Francesco Feo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Francesco Feo

Francesco Feo (Nàpols, 1691 - Nàpols, 28 de gener de 1761) fou un compositor italià.

El 1704 comença els estudis musicals al conservatori de Santa Maria della Pietà de Nàpols. El 1713 assolí una gran fama amb l'òpera L'amor tirannico. Fou professor del conservatori de Sant Onofrio (1723-1739) i al dels Poveri di Gesù Cristo (1739-1743). Autor de música escènica, com les serenates Oreste i Il Polinice, estrenades a Madrid el 1738, l'òpera Arsace (1741), oratoris (San Giovanni, 1715), etc. Va obrir una escola de cant que influí sobre l'estil operístic de l'època.

Obres[modifica | modifica el codi]

Òperes[modifica | modifica el codi]

  • L'amor tirannico, ossia Zenobia (dramma per musica, llibret de Domenico Lalli, 1713, Nàpols)
  • La forza della virtù (commedia per musica, llibret de Francesco Antonio Tullio, 1719, Nàpols)
  • Teuzzone (dramma, llibret d'Apostolo Zeno, 1720, Nàpols)
  • Siface, re di Numidia (dramma, llibret de Pietro Metastasio, basato su La forza della virtù di D. David, 1723, Nàpols)
  • Don Chisciotte della Mancha e Coriandolo speciale (intermezzo, 1726, Roma)
  • Ipermestra (opera seria, llibret d'Antonio Salvi, 1728, Roma)
  • Arianna (Arianna e Teseo) (opera seria, llibret de Pietro Pariati, 1728, Torí)
  • Il Tamese (Arsilda Regina di Ponto) (opera seria, llibret de Domenico Lalli, 1729, Nàpols)
  • Andromaca (opera seria, llibret d'Apostolo Zeno, 1730, Roma)
  • L'Issipile (opera seria, llibret de Pietro Metastasio, 1733, Torí)
  • Oreste (serenata per a 5 veus, 1738, Madrid)
  • Polinice (serenata per a 5 veus, 138, Madrid)
  • Arsace (opera seria, llibret de Antonio Salvi, 1740, Torí)

Sacra[modifica | modifica el codi]

  • Passio secundum Joannem.[1]
  • Mass. Confitebor a 5.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. recording: La Divina Armonia, dir. Lorenzo Ghielmi. Passacaille 2010
  2. recording: Batzdorfer Hofkapelle, dir. Matthias Jung, CPO 2008