Txaikovski era homosexual, i Francesca fou creada com un últim intent desesperat de convèncer al públic com a si mateix que no ho era.

La preferència sexual és personal, especialment per algú que viu en una societat tan repressiva com la de finals del segle XIX a Rússia. Si Txaikovski no hagués tractat desesperada i públicament de negar la seva homosexualitat, difícilment ens haguérem ocupat d'ella. Encara que, a pesar de les considerables proves en contar, alguns dels biògrafs de Txaikovski segueixen volguen negar les seves inclinacions. Alguns volen refusar la temuda aflicció a la que es referia òbviament el críptic XXX en llurs diaris.

Necessitat d'estimar[modifica | modifica el codi]

Txaikovski necessitava amor i desitjava desesperadament tindre una llar i una família. No estava disposat a admetre que aquestes fites eren impossibles. Estava ben avançat en la trentena i encara seguia alen-tant l'esperança que el seu vell hàbit de l'època escolar no fos res més que un desig passatger. Però sentia la pressió de les sospites creixents i sentia que els seus impulsos incontrolables s'afirmaven cada vegada amb més força. Es torturava en la desesperació i l'alcohol. Finalment, el 1875, va fer dos passos importants per tractar de negar la veritat.

Primer pas[modifica | modifica el codi]

En primer terme, decidí casar-se. No estava enamorat d'Antonina Ivanovna Miliukova, i la idea de conviure amb ella li resultava quelcom repel·lent, no obstant el qual seguí endavant amb el casament. Després de nou setmanes ja no la va poder suportar més. La llar que havia anhelat, l'estabilitat que necessitava, i l'amor que desitjava en aquest matrimoni no eren més que una burla. Li portà un any recuperar-se.

Segon pas[modifica | modifica el codi]

El segon pas fou compondre la gran peça èpica d'amor, Francesca da Rimini. Tal vegada s'identificava amb la temptació que sentia Francesca per l'amor il·licit, o tal vegada bolcava la seva pròpia passió en una música el qual programa la disfressava en un cant al desig heterosexual. Però degué donar-se conte, subconscient-ment, de quan sense esperances era el seu intent: se sentí impel·lit a envoltar la seva música d'amor amb música que descrivia l'Infern. Era irònic, i malgrat tot apropiat, que compongués una música d'amor que també fos una música de mort, en l'època de les seves imminents noces.

Aquest doncs era l'estat anímic de Txaikovski en el moment d'escriure Francesca de Rimini.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Invitación a la Música de Jonathan Kramer, pàgs, 821-823, Javier Vergara Editor (ISBN 950-15-1237-1)